Hi ha una contradicció que vivim més sovint del que ens pensem: volem “canviar”. Volem sentir-nos diferents, viure diferent, tenir més confiança, cuidar-nos més, posar límits, començar aquell projecte, deixar enrere un hàbit, prendre una decisió que fa temps que ajornem.
Ho volem. Però, al mateix temps, no sempre estem disposats a fer allò que aquest canvi requereix. I aquí és on apareix una pregunta incòmoda, però necessària: Realment no puc canviar o encara no estic disposat/da a fer el que implica canviar?
Perquè voler un resultat i estar disposat a fer el procés que porta fins a aquest resultat són dues coses diferents. Volem tenir més confiança, però no sempre estem disposats a fer coses que ens facin sentir insegurs. Volem deixar de preocupar-nos tant, però continuem alimentant constantment els mateixos pensaments. Volem posar límits, però no volem afrontar la incomoditat que pot generar dir que no. Volem començar alguna cosa nova, però esperem sentir-nos preparats abans de fer el primer pas. Volem canviar un hàbit, però ens costa renunciar a la comoditat del que ja coneixem.
I això no significa que siguem mandrosos, incoherents o que no vulguem prou el canvi. Significa que canviar té un cost. I moltes vegades ens enamorem del resultat que volem, però no del procés que ens hi ha de portar. El nostre cervell tendeix a preferir allò conegut. No perquè sigui necessàriament millor, sinó perquè ja sap què esperar.
Per això, quan intentem modificar una manera de pensar, de sentir o d’actuar que portem temps repetint, és habitual que apareguin resistències. Dubtes. Excuses. Por. Incomoditat. Pensaments com: “Potser no és el moment”, “Ja ho faré quan estigui més preparat/da”, “No sé si funcionarà”, “És massa difícil”, “Jo soc així”.
I és fàcil confondre aquesta resistència amb una impossibilitat. Però sentir resistència no significa que no puguis fer-ho. Pot significar que estàs intentant fer alguna cosa diferent del que el teu cervell està acostumat a fer.
I aquí hi ha una diferència important. No necessites deixar de tenir por per començar. No necessites sentir-te preparat/da. No necessites tenir-ho tot clar. I tampoc necessites transformar la teva vida d’un dia per l’altre.
De fet, moltes vegades el problema és precisament aquest. Volem un canvi enorme i intentem aconseguir-lo amb una exigència enorme. Dilluns començaré a fer esport cada dia. A partir d’ara deixaré de preocupar-me. No tornaré a procrastinar. Canviaré completament la meva alimentació. Començaré el projecte que porto anys posposant.
I quan no podem mantenir aquest nivell d’exigència, interpretem que no som capaços de canviar. Potser no és això. Potser estem intentant canviar massa coses alhora. El canvi no sempre necessita una gran decisió. De vegades necessita una petita acció repetida. Fer avui aquella trucada que portes setmanes ajornant. Dir un “no” quan habitualment diries que sí. Dedicar quinze minuts a aquell projecte. Fer allò que et fa una mica de por. Aturar-te abans de reaccionar com ho fas habitualment. Escollir una resposta diferent.
Perquè cada vegada que fas alguna cosa diferent, estàs generant una nova experiència. I les noves experiències permeten construir noves associacions, nous patrons i noves maneres de respondre.
Això és entrenar la ment. No consisteix a aconseguir que el teu cervell deixi de posar-te obstacles. Consisteix a aprendre a actuar d’una manera diferent encara que aquests obstacles apareguin.
Per això, si fa temps que desitges un canvi, potser avui no necessites preguntar-te: “Com puc canviar la meva vida?”. Prova amb una pregunta molt més concreta: «Quina és la petita acció que puc fer avui que em faci avançar cap a allò que vull?»
No menyspreïs els passos petits. És així com cada persona a la que a dia d’avui hem arribat a admirar, ha començat. Un canvi sostingut no acostuma a començar amb una gran transformació. Comença amb una decisió. Després una altra. I una altra. Fins que allò que abans era difícil comença a formar part de la teva nova manera de respondre.
Potser no necessites voler amb més ganes el canvi que desitges. Potser necessites començar a demostrar-te que estàs disposat/da a fer allò que el canvi requereix.
I això no es demostra pensant-hi. Es demostra actuant.
Què estàs disposat/da a fer avui per deixar de desitjar el canvi i començar a construir-lo?
