Andorra pateix una de les crisis demogràfiques més importants de la seva història: mai s’ha tingut un nivell de creixement demogràfic tant accelerat en un període de temps tan curt. Estem parlant que el Principat ronda les 100.000 persones vivint-hi.
La problemàtica ve donada quan la construcció dels habitatges actuals tenen un preu desorbitat a causa del fet que molts promotors estan construint habitatges d’una suposada alta gamma; és a dir, que estan construint per a persones amb un nivell adquisitiu molt elevat.
A diferència de fa uns anys, Andorra no està creixent de forma natural gràcies al treball de la gent resident del país, sinó que creixem de forma artificial i temporal, ja que els treballadors actuals no tenen accés a un habitatge digne.
Davant d’aquesta qüestió, el Govern ha decidit intervenir en el mercat des de diferents sectors: es limita la inversió estrangera i es prolonguen els contractes de lloguer.
Atenció, el perjudicat d’aquesta inversió no és més que el ciutadà de peu andorrà. El petit i mitjà propietari perd garanties jurídiques i econòmiques, mentre que la persona que busca habitatge veu com hi ha menys pisos al mercat de lloguer.
Els pisos socials són una solució puntual al problema, no un projecte polític sòlid. A llarg termini poden trencar el mercat, a més d’acabar sent un gran pou econòmic per a l’Estat.
Com podem veure a les diverses grans ciutats, els topalls han fet que els petits i mitjans propietaris tinguin reticències a posar propietats a llogar, ja que perden una gran part de la seguretat jurídica i econòmica, la qual cosa potencia als grans tenidors a controlar dit mercat.
Què hi podem fer?
En primer lloc, cal reduir el nombre d’inversors estrangers, hi ha molts diners que no es mouen al país. En segon lloc, cal donar una garantia legal i econòmica als petits i mitjans propietaris, i fomentar una confiança en ells perquè posin al mercat els béns immobles. En tercer lloc, buscar acords polítics entre els actors implicats. La solució no passa per imposar, sinó negociar.
En general, Andorra està abocada a reestructurar el model de país que volem, no podem continuar legislant a curt termini. Cal amb urgència un gran pacte i una gran visió de país a futur. Solament d’aquesta manera sabrem quin tipus d’economia i quin tipus d’inversos i compradors tindrem al país. No podem continuar sense un model de país i un model de benestar.
