Directora d’art a l’agència de publicitat Aymara, la il·lustració forma part de la vida professional d’Alexia Navarro, però també és una eina per crear projectes personals sobre allò que l’interessa com, per exemple, el mar. Per tant, no és casual que juntament amb la filòloga Lara Santiago, acabi de publicar el seu primer fanzín, Mujeres del océano, sobre dones fortes vinculades amb el mar que malauradament han estat silenciades al llarg dels anys. Escrit en un llenguatge planer per arribar a tots els públics, Navarro i Santiago han volgut que sigui d’accés gratuït per donar visibilitat a les vides d’aquestes pioneres i que tinguin el seu lloc a la història.
–Com neix el projecte Mujeres del océano?
–Neix arran d’una lectura que vaig fer sobre la princesa hawaiana Kelea, una amant del surf, fa un parell d’anys. Vaig pensar que era una llàstima que la seva història no es conegués, com la d’altres moltes dones, i em vaig posar a investigar sobre el vincle entre dones i mar a nivell històric i simbòlic. Em vaig assabentar que a la Universitat Complutense de Madrid feien un simposi amb l’associació cultural HyCmar sobre la dona i el mar i sobre com han estat silenciades les seves histories i vaig voler fer alguna cosa al respecte.
–Quin va ser el pas següent?
–Li vaig comentar la idea a la meva amiga Lara Santiago, que de seguida es va sumar al projecte. Ella es llicenciada en filologia hispànica, especialitzada en literatura, i s’ha encarregat d’escriure els textos mentre jo m’he centrat en fer les il·lustracions.
–Com van fer la selecció?
–Teníem clar que volíem històries una mica diverses, de dones que es desmarquessin de l’impuls de la societat patriarcal, com ara una princesa hawaiana apassionada del surf, una deessa del poble inuit, una naturalista francesa, etc. La idea era parlar de la realitat de dones procedents de diferents cultures.
–Per què són històries menys conegudes?
–Potser perquè no els han donat la visibilitat que han tingut d’altres protagonitzades per homes. A Lara, per exemple, li va costar adonar-se que les dones també escrivien i que ho feien des d’un altre punt de partida; que a d’altres cultures també hi havia dones que narraven amb altres referents culturals més enllà dels de la dona blanca. Les lectures masculines només mostren un punt de vista i és bo conèixer també les altres realitats narrades per dones d’altres cultures del món. Per Lara, participar en aquest projecte ha estat contribuir en aquesta visibilitat, i com a professora d’un institut ensenyar aquests altres referents. Jo crec que encara queda molta feina per fer però que estem millorant. Entre totes compartim molta més informació de la que ens pensem, i la visibilitat ha augmentat molt.
–Crec que estan preparant un segon fanzín.
–Sí, un sobre dones i muntanya, però ens està costant molt trobar dades, perquè les històries antigues d’homes estan molt documentades però les femenines estan ocultes. És molt més lent, però no ens preocupa perquè ens agrada gaudir de tot el procés.
