Pere Betriu

En ideologia, programa i objectius del partit no ha canviat res. Potser el que ha canviat és que hi ha una sèrie de persones, entre les quals m'incloc, que fins ara ja estàvem implicades en el partit. Sempre es parla de gent jove, tot i que jo això ho posaria una mica entre cometes, perquè tinc 33 anys i la majoria dels que ens hi hem implicat som més o menys de la mateixa generació [riu]. El que sí que ha canviat és el grau d'implicació. Fa molts anys que formàvem part del partit, participàvem activament en les assemblees, ajudàvem en les campanyes electorals, fèiem porta a porta i totes les tasques que calien, però fins ara no havíem estat integrats dins l'executiva ni participàvem en el dia a dia del partit amb el nivell de compromís que tenim actualment. Més enllà d'això, crec que ha canviat poca cosa. Tenim una bona base com a partit i la nostra línia de pensament continua sent la mateixa.

Les dues coses. Històricament, Unió Laurediana ha tingut una presència molt important tant al comú com en la política nacional. Durant molts anys hem governat la corporació comunal i també hem estat presents al Consell General, fos com a partit o formant part de coalicions amb altres forces, amb un paper més rellevant del que tenim avui. La idea és recuperar aquests dos espais. D'una banda, volem tornar a governar el comú quan arribin les eleccions comunals del desembre de l'any vinent. De l'altra, també volem recuperar presència en la política nacional per donar més veu al que representa Unió Laurediana, als nostres votants i a Sant Julià de Lòria.

Més que parlar de pes institucional, nosaltres entenem que Sant Julià, especialment en els darrers anys, ha patit un greuge comparatiu pel que fa a la inversió pública i a les infraestructures respecte d'altres parròquies. Creiem que hi havia projectes d'interès nacional que requerien una aposta decidida per Sant Julià i que no s'han prioritzat, com ara la desviació i la continuació del túnel que s'està construint. Dit això, és cert que hi ha representants de Sant Julià tant al Consell General com al Govern i en altres càrrecs de responsabilitat. Per tant, la representació hi és. Ara bé, quan parlem de recuperar pes ens referim a tornar a donar veu a Unió Laurediana i a la nostra manera d'entendre la política dins del Consell General. Històricament, Sant Julià ha tingut un paper molt rellevant en la política del país, amb diversos caps de Govern i figures destacades, i nosaltres volem recuperar aquesta presència perquè creiem que avui hi ha un espai polític que ha quedat orfe.

Sempre he defensat que qualsevol persona que entra en política ho fa pensant en el bé de la parròquia o del país. Cadascú ho fa des del seu punt de vista i intentant prendre les decisions que considera millors. Crec que el fet que Desperta Laurèdia fos un partit de nova creació, amb molta gent que no havia tingut experiència governant una corporació, fa que el repte sigui encara més complicat. Des de fora tot sembla molt més senzill, però quan ets a dins t'adones dels marges reals d'actuació i veus que moltes coses que semblaven evidents o fàcils de fer no sempre són possibles. És aleshores quan apareix la dificultat de governar i d'intentar complir els compromisos adquirits, tenint en compte les limitacions de recursos, de personal i de pressupost. Des d'Unió Laurediana, com a grup de la minoria al comú, la nostra voluntat sempre ha estat fer una oposició constructiva i treballar perquè la parròquia vagi tan bé com sigui possible.

En Josep, com ja sabeu, va col·laborar amb Virtus perquè poguessin constituir-se com a partit polític. Els va donar un cop de mà en aquest procés. Més enllà d'això, els nostres estatuts preveuen una incompatibilitat en una situació com aquesta i, per aquest motiu, vam voler que aclarís quina era la seva posició i quina era la seva intenció. En una assemblea, davant de tots els assistents, en Josep va deixar molt clar el seu compromís amb Unió Laurediana. Va explicar que forma part d'UL, que aquest és el seu projecte, que continua integrat al comitè consultiu i que tot el seu compromís és amb nosaltres.

No, ara per ara no hem tingut cap mena de contacte. Fa tot just quinze dies que hem oficialitzat la nova executiva i ara mateix estem immersos en el traspàs amb l'anterior direcció, que encapçalava Josep Majoral. Estem treballant amb ell perquè ens faci el traspàs de totes les qüestions que estan en marxa i, al mateix temps, per coordinar-nos amb la feina que fa el grup de la minoria al comú, de manera que tots anem alineats. Ara mateix estem centrats a posar ordre dins de casa, definir les línies que volem seguir i marcar les prioritats tant en política nacional com parroquial. Creiem que els pròxims anys seran molt rellevants per al futur d'Andorra, fins i tot tant o més importants que la legislatura en què es va aprovar la Constitució, perquè hi haurà el referèndum sobre l'Acord d'associació. Veurem quin resultat té i què acaba passant. Si l'Acord s'aprova, caldrà veure quines conseqüències comporta. Per a molta gent això encara és una incògnita, i per a mi també. Ens esperen uns anys de molta incertesa i de molts canvis, i creiem que cal estar molt atents i treballar perquè Andorra en pugui treure el màxim benefici.

L'habitatge és una de les qüestions que considerem prioritàries perquè és un problema real, que es viu cada dia al carrer i que afecta molta gent. Quan una part important de la població perd poder adquisitiu per l'increment del cost de l'habitatge, és evident que hi ha un problema que s'ha de treballar i millorar. Ara bé, nosaltres entenem que l'habitatge no és tant el problema en si mateix com la conseqüència d'una manca de visió a llarg termini sobre quin model de creixement volem per al país. Avui el problema és l'habitatge, però és fruit de no haver planificat aquest creixement. Si no ho fem bé, demà tindrem problemes amb les infraestructures, la xarxa viària, els recursos naturals com l'aigua, la xarxa elèctrica o els hospitals. Per això creiem que limitar el debat només a l'habitatge és centrar-nos en el problema immediat sense abordar-ne l'origen. Evidentment, cal prendre mesures per pal·liar la situació actual perquè hi ha gent que ho està passant malament i necessita una resposta. Però, al mateix temps, des de la política nacional també cal mirar més enllà i planificar el llarg termini perquè aquesta situació no es torni a repetir, ni amb l'habitatge ni amb altres àmbits.

A títol personal, i també per la línia de pensament del partit, soc liberal i no he estat mai partidari de la intervenció dels mercats. Crec que pot ser efectiva a curt termini, però a mitjà i llarg termini no és la solució perquè acaba generant un efecte rebot i les conseqüències poden acabar sent pitjors que el problema que es volia resoldre. Dit això, també és cert que l'habitatge no té una solució fàcil ni immediata. Com dèiem abans, quan ets a dins de les institucions t'adones que la realitat és molt més complexa del que sembla des de fora i que trobar una resposta ràpida i efectiva no és gens senzill. Així i tot, no crec que un intervencionisme tan intens i tan prolongat en el temps com el que hi ha hagut sigui la solució. Penso que els seus efectes a mitjà termini poden ser contraproduents i acabar sent pitjors que els beneficis que pugui aportar a curt termini.

El model amb què es va dissenyar el sistema es va calcular en un moment en què l'esperança de vida era molt inferior a l'actual. Per tant, és evident que avui és un model deficitari i que caldrà prendre mesures. Segurament no seran mesures fàcils ni agradaran a ningú. Crec que és una qüestió molt tècnica i molt complexa. Jo em dedico al món de les assegurances i considero que aquesta feina s'ha de deixar en mans dels tècnics. Una vegada es tingui clar quin és el dèficit i la seva evolució en el temps, s'haurà de decidir quina part de l'esforç recau sobre les empreses, quina sobre els treballadors i amb quin model es vol treballar. En l'àmbit personal, i insisteixo que no parlo en nom del partit, crec que el sistema hauria d'evolucionar cap a un model, sigui públic o publicoprivat, que incorpori aportacions dels privats per garantir que les persones, quan es jubilin, puguin mantenir una vida digna i una qualitat de vida similar a la que tenien mentre treballaven.

Hi haurà d'haver una solució sí o sí, perquè si no el sistema no serà sostenible i els que som més joves no cobrarem una pensió. Això és evident. El que passa és que no és una solució fàcil ni popular i, per això, costa tant trobar una via de consens on tothom estigui d'acord. Crec que la dificultat és precisament aquesta: trobar un punt que satisfaci tothom, tot i que probablement aquest punt no existeix. Al final es tractarà de trobar la fórmula que generi el menor descontentament possible. Veurem fins on s'és capaç d'arribar.

El que veiem és que encara hi ha moltes incògnites sobre l'impacte que tindria l'Acord d'associació si finalment s'apliqués. Creiem que ningú sap amb certesa com ens afectarà en el dia a dia ni quin serà el seu impacte real sobre el futur d'Andorra en tots els àmbits. És precisament una de les qüestions que estem treballant dins de la nova executiva. Avui, a títol personal, crec que és un tema molt complex. També penso que plantejar una renegociació de l'Acord amb Europa per modificar aquells aspectes que alguns voldríem canviar és poc realista. No crec que Andorra tingui la capacitat d'anar demà a Brussel·les i reobrir la negociació. El copríncep francès ja va deixar molt clara la seva posició i hem de ser conscients de quina és la nostra força. Ens pot agradar més o menys el resultat i podem ser més o menys crítics amb el contingut, però cal recordar que és un acord que s'ha negociat durant molts anys, amb la participació de molts professionals, polítics i persones rellevants del país, que han intentat obtenir el millor resultat possible. Per a mi, el principal problema avui és el desconeixement. La població encara no sap amb prou claredat com aquest acord pot afectar el seu dia a dia, i aquest és el gran repte que tenim.

En aquest punt, la veritat és que encara no et puc definir una posició clara del partit. Com que fins ara no hem tingut presència en la política nacional, aquest és un dels temes que encara no hem pogut abordar en profunditat i, per tant, no tenim un posicionament definit sobre aquesta qüestió concreta.

És un dels temes que estem treballant. Creiem que és una qüestió molt sensible perquè no afecta només el model institucional del país, sinó també les creences personals de moltes persones, especialment de qui és catòlic practicant. A més, és un debat amb sensibilitats molt diverses, també des del punt de vista dels drets i les qüestions de gènere. Des d'Unió Laurediana, el que tenim molt clar és que hi ha una línia vermella que no s'ha de traspassar: fer trontollar el model de coprincipat. Sigui quina sigui la solució que s'acabi adoptant, creiem que ha de passar necessàriament per preservar el Coprincipat.

L'Església és una institució amb més de 2.000 anys d'història i tampoc podem pretendre que canviï d'un dia per l'altre la seva posició sobre una qüestió tan sensible com aquesta perquè un país petit com Andorra s'adapti a una realitat social que, evidentment, ha evolucionat molt al llarg dels anys. Parlem d'un tema molt delicat, que té a veure amb la vida humana i amb una qüestió sobre la qual l'Església manté una posició molt definida. Per això entenem que és un debat molt complex i que no es resoldrà d'un dia per l'altre. El que sí que tenim clar és que, sigui quina sigui la solució que s'acabi trobant, no s'ha de posar en dubte ni fer perillar el model de Coprincipat. Creiem que és un model que ha de continuar existint i perdurar en el temps.

A la nova executiva tenim una cosa molt positiva: pràcticament tots els qui en formem part som persones que treballem en empreses del país, en sectors molt diferents i amb responsabilitats diverses. Tots vivim a Sant Julià, coneixem la realitat de la parròquia i la vivim en el nostre dia a dia. Ara bé, també tenim molt clar que la nostra experiència no és l'única realitat ni representa necessàriament el pensament de tothom. Per això hem volgut recuperar una possibilitat que ja preveuen els nostres estatuts: crear un comitè consultiu format tant per antics càrrecs electes del partit com per militants, simpatitzants i altres persones vinculades a Unió Laurediana. La idea és crear diferents grups o comissions de treball, liderats per membres de l'executiva, els quals abordaran temes concrets. D'aquesta manera podrem conèixer quina és la sensibilitat de la gent i quin és el seu posicionament sobre qüestions com les que hem comentat avui i moltes altres. A partir d'aquí definirem la línia política del partit i el posicionament que adoptarem de cara a l'elaboració dels futurs programes electorals.

Creiem que el desviament és una infraestructura que la parròquia necessitava des de fa molt temps. Més enllà d'això, també pensem que Sant Julià és un dels comuns amb un pressupost més reduït d'Andorra i que qualsevol inversió o ajuda que pugui arribar és benvinguda. Som una parròquia que no ha experimentat el mateix creixement urbanístic que d'altres, com la Massana, però entenem que aquest creixement acabarà arribant. Per això és important anticipar-se amb inversions en infraestructures. També trobem a faltar que Sant Julià aculli més equipaments o serveis d'àmbit nacional. En els darrers anys s'han impulsat nous edificis per allotjar ministeris i altres serveis en diferents parròquies, mentre que a Sant Julià, més enllà de la Universitat d'Andorra, n'han arribat ben pocs. És una de les coses que creiem que caldria potenciar.

Sí, però aquest és un projecte que ha nascut més com una iniciativa de Sant Julià, que després ha rebut el suport del Govern, que no pas una actuació impulsada directament des d'un pressupost del Govern pensat per a la parròquia. El que demanem és que, a l'hora de repartir la inversió pública, el Govern actuï de manera més homogènia i que no hi hagi parròquies que quedin més endarrerides que altres.

Ara mateix estem en una fase molt inicial. Encara estem fent el traspàs amb l'anterior executiva i acabant de definir la nostra manera de treballar, com les línies mestres que han de servir per començar a elaborar els futurs programes electorals. Avui no tenim el cap ni en pactes, ni en coalicions, ni en noms, ni tampoc en les eleccions. Estem centrats en les idees, en allò que volem defensar i que és el que realment ens mou. La nostra prioritat no és aconseguir una cadira, sinó defensar allò que la gent de Sant Julià i l'assemblea d'Unió Laurediana ens han encomanat. A partir d'aquí, evidentment, no ens tanquem a parlar ni a col·laborar amb altres forces si en algun moment s'escau. Si haguéssim de prioritzar algun tipus d'entesa, probablement seria amb partits o forces d'àmbit parroquial que, com nosaltres, també tinguin la voluntat de tenir presència en la política nacional. Però ara mateix encara és molt aviat i no ens tanquem cap porta.

Crec que, a nivell de línia de pensament i de programa polític, Concòrdia i Unió Laurediana estem força allunyats. Tot i que encara ens trobem en una fase molt inicial, nosaltres tenim el convenciment que podem presentar-nos sols amb una llista territorial a les pròximes eleccions generals. Només ens plantejaríem una col·laboració si veiéssim molt clar que amb una altra força podem sumar i que això no compromet la capacitat de defensar allò que vol el nostre electorat. La nostra prioritat és mantenir aquesta coherència i, abans de renunciar-hi per guanyar més pes polític, preferirem presentar-nos en solitari.

Sí, és evident. Un candidat com Ladislau Baró, amb l'experiència i el bagatge que té, i sent una persona molt estimada a Sant Julià, sempre suma vots a la força política que representa. Encara que es presenti en una llista nacional, és una figura que també té incidència en l'àmbit territorial. Ara bé, nosaltres estem centrats a sumar des del nostre projecte, a defensar les nostres idees i a treballar en allò que depèn de nosaltres.