Definir quina Andorra volen els ciutadans l’any 2050 ha estat l’objectiu principal del procés participatiu ‘Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia’, iniciat la tardor de l’any passat i culminat aquest vespre amb la presentació de les conclusions, o més ben dit, dels escenaris idonis que els 240 participants voldrien a Andorra en gairebé 24 anys. Uns escenaris que avui dia semblen complexos d’assumir i que deixen deures a l’actual Govern i als següents en assumir responsabilitats.
“L’objectiu d’aquest procés no era fer propostes de com arribar a l’Andorra de futur, sinó definir quins escenaris de futur volem“, ha afirmat el president del Comitè rector del procés participatiu, Manel Riera. Tot seguit, la presidenta, Elisenda Vives, ha començat a explicar les conclusions en diferents àmbits.
Habitatge digne per a tothom i frenar l’especulació immobiliària
L’habitatge és un dels punts que no podia faltar en un debat sobre l’Andorra del futur. Des del procés participatiu no han demanat res que la societat andorrana no estigui reclamant des de fa anys: “Habitatge digne per a tothom”. Això sí, Vives ha aclarit que s’ha d’assolir sense “contradir la propietat privada”, per acabar demanant que per al 2050 s’hagi posat fi a l’especulació immobiliària.
En aquest context, una altra de les conclusions a les quals s’ha arribat, i que influeix directament amb l’habitatge, és la demografia i l‘ordenament del territori. Per al primer, l’assemblea reclama “límits clars” basats en la “capacitat de càrrega” i que la immigració estigui “vinculada al treball”. I per al segon, que sigui “coherent” i que es limiti la construcció excessiva amb la voluntat de “preservar la nostra natura i arquitectura”, ha defensat la presidenta del Comitè.
Un sistema sanitari preventiu i preservar la cohesió social per damunt de la competitivitat econòmica
Pel que fa al sistema sanitari, l’assemblea ha destacat que aquest “ha d’estar orientat a la prevenció” i amb especial atenció als “grups vulnerables com els infants i les persones grans”. Lligat amb aquest punt, Vives ha ponderat que “perquè hi hagi bona salut, ha d’haver-hi bona cohesió social”, tot indicant que “s’ha de prioritzar aquesta cohesió per damunt de la competitivitat econòmica”.
Quant a l’economia del país, l’assemblea ha arribat a la conclusió que aquesta ha d’estar diversificada, mantenint “un paper important” en els sectors com les finances i el turisme, però fent que aquest últim “no sigui massiu” i que mostri “interès en la natura, la cultura i les tradicions”. A més, han posat en valor el paper del sector primari, el qual també consideren clau en l’Andorra del 2050. “Volem competitivitat sense que privi sobre les nostres riqueses naturals”, ha ressaltat Vives.
Medi ambient, identitat i educació, pilars del futur
Un dels punts que més s’han tractat durant els darrers mesos del procés ha estat el medi ambient, un tema “central i irrenunciable”, ha dit Vives, destacant que “l’Andorra del 2050 hauria de prioritzar la protecció del medi ambient a la competitivitat econòmica amb límits al creixement i contaminacions”. En aquesta línia, s’ha subratllat com a element clau la “sobirania energètica a través de les energies renovables”. Un punt, aclareix Vives, que “ja s’hauria d’haver assolit”.
Finalment, i deixant algunes qüestions al marge, les quals es poden consultar en l’informe de conclusions, en la presentació d’aquesta tarda s’ha posat en valor l’educació, la cultura i la identitat. En aquest sentit, Vives ha destacat que el futur del país no es pot entendre sense “les arrels de la cultura andorrana”, tot posant en relleu la llengua oficial. “El català cal conservar-lo, aprendre’l i compartir-lo. Ens interessa el multilingüisme, però la base continua sent el català”, ha indicat.
Val a dir que, tal com ha mencionat Riera, la gent que ha participat en el procés quantifica amb un 3/10 la confiança envers les institucions amb què les conclusions extretes puguin tenir incidència en les polítiques públiques.
Espot accepta el repte, tot i que amb matisos
La presentació ha conclòs amb les valoracions del cap de Govern, Xavier Espot, qui ha fet referència a la nota tan baixa dels ciutadans assegurant que “aquestes conclusions seran una base valuosa per orientar les polítiques del país. Ara tindrem la responsabilitat d’analitzar les propostes”. Tot i que ha deixat clar que aquesta “desafecció cap a la classe política” és un “fenomen global”, creu que “ens ha d’esperonar a treballar per revertir-la”.
Amb tot, Espot ha qualificat les diferents conclusions i propostes “d’ambicioses” i considera que “s’hauran d’aterrar en mesures concretes”. Així mateix, també ha apuntalat que molts dels principis que s’anuncien “ja s’inscriuen en una sèrie d’accions i mesures que s’han anat adoptant en els últims anys, fins i tot dècades” i conclou que la responsabilitat de tot plegat és “compartida amb els comuns i el Consell General”, demanant un marge de confiança cap a la política andorrana.
