El grup britànic presentà el tema ‘We Pray – Nosaltres preguem’ l’agost de 2024 amb la col·laboració d’una caterva d’artistes representant diversos continents, cultures, religions i colors de pell com Burna Boy, Elyanna, Little Simz & TINI. Som dels que preguem, ve a dir la cançó; la gent prega, és normal pregar per demanar l’ajut de la gràcia de forma sobrenatural per poder superar les dificultats, els reptes de la vida i admirar la bellesa de la creació.
Canta així la primera estrofa del tema en l’anglès original de nou hiphop de Coldplay:
«Woah! Oh, oh and so we pray! I pray that I don’t give up, pray that I do my best. Pray that I can lift up, pray my brother is blessed. Praying for enough, pray Virgil wins. Pray I judge nobody and forgive me my sins».
Traduïda el tema al català, diria: «Ooh, és així nosaltres preguem! Prego per a no rendir-me; prego per donar de mi el millor. Prego perquè pugui tornar a aixecar-me; prego perquè el meu germà sigui beneït. Prego per tenir el suficient, perquè Virgili, el poeta de la pau, guanyi. Prego per no jutjar ningú i que els meus pecats em siguin perdonats». Perquè, qui pot perdonar els pecats sinó Déu? (Mc 2,7).
En una primera llambregada, la cançó en recorda d’altres com la del 1993 de Paul McCartney ‘Hope of Deliverance – Esperança d’alliberament, salvació’, o bé la del seu col·lega de força més enrere, George Harrison, amb ‘My Sweet Lord Hare Krishna – El meu dolç Senyor’, només que aquestes tenen un to molt més sincrètic, de síntesi impossible de diverses religions. En realitat, les propostes religioses, des del punt de vista cultural, contenen un afany d’absolutesa i d’exclusió de la resta, de manera que qui pretengui trobar o proposar-ne una síntesi o bé acabarà creant una religió nova, o bé es decantarà finalment per l’una o per l’altra. En definitiva, totes i cadascuna demanen un compromís, un seguiment i un aprofundiment que no es pot parcel·lar ni dosificar, sinó que demanen la totalitat de l’atenció del propi ésser.
Per aquesta raó, el nou tema de Coldplay, tot i situar-se en aquest corrent de trobada interreligiosa, en canvi em sembla força més honest i modest, simple i sincer. Ja el papa Joan Pau II proposava «trobar-se junts per pregar per la pau» en el primer encontre interreligiós d’Assís el 1986, i aquí calia diferenciar-se del «trobar-se per pregar junts», perquè a fi de comptes cadascú té el seu déu. Amb tot el respecte del món, malgrat que el catolicisme continuï afirmant que hi ha un sol déu, en canvi la veritat és que cada religió practica una aproximació diferent a la pròpia deïtat i, per tant, amb totes les prevencions possibles és possible trobar-se junts per pregar, però en canvi no es pregarà a la plegada si no es comparteix el mateix credo fonamental. Els catòlics, en retrobar-se en la missa, malgrat que cadascú arribi amb llurs pròpies experiències, en canvi s’unifica la fe en la diversitat original a fi de dirigir-se al mateix Déu, revelat per Jesucrist en un moment concret de la història.
Doncs tornant a Coldplay i el seu ‘Preguem’, en realitat explica la cançó, festiva, alegre, joiosa, que tothom parteix de les mateixes experiències, de petitesa, fragilitat, pecat, necessitat, buidor amorosa, existencial, absurd, patiment, injustícia. Alhora, tots necessitem algú o alguna cosa per mantenir l’esperança. L’experiència de la pregària esdevé universal, no es pot negar. En conseqüència, diria jo, caldria aprendre a pregar, a entrar en oració, a la meditació o la lectio divina, perquè arribats al cap del carrer, la persona és un ésser espiritual i el seu destí es troba més enllà de les quatre parets d’aquest món.
Continua així el tema de Coldplay: «Prego que ho aconseguim; prego, amic meu, per poder sortir endavant. Prego per ajudar d’altres persones, prego sí. Prego pel teu amor; prego amb cada respiració. Per molt que camini per la vall de les ombres de la mort (Sl 23). I així preguem, perquè vingui algú a ensenyar-me el camí. Per un refugi i alguns discos per tocar i així preguem. Cantarem Baraié! Preguem per arribar al final del dia. Sé que en algun lloc el cel està esperant. Sé que en algun lloc hi ha alguna cosa sorprenent; que en algun lloc no sentirem dolor, fins que arribem al final del dia. Prego perquè l’amor ens guardi de les pors, deixeu-me eixugar les vostres llàgrimes; afrontem el dolor que sentim dins».
La cançó encara té dues estrofes més, alternades amb les veus i els estils de la participació dels altres artistes, apel·lant a la diversitat dins de la unitat del desig fonamental de l’ésser humà, el qual, per damunt de tot, sap que hi ha una veritat que supera la misèria i la injustícia d’aquest món. La pregària, a fi de comptes, no deixa de ser un sospir adreçat a l’únic que pot inspirar la nostra acció més humana i humanitzadora d’una existència cruel.
