Denis Feito és el cap de cuina, ‘braser’ i responsable del restaurant La Llar de l’Artesà, situada a Bordes d’Envalira. Nascut a La Pampa a Argentina, va arribar per treballar com a responsable de cuina, en aquesta maginífica borda ara farà uns mesos. És un restaurant rústic amb una història de més de 100 anys situat en una antiga borda. La mateixa borda es caracteritza per ser un petit museu etnogràfic ple d’objectes antics i quotidians. L’any passat, la gerència que portava el restaurant en aquell moment van canviar de nom a Borda La Càpsula i el van convertir en un lloc especialitzat en peixos i mariscs. El Denis i el seu equip es van desvincular totalment d’aquesta idea i van tornar al nom original amb una cuina tradicional de muntanya i andorrana.
– Quina és la història del restaurant?
–Era l’antiga borda de muntanya de la família de casa Popaire, de Soldeu. Al maig del 1972, ho van transformar i obrir com a restaurant. La família Popaire es va dedicar molts anys al món de la restauració, tant a La Cort de Popaire al centre de Soldeu, com aquí a La Llar de L’Artesà.
– Quin tipus de cuina feu?
–Amb l’Alex Kinchella (xef de La Cort de Popaire), hem volgut crear una carta amb barreja de cuina tradicional de muntanya i Andorrana, amb algun que altre plat amb un toc més modern. Però la brasa és l’estrella, ja que està situada al menjador, i cuinem davant dels clients.
– Quina és la vostra especialitat?
Les nostres especialitats són les carns a la brasa, però també fem arròs de muntanya, una espatlla de xai al forn per compartir per dues persones, entre altres plats ben suculents.
– Per què es va decidir tornar a posar el nom original al restaurant?
–Hem decidit de tornar al nom original del restaurant: La Llar de l’Artesà. Ja que l’any passat, la gerència que portava el local, va canviar de nom a Borda La Càpsula amb especialitat de peixos i mariscs, i ens volíem desvincular completament d’aquella idea. Malgrat això, i molta informació a internet i xarxes socials, la gent encara està una mica confosa amb el tema, i de qui ho porta.
– Han mantingut coses de l’original?
–El restaurant és com un museu. Hi ha eines de ramaderia, estris artesanals d’anys enrere, esquís i material antic de muntanya, i moltes altres coses interessants que ara formen part de la decoració de la borda. Hi ha una cuina de tipus casa pairal, que funciona amb llenya que abans s’utilitzava com a forn i per escalfar aigua. El continuem engegant, ja que fa caliu, i és xulíssim. És un restaurant rústic i acollidor. Molt de muntanya.
– Que fa especial el vostre restaurant?
–La Llar de l’Artesà és especial perquè és l’últim restaurant tipus borda abans d’arribar a França (o el 1r si entres per França), per estar a 2.000 metres, i per mantenir l’originalitat de com era una borda Andorrana de muntanya. I òbviament, perquè s’hi menja molt bé.
