L’arquitecta i cofundadora de la cooperativa LaCol, Cristina Gamboa —qui participarà dijous, en el marc de les conferències impulsades per l’Institut Nacional de l’Habitatge, en la taula rodona ‘Les cooperatives en cessió d’ús: una opció d’habitatge sostenible i assequible’—, ha destacat la importància del cooperativisme com a eina per generar habitatge digne, estable i assequible, allunyat de les dinàmiques especulatives del mercat immobiliari. Segons ha explicat en declaracions a l’ANA, “l’objectiu del cooperativisme és ampliar el parc d’habitatge no especulatiu, que quedi fora de les pujades de preus i permeti construir ciutats més sostenibles i accessibles”.
Gamboa ha exposat que aquests projectes poden desenvolupar-se tant en sòl buit, públic o privat, com en edificis ja existents. En aquest sentit, ha subratllat que actualment “s’estudia el potencial de rehabilitar immobles obsolets o en desús per reconvertir-los en cooperatives d’habitatge”. A més, ha reivindicat la dimensió social del model, que “fomenta la solidaritat, la comunitat i l’ajuda mútua” a través del disseny dels espais compartits.
“L’objectiu del cooperativisme és ampliar el parc d’habitatge no especulatiu, que quedi fora de les pujades de preus i permeti construir ciutats més sostenibles i accessibles” – Cristina Gamboa
La col·laboradora de LaCol ha recordat que les cooperatives d’habitatge compten amb més d’un segle d’història en països com Suïssa o Dinamarca, on arriben a representar entre el 30% i el 40% del parc residencial. També ha esmentat exemples consolidats a l’Uruguai, mentre que a Espanya i Andorra, el predomini dels models basats en la propietat privada o el lloguer ha limitat el seu desenvolupament, fet que s’ha vist reforçat per les polítiques públiques tradicionals.
En aquest context, Gamboa ha assenyalat que el cooperativisme es presenta com una alternativa davant l’especulació immobiliària i les creixents desigualtats socials: “És en aquest marc, on l’habitatge no està garantit com un dret, que es fa més evident la necessitat d’introduir altres models”, ha indicat, tot remarcant que el suport públic és “clau” per impulsar aquest tipus d’iniciatives, posant com a exemple l’experiència de Barcelona, on s’han convocat concursos de cessió de sòl, s’han establert acords de finançament amb l’Institut Català de Finances i s’ha comptat amb la participació d’entitats de finances ètiques.
“És en aquest marc, on l’habitatge no està garantit com un dret, que es fa més evident la necessitat d’introduir altres models” – Cristina Gamboa
En relació amb Andorra, ha apuntat que, atesa la concentració del sòl en mans privades, una possible via seria apostar per models de custòdia del sòl, similars als que s’apliquen al món anglosaxó mitjançant les community land trusts. “Són entitats tripartides —format per privats, administracions i comunitats— que adquireixen o gestionen conjuntament el sòl per destinar-lo a projectes d’habitatge cooperatiu”, ha conclòs.
