Els set comuns han aconseguit acostar posicions amb Govern sobre el projecte de llei d’incentius a l’habitatge, després de les discrepàncies inicials per una possible invasió de competències comunals. Així ho ha explicat aquest dimarts el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, en acabar la reunió de cònsols celebrada a la parròquia, durant la qual s’han abordat fins a 17 punts. Doncs, el mandatari ha destacat que les negociacions han permès avançar cap a un consens perquè les mesures siguin de caràcter potestatiu, tinguin una vigència de dos anys i respectin l’autonomia financera i urbanística de cada corporació.
El cònsol lauredià ha reconegut que la primera proposta legislativa no va satisfer la totalitat de les corporacions, algunes de les quals consideraven que podia interferir en les seves competències. Tanmateix, ha valorat la predisposició de les dues administracions, Executiu i comuns, per revisar el redactat i trobar un encaix jurídic que permeti a cada parròquia decidir quins incentius aplica i en quina mesura. «El que quedava clar en base als nostres informes jurídics, i així el Govern també ho va acabar acceptant, és que totes aquestes mesures de competència comunal s’han de regular per una ordinació pròpia», ha assenyalat Cairat.
Entre les modificacions treballades figura la limitació del nombre de projectes o dels metres quadrats de sostre que es podran acollir als incentius, amb l’objectiu d’evitar que les bonificacions fiscals i urbanístiques acabin beneficiant grans promocions immobiliàries. També es preveu establir mecanismes de compensació econòmica entre Executiu i corporacions comunals quan les renúncies recaptatòries siguin especialment elevades, per exemple, per les bonificacions de l’impost de construcció o de les cessions urbanístiques. Aquest sistema, el qual encara s’ha de concretar, busca, tal com ha detallat Cairat, equilibrar l’esforç pressupostari de les diferents administracions.
Per la seva banda, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha volgut deixar clar que l’acostament institucional no implica una acceptació incondicional del projecte legislatiu. «No estem dient que ens agradi la llei», ha puntualitzat, insistint que el posicionament exposat respon exclusivament a la defensa de les competències comunals. En aquest sentit, ha celebrat que s’hagi pogut arribar a un enteniment després dels dubtes inicials, tot i que ha recordat que encara resten qüestions per resoldre.
Amb tot, ambdós mandataris han indicat que els comuns traslladaran durant aquesta setmana les darreres observacions individuals a Govern, abans que el text continuï la seva tramitació parlamentària. A més, Cairat ha remarcat que les mesures s’adreçaran als nous projectes, sense aplicació retroactiva, mentre que Gili ha advertit que el resultat definitiu dependrà de les esmenes dels grups parlamentaris i del calendari del Consell General. En darrer lloc, i malgrat les diferències entre parròquies, ambdós han coincidit a reivindicar el compromís dels comuns per ampliar l’oferta d’habitatge a preu assequible.
Estudi nacional de capacitat de càrrega
Un altre dels punts destacats de la trobada ha estat la necessitat de desencallar l’estudi de capacitat de càrrega màxima nacional, pendent des de la legislatura anterior. En aquesta línia, el cònsol lauredià ha comentat que, després que les parròquies hagin elaborat els seus respectius estudis, correspon ara a l’Executiu impulsar una anàlisi conjunta que permeti determinar les necessitats del país en matèria de creixement demogràfic, urbanisme i serveis públics. Així doncs, Govern s’ha compromès a tirar-lo endavant amb la participació activa dels comuns, els quals també han obert la porta a contribuir al seu cofinançament.
Al seu torn, Gili ha insistit que aquesta visió global és imprescindible per planificar equipaments de competència nacional, com centres educatius, hospitals o depuradores, i evitar que les decisions es prenguin de manera aïllada. El següent pas per a les corporacions és reunir-se durant les pròximes setmanes amb els ministeris competents en territori i medi ambient, o almenys aquesta és la previsió, per definir la metodologia i els objectius de l’estudi, tot i que encara no hi ha un calendari concret per completar-lo.
