El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, José Manuel Albares, considera que l’oficialitat del català a la Unió Europea és «una qüestió de temps» i assegura que una gran majoria dels estats membres ja dona suport a la proposta impulsada pel govern espanyol. Així, i durant la seva primera visita oficial al Principat, Albares ha explicat que Espanya ha treballat ja amb els països que mantenien dubtes sobre la iniciativa, alhora que ha defensat que aquestes qüestions han quedat resoltes en el text. «Hi ha ja una gran majoria que dona suport a la iniciativa espanyola», ha afirmat el ministre.
«Vam enviar una carta dient que Espanya es faria càrrec del finançament de l’oficialitat del català, també de l’euskera i del gallec, ja que totes són llengües oficials d’Espanya», ha afegit Albares, posant el punt en què entre les qüestions plantejades durant les negociacions hi havia el possible impacte econòmic de la mesura, davant del qual Espanya s’ha compromès a assumir-ne el cost. A més, el ministre ha defensat també el caràcter plurilingüe del país, tot recordant que aquesta realitat ja existeix en altres territoris comunitaris i que «hi ha diversos estats de la Unió Europea que tenen més d’una llengua oficial com a llengua oficial de la Unió Europea». «Seria discriminatori per a Espanya que la resta de les seves llengües oficials no ho poguessin ser també», ha remarcat.
«Seria discriminatori per a Espanya que la resta de les seves llengües oficials no ho poguessin ser també» – José Manuel Albares
En aquest sentit, Albares ha atribuït les reticències que encara persisteixen a motius polítics i ha carregat contra el Partit Popular espanyol pel seu posicionamen. «Les reticències que queden per part d’alguns estats són reticències exclusivament polítiques, partidistes», ha manifestat, assegurant que «algun estat està fent un favor al Partit Popular espanyol, que està demanant encaridament que es freni l’oficialitat del català». Així, el ministre ha lamentat aquesta oposició i ha afirmat que «hi ha un partit polític espanyol que obertament va contra les llengües oficials d’Espanya i l’únic que fa és retardar-ho», alhora que ha recordat que la protecció de la identitat nacional dels estats i del multilinguïsme forma part dels tractats europeus.
Seguint aquesta línia, Albares ha insistit que tot «és una qüestió de temps» i que l’objectiu és que allò que ja és oficial a Espanya i està present «als carrers de moltes comunitats autònomes espanyoles, als llocs de treball i al transport públic» també ho sigui a la Unió Europea. Des d’Andorra, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha reiterat la disposició a contribuir al procés, tot i que dins de les possibilitats que ofereix la seva posició actual respecte de les institucions europees: «Tot el que puguem fer des de la nostra posició, de moment d’estat tercer, ho farem», tot destacant en aquest context la traducció al català de l’Acord, inclosos els annexos i protocols, que considera una mostra simbòlica de la presència de la llengua a la Unió Europea.
«Les reticències que queden per part d’alguns estats són reticències exclusivament polítiques, partidistes» – José Manuel Albares
Precisament, el suport espanyol a l’Acord ha estat precisament un altre dels principals assumptes europeus abordats durant la visita, qui ha qualificat l’entesa entre Andorra i la UE com un projecte «d’extraordinària transcendència per al futur del Principat» i ha defensat que permetrà que el país quedi «definitivament ancorat on sempre ha estat per l’espai geogràfic i pels segles d’història: el projecte europeu». «Estem convençuts que una Andorra més estretament unida i integrada a Europa serà també una Andorra més pròspera», ha remarcat el ministre, qui ha incidit que «aquesta prosperitat té també efectes positius per als que som els seus veïns».
Tor ha recordat, al seu torn, el paper que Espanya ha tingut durant la negociació de l’Acord i ha reiterat «el rol fonamental d’Espanya al llarg de la negociació i de l’aprovació», recordant que les converses es van tancar el desembre del 2023, coincidint amb el final de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. A més, la ministra ha agraït el suport de Madrid en les negociacions relacionades amb la gestió de fronteres i ha confirmat que Albares «continuarà durant el procés d’aprovació per part del Consell». En paral·lel, els dos governs volen accelerar els treballs pendents i, segons ha remarcat Tor, «ens hem compromès conjuntament a donar un nou impuls a les negociacions bilaterals i trilaterals dels acords sobre les modalitats pràctiques d’aplicació d’aquest conveni europeu».