El Jan Baró és un jove andorrà de 23 anys. Llicenciat en Enginyeria Mecànica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Manresa, ara treballa en el sector del transport i cursa un Màster en Energies Renovables.
–Què entenem per enginyeria mecànica?
–És una branca de l’enginyeria industrial que s’encarrega, a trets generals, del disseny i desenvolupament de components de maquinària i màquines. A nivell personal, durant la formació que he tingut, es toquen molts més temes més amplis com poden ser els materials que s’utilitzen per a aquests dissenys, les seves característiques, el càlcul d’estructures, la mecànica de fluids, una mica d’electricitat, etc. Es toquen molts aspectes.
–On es va formar?
–A la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), més concretament a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. Vaig escollir aquest centre perquè és d’unes dimensions més reduïdes i en aquell moment vaig creure que em podria brindar una atenció més propera i especialitzada, i que el tracte amb el professorat seria més proper que no pas en altres facultats que impartien la mateixa carrera de la UPC, i no em vaig equivocar.
–Per què ho decideix estudiar?
–Perquè des de ben petit m’agradava la tecnologia, i a l’escola les assignatures de càlculs com matemàtiques, tecnologia o física se m’havien donat sempre bé i m’agradaven. Un cop vaig començar els estudis de l’ESO i batxillerat ja tenia clar que volia fer una enginyeria. Això sí, no vaig saber quina fins al moment final, ja que tenia diferents per escollir. Al final va ser mecànica perquè veient el pla d’estudis que m’oferia la universitat vaig creure que era la que més es podia adaptar a les meves capacitats i més em cridava l’atenció.
–Quins programes sol utilitzar i per a què?
–Depèn del treball que s’hagi de dur a terme uses certs programes. Per exemple, a la realització de plànols pots fer servir l’AutoCAD, al disseny de maquinària i peses el SolidWorks. Això forma part de les capacitats d’un enginyer, ha de saber treballar o aprendre a emprar nou programari depenent de la feina que hagi de fer.
–Ara, però, es dedica a un altre ofici.
–Exacte, estic en el sector del transport. Un cop acabada la carrera sí que vaig buscar feina dins el sector, però em va sorgir l’oportunitat de cobrir una baixa en aquesta empresa i vaig creure que era una bona oportunitat per treure uns diners mentre em continuava formant al màster.
–Sobre què és el màster?
–D’energies renovables. El vaig escollir perquè durant la carrera no es toca gaire aquesta temàtica. Personalment vaig tenir una mica de contacte durant el meu període de pràctiques a una empresa del país, on vaig tenir l’oportunitat d’aprofundir en un projecte d’una minicentral hidroelèctrica i en temes d’eficiències energètiques, i crec que va ser allà on vaig agafar interès. Posteriorment, el meu TFG el vaig encaminar cap a aquest món, un cop llicenciat em vaig voler continuar formant i vaig escollir cap a aquesta branca.
–Amb quina finalitat?
–Per a tenir una formació més específica, que segurament utilitzaré i em servirà, perquè les energies renovables cada vegada tenen més aplicacions avui en dia, i a la llarga encara en tindran més.
–D’aquesta branca hi ha feina al país?
–I tant. Se’n parla d’elles i es porten aplicant des de fa pràcticament anys. Actualment, per exemple, s’estan fent diferents projectes, ja sigui camps fotovoltaics, petites hidràuliques, etc. No cal aplicar-les a grans projectes, ja que els particulars, per a posar un altre exemple, poden instal·lar plaques fotovoltaiques a les seves teulades, i això requereix un projecte d’enginyeria.
