Pequín ha decidit que l’apocalipsi robòtica se serveix millor amb un toc de simpatia i estètica de fira tecnològica. La recent celebració dels II Jocs Mundials de Robots Humanoides respon a un còctel perfectament agitat de visió estratègica, hegemonia econòmica i enginyeria de la persuasió. Però, sobretot, respon a una aposta psicològica subtil, aconseguint que deixem de contemplar el futur de metall amb paranoia i comencem a assumir-lo com un electrodomèstic més.
La psicologia humana és fascinant en la seva docilitat. Perdem la por al que és desconegut tan bon punt ho normalitzem en el dia a dia, de la mateixa manera que acceptem que un altaveu intel·ligent escolti les nostres converses a la cuina. Per això, Pequín va muntar un espectacle esportiu per lluir múscul d’acer en què va desplegar un laboratori sociològic massiu a cel obert.
No ens enganyem, tot i que en els grans esdeveniments esportius la prioritat solen ser els rècords, les medalles i el posicionament d’un país com a potència mundial, en aquest cas el podi va ser una cosa simbòlica. El veritable experiment va residir en un impressionant exèrcit de 2.056 robots humanoides, pertanyents a 666 equips, que va prendre les pistes per córrer, saltar, ballar, ensopegar, encistellar, etc. Darrere dels aplaudiments, aquest desplegament va representar un camp de proves en directe per ajustar algorismes, calibrar motors en condicions reals i avaluar la resposta biomecànica de màquines que demà ens pretenen vendre com a cuidadors i assistents domèstics. Per descomptat, l’altre gran subjecte de prova vàrem ser nosaltres. Les corporacions i els governs mesuren al mil·límetre si aquestes imatges generen angoixa o tendresa a les xarxes socials.
La cursa geopolítica per imposar el majordom metàl·lic del futur no ha fet més que començar. Els Estats Units aposten per l’eficiència corporativa amb gegants com Tesla (amb Optimus) i Boston Dynamics (amb Atlas) que busquen demostrar que els seus androides no només ensopeguen amb gràcia, sinó que poden substituir la mà d’obra en grans factories guiades per intel•ligències artificials d’OpenAI o Nvidia. Per la seva banda, el Japó i Europa prefereixen l’enfocament de la precisió i la cura, destacant en la manipulació fina i la robòtica assistencial per a la gent gran.
Pequín ha entès la millor estratègia de seducció en què, per introduir milers d’androides en la nostra rutina, primer cal ensenyar-nos a empatitzar amb la seva fragilitat. La veritable conquesta tecnològica comença quan la màquina ens fa somriure en caure a terra i ens sembla entranyable.
