(Article redactat el passat 11 de juliol)
Trump va intensificar ahir la seva ofensiva aranzelària contra el Canadà, anunciant un aranzel del 35% a les importacions canadenques a partir del pròxim mes. No sabem si l’aranzel és genèric.
A més, planeja aplicar aranzels generals del 15% o 20% a la majoria dels seus altres socis comercials. L’aranzel del 35% al Canadà suposa un augment respecte a la taxa actual del 25%, cosa que representa un cop a Carney, qui esperava tancar un pacte comercial amb Washington.
Trump va informar el primer ministre canadenc, Mark Carney, que la nova taxa entrarà en vigor l’1 d’agost i que podria augmentar si el Canadà respon amb mesures retaliatòries. Carney va declarar que el seu Govern defensarà els treballadors i empreses canadenques en les negociacions amb els EUA fins a aquesta data límit. S’espera que les mercaderies cobertes pel tractat USMCA (conegut també amb el nom T-MEC) estiguin exemptes d’aquesta mesura, i els aranzels del 10% per a energia i fertilitzants probablement no es modificaran, tot i que el president encara no hauria pres una decisió final, segons un funcionari de la seva administració.
Trump va justificar la seva mesura argumentant la suposada entrada de fentanil des del Canadà, així com les barreres comercials canadenques que perjudiquen el sector lacti estatunidenc. Va afirmar que el dèficit comercial que els EUA mantenen amb el Canadà representa una amenaça per a l’economia i la seguretat nacional dels EUA: «Si el Canadà col·labora amb mi per aturar el flux de fentanil, potser considerem ajustar aquesta mesura», va escriure Trump.
Les autoritats canadenques sostenen que una quantitat ínfima de fentanil prové del seu territori, però van reconèixer que han pres mesures per reforçar el control fronterer. «Canadà ha aconseguit avenços vitals per frenar el flux del fentanil a Nord-amèrica. Estem disposats a continuar cooperant amb els Estats Units per protegir les nostres comunitats», va afegir Carney.
Negociacions amb Europa
Aquest punt continua sent una incògnita, per molt que els oficials europeus encarregats de les negociacions indiquin que s’està treballant per assolir un acord amb els EUA. I dic que és una incògnita (per tant, perillós) perquè Trump ha ampliat els fronts de la seva guerra comercial en els últims dies, establint nous aranzels per a diversos països, inclosos aliats com el Japó i Corea del Sud, amb els quals, a priori, estaven treballant en unes negociacions per a un acord benigne. No m’agrada, la veritat.
Un altre element d’imprevisibilitat sobre el que pot ocórrer amb la UE, és el recent anunci de l’aranzel del 50% al coure. Una decisió que ens ha sorprès (això va de sorpreses darrerament) ja que els EUA tenen una elevada dependència del coure. Per exemple, els EUA produeix menys de la meitat del coure que produeix i té només dues foses primàries en funcionament. La notícia ens va sorprendre, atès que aquest és un material estratègic vital per a l’economia dels EUA, essencial per a sectors com electrònica, automotriu, xarxes elèctriques, aeroespacial, construcció, etc. Tot el relacionat amb el MAGA! Haig d’entendre, doncs, que els EUA busquen reduir la dependència de subministrament de països com Xile i Canadà; i que també es busqui fomentar la producció interna per desfer-se de la forta influència que la Xina ha adquirit en tota la cadena de subministrament global del coure. Complex.
Tornant a la UE i les seves negociacions amb els EUA, es preveu que al llarg del dia d’avui Washington publiqui el nou règim d’aranzels a aplicar als productes europeus. No cal recordar que una mala notícia augmentaria la tensió als mercats. Trump va dir ahir que altres socis comercials que encara no haguessin rebut cartes —com les enviades al Canadà— probablement enfrontarien aranzels generals d’entre el 15% i el 20%. Doncs bé, en cas d’aplicar-se aquest nivell aranzelari a la UE, seria una mala notícia, ja que empitjoraria l’actual nivell general del 10% que ha romàs vigent durant els últims 90 dies. Qui sap com es prendria el mercat un aranzel general a la UE del 15% (veient que al Japó li ha caigut un 25%).
La nostra valoració:
No són notícies favorables. Cap dels desenvolupaments d’aquesta setmana ho és. Els inversors encara no reaccionen amb pànic. Es pot deure que creuen que Trump podria suavitzar (de nou) els seus plans. No obstant això, ja veiem derivades (poc visibles) que no podem ignorar: El preu del coure al mercat de futurs augment un 12% al COMEX, assolint màxims històrics. Aquesta reacció es deixarà sentir en algun costat, dic jo!
Per a nosaltres, l’augment de l’aranzel al 35% per al Canadà suposa una sorpresa, ja que Carney va cancel·lar al juny un impost sobre serveis digitals dirigit a empreses tecnològiques estatunidenques (però va ser després que Trump suspengués abruptament les negociacions, qualificant l’impost d’«atac descarat»). Carney havia confirmat al juny que ell i Trump van acordar concretar un nou acord econòmic i de seguretat en un termini de 30 dies. D’aquí la nostra sorpresa. No cal recordar que les sorpreses, i el mercat, no cohabiten bé.
Aquesta política agressiva interfereix amb la previsibilitat, sense esmentar el fet que erosiona anys d’acords multilaterals.
Per suposat, queda pendent respondre a la pregunta: qui pagarà aquests aranzels? L’exportador estranger o el consumidor americà? Probablement tots dos. Sigui com sigui, el mercat haurà d’aprendre a posar en preu les molts i probables seqüeles del nou règim comercial. Els inversors hauran d’aprendre (de nou) a conviure amb l’amenaça d’un fre al creixement econòmic, l’encariment dels béns de consum, i la reacció dels bancs centrals davant de tot això. No és el millor escenari, precisament.
Alguns comparen aquesta escalada aranzelària amb la Llei Smoot–Hawley de 1930. Aleshores, els aranzels van exacerbar els efectes de la Gran Depressió (segons historiadors).
Corporate: Mentrestant, Tesla marca formalment la seva entrada a l’Índia
Tesla obrirà el seu primer saló d’exhibició a l’Índia, concretament a Bombai. Aquesta inauguració representa l’entrada oficial de la companyia en el tercer major mercat automobilístic del món, malgrat les reiterades queixes del CEO Elon Musk sobre els alts aranzels d’importació a l’Índia, cosa que dificulta la comercialització de productes estrangers.
Musk va enviar una invitació als mitjans, anunciant que l’esdeveniment del 15 de juliol serà «el llançament de Tesla a l’Índia mitjançant l’obertura del centre d’experiència Tesla a Bandra Kurla Complex», una destacada zona comercial a Bombai.
Tesla afronta una caiguda en les vendes globals, així com un aparent excés de capacitat productiva en les seves altres fàbriques. Per això, Tesla ha decidit comercialitzar automòbils a l’Índia, sobre els quals haurà de pagar al voltant del 70% en impostos d’importació, a més d’altres taxes.
Els registres duaners disponibles indiquen que per al període gener-juny Tesla va vendre vehicles, carregadors i accessoris a l’Índia, principalment des de la Xina i els Estats Units. Entre aquests vehicles s’inclouen el popular Model Y, valorat en 32.500 dòlars (46.000 dòlars per a la versió de llarg abast), a més de diversos Superchargers.
Durant anys, el govern del primer ministre indi, Narendra Modi, ha intentat atreure Tesla, implementant fins i tot una nova política dissenyada específicament perquè l’empresa produeixi vehicles elèctrics localment. L’any passat, Musk havia planificat una visita a l’Índia, on s’esperava que anunciés una inversió d’entre 2.000 i 3.000 milions de dòlars, incloent producció local de vehicles elèctrics. No obstant això, Musk va cancel·lar el seu viatge en l’últim moment. Tesla ha comunicat que actualment no té interès a fabricar vehicles a l’Índia. El president dels Estats Units, Donald Trump, va afirmar que si Tesla construís una fàbrica a l’Índia per evadir els aranzels d’aquest país, seria «injust» per als EUA.
Tesla ja ha cobert diverses de les vacants que va anunciar a l’Índia a principis d’any, contractant gerents de botiga, executius de vendes i serveis.
Actualment busca enginyers de cadena de subministrament i operadors de vehicles per al seu projecte Autopilot.
