Els 196,51 euros que Andorra destina diàriament a cada persona detinguda situen el país molt per sobre de la mitjana continental i també dels veïns més propers. Més enllà de la comparativa, la dada interpel·la directament sobre el model de gestió dels recursos públics en l’àmbit penitenciari. El fet que més de la meitat de la despesa (2,5 milions d’euros) es destini a persones sense sentència ferma —en situació de detenció provisional— afegeix un element de preocupació addicional. No només per l’impacte econòmic, sinó per les implicacions jurídiques i ètiques que comporta mantenir durant mesos persones empresonades sense condemna definitiva. Amb una taxa de presó inferior a la mitjana europea i una població reclusa relativament reduïda, seria raonable esperar una gestió més eficient i proporcional. Superar amb escreix el cost mitjà continental hauria de dur el país a revisar tant els mecanismes de custòdia preventiva com els criteris de despesa. La privació de llibertat és una mesura extrema i costosa. I Andorra, amb xifres com aquestes, no pot defugir el debat de fons.
