‘Visita a l’Orgue’ és molt més que un llibre il·lustrat: és la materialització d’una experiència viscuda per més de noranta infants d’Andorra la Vella, la Massana i Escaldes-Engordany. L’obra recull dibuixos realitzats després que els nens coneguessin de prop l’orgue de la seva parròquia, un instrument que, per a molts, era fins aleshores desconegut. L’impulsor del projecte, l’organista i autor dels comentaris Ignasi Ribas Taléns, ho resumeix així: “És un llibre que és un testimoni d’una experiència que hem tingut amb els nens”. La proposta va néixer a partir de les activitats d’estiu de les tres parròquies amb orgue. Els participants van poder gaudir d’una audició i, seguidament, van participar en un taller de dibuix per plasmar allò que havien vist i sentit.
Després de l’audició, explica Ribas, “vam convidar uns amics que tenen molta experiència amb nens per fer un taller de dibuix, i hi van participar encantats”. Aquesta part artística va comptar amb la col·laboració de l’editorial Media Vaca, que ha convertit els dibuixos en un volum que forma part de la col·lecció ‘Aún aprendo’. Begoña Lobo, representant de l’editorial, destaca que “som una petita editorial que només fa tres llibres a l’any, però que es mantenen vius al llarg del temps” i que en aquesta col·lecció el paper dels nens és fonamental: “ens interessa el treball dels nens com a autors, no només com a consumidors”.
Vicente Ferrer, també de Media Vaca, recorda la seva primera estada al Principat: “Pensàvem que veníem a un lloc de vacances, però de tres dies, dos els vam passar a les esglésies i als tallers”. En aquelles sessions es van repartir papers i retoladors, i els participants van treballar sense saber quins colors tindria el llibre. “El color el va decidir, sense adonar-se’n, la nena que va fer el dibuix de la coberta”, explica Ferrer. Tots els dibuixos han estat escanejats i ara es retornen als seus autors perquè conservin l’original. “Tots els nens participants estan inclosos en el llibre, alguns amb més d’un dibuix”, afegeix. A més de l’orgue, molts infants s’han retratat a ells mateixos o als seus companys, creant una galeria de retrats que tanca el volum.
Les interpretacions visuals són diverses: per a alguns, l’orgue és “una casa, un refugi, una fortalesa”; per a d’altres, és un objecte portàtil, com un electrodomèstic que permet portar la música a la muntanya i gaudir-la amb uns auriculars. Per a Begoña Lobo, aquesta iniciativa transcendeix l’àmbit local: “El llibre és una finestra d’Andorra al món”. De fet, una còpia ja ha arribat a Alemanya, a mans d’una reconeguda organista que ha actuat mantingut el contacte amb l’editorial. “Un llibre, quan es fa, es fa per al món”, afirma, tot agraint el suport de les parròquies: “Tot això només ha estat possible perquè les esglésies d’Andorra ens han obert les portes”.
La filosofia del projecte és clara: preservar, en un objecte tangible, el testimoni creatiu d’uns infants que han conegut, escoltat i reinterpretat l’orgue de la seva parròquia. Com conclou Ribas, la iniciativa és fruit “d’una proposta de visita i dibuixos” que, amb la implicació d’editors, músics i nens, ha acabat convertint-se en un llibre que uneix música, patrimoni i mirada infantil.
