Míriam Torra és, avui diu, atleta de functional fitness i, a més, entrenadora de gimnàstica del Club Artística Serradells. Vinculada a l’esport des de ben petita, concretament a la gimnàstica des que tenia quatre anys, Torra va decidir donar cabuda als dos vessants, la competitiva i la de tècnic, i va anar més enllà, sent una de les artífexs de la creació de l’Associació Andorra Functional Fitness (AFF), que és l’entitat reguladora d’aquest esport al país (també conegut com a CrossFit, recalcant que aquesta és la marca comercial privada que ha estat el monopoli d’aquesta pràctica).
–Molt vinculada al món de l’entrenament funcional. Com va començar?
–Fa ben bé cinc anys que faig entrenament funcional, o CrossFit, que és com ho coneixem habitualment. De petita vaig començar amb la gimnàstica, fins als 18 anys, i quan ho vaig deixar vaig intentar anar al gimnàs, però no em motivava gens. Quan vaig descobrir el CrossFit va ser com veure un món completament nou.
–Què l’atreu d’aquest esport?
–És un esport molt variat. Compta amb moviments molt diferents, des d’alguns vinculats a la gimnàstica fins a altres referents a l’halterofília. És una disciplina tan completa que sempre estàs posant-te objectius, va evolucionant i no és gens monòton.
–Ha participat en competicions internacionals. Què n’ha extret d’aquí?
–Em quedo sobretot amb l’experiència i amb la sensació de sorprendre’t a una mateixa quan veus el que ets capaç de fer. Sempre m’ha costat molt veure les meves capacitats, però quan estàs al costat d’esportistes d’aquest nivell t’adones que alguna cosa has fet bé durant els mesos d’entrenament.
–També és entrenador del Club Artística Serradells.
–Fa uns 10 anys que exerceixo d’entrenadora, i aquest club ho ha tingut molt difícil en els últims anys. Entre l’incendi als Serradells i després la pandèmia ha sigut una mica caòtic. Ara afrontem un període de relativa tranquil·litat, tornant a competir i recuperar aquest ritme de fa uns anys.
–Quins objectius tenen aquest any?
–Actualment tenim, en el grup de competició, 15 nenes, que van des dels 10 fins als 16 anys. L’objectiu que tenim és anar pujant de categoria al campionat francès i arribar el més lluny possible.
–Què diferencia aquest grup de competidores de la resta?
–Per a mi, les nenes ho són tot. Entre elles han format un equip, una família, que va més enllà de l’àmbit individual de la gimnàstica. Aquestes nenes recullen tots els valors que pot ensenyar-te l’esport i, a més, se’ls comparteixen. Les més grans ajuden les més petites, i han format un grup increïble.
–Què necessita una gimnasta per destacar?
–Cada esportista és un món, però aspectes com l’exigència, la disciplina o la perseverància diria que són clau. Això, i sobretot que tingui passió per aquest esport.
