Andorra és reconeguda per la seva bellesa natural, amb espais protegits per la UNESCO, i atrau persones d’arreu del món que busquen tranquil·litat i qualitat de vida. Però, per a molts joves, aquesta imatge no coincideix amb el que viuen dia a dia. L’oci juvenil sovint es percep com un element gairebé invisible. No perquè no existeixi, sinó perquè no arriba, no es veu o no connecta amb la realitat dels joves d’avui dia. Massa sovint, les opcions acaben reduïdes a l’oci nocturn tradicional, amb propostes molt vinculades al consum d’alcohol i amb poques alternatives visibles.
Aquesta situació s’hi sumen altres factors com la dificultat d’accés a l’habitatge, la salut mental o la fuga de talent, que generen un context en què els joves no només tenen dificultats per construir el seu futur, sinó també per gaudir del present.
És cert que existeixen activitats com vies ferrades, grups de jocs, cinema o iniciatives puntuals, les quals sovint funcionen de manera aïllada, amb poca difusió i amb càrregues econòmiques o la necessitat d’equipaments especials, i sense un espai fix. Tot això genera pressió sobre els joves per sortir del país per fer activitats que els agradin i allunyar-se d’aquest ambient, cosa que dona com a resultat un oci fragmentat que, tot i existir, no es percep com una alternativa real.
També cal tenir en compte la manca d’espais pensats per als joves, on puguin reunir-se, crear o simplement estar sense necessitat de consumir o gastar diners. Aquest buit limita la capacitat de generar iniciatives pròpies i reforça la percepció que les opcions són limitades.
El problema, per tant, no és només la falta d’oci, sinó la manca de connexió entre el que existeix i els joves que volen alguna cosa diferent de consumir alcohol a les discoteques. El repte no és només crear més activitats, sinó fer visibles i accessibles les que ja hi són, i assegurar que estiguin pensades des de la realitat de la joventut. Facilitar espais, suport i visibilitat és clau per generar una connexió real. Perquè, al final, un país no es construeix només amb infraestructures o economia, sinó també amb la seva capacitat d’oferir a la seva població una vida amb opcions, connexió i un entorn que els permeti créixer.
