Aquest diumenge passat vam tornar a veure les janeiras a la Catedral de Santa Maria d’Urgell en una missa oficiada pel Copríncep Episcopal, el Bisbe d’Urgell, Monsenyor Josep Lluís Serrano Pentinat. I, una vegada més, vaig pensar que aquests costums fa temps que formen part del mes de gener, amb una presència que ja és habitual també al nostre país. Per tant, a Andorra, aquesta tradició ha anat guanyant un espai propi dins el calendari cultural d’hivern. El fet que es pugui escoltar en diferents indrets del país durant tot el mes de gener mostra fins a quin punt aquestes pràctiques s’han integrat en la vida quotidiana, especialment en un país on conviuen comunitats diverses i on moltes celebracions s’han anat enriquint amb aportacions d’orígens diferents.
Les janeiras són cants populars vinculats al Dia de Reis, amb lletres senzilles i conegudes, que es repeteixen any rere any i que el Grup de Folklore Casa de Portugal ha mantingut vius també a Andorra durant tot el mes de gener. I també a la Seu d’Urgell on hi ha el Copríncep Episcopal, Monsenyor Josep-Lluís Serrano Pentinat. Trenta anys després, aquestes veus continuen ressonant cada gener, recordant-nos que hi ha tradicions que no desapareixen mentre hi hagi algú disposat a cantar-les i a transmetre-les. I, en aquest cas, les janeiras ja formen part també del nostre hivern.
El seu origen ve tant de tradicions paganes com religioses. Antigament, els romans celebraven l’arribada del nou any en nom de Jano, el guardià celestial, el déu del passat i del futur que era qui tancava la porta de l’any que acabava i obria la del que començava. Es creu que Jano va donar origen al nom del primer mes de l’any, el gener, que comença després del solstici d’hivern. Però també s’associa amb l’Epifania, tradició cristiana que correspon a l’època festiva de Nadal. Els Reis Mags, Baltasar, Melcior i Gaspar, van venir a rebre el Messies, que va néixer poc després del solstici d’hivern, oferint-li encens, or i mirra. Per tant, s’associa amb l’adoració de l’Infant Jesús.
Cantar «As Janeiras» és una antiga tradició portuguesa que a Portugal se celebra des de l’1 de gener fins al dia de Reis, encara que en l’actualitat hi ha grup que les mantenen també tot el mes de gener, on grups de persones canten de porta a porta acompanyats d’instruments com panderetes, concertines i cavaquinhos per desitjar als seus ocupants un pròsper any nou. Els cantaires, una vegada acabada la cançó en una casa, esperen que els amos els donin les janeiras: castanyes, xoriço, botifarra o, fins i tot, actualment diners. Al final del recorregut per les cases el grup es reuneix i divideix el que es recapta o bé, el que han rebut, se’l mengen entre tots junts.
Aquestes cançons tenen lletres populars, sovint senzilles, que varien segons la regió, incloent-hi temes religiosos sobre el naixement de Jesús o cançons de felicitació. Són cançons senzilles, generalment basades en versos senzills que lloen el Nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep i els veïns. També solien incloure versos insultants reservats per als veïns que no feien les ofrenes de Cap d’Any. La cançó més coneguda és Natal dos Simples (Nadal de la Gent senzilla), amb lletra i música de Zeca Afonso:
«Vamos cantar as janeiras / Vamos cantar as janeiras /Por esses quintais adentro /Às raparigas solteiras / Vamos cantar orvalhadas / Vamos cantar orvalhadas / Por esses quintais adentro vamos / Às raparigas casadas».
