• Israel llança una operació ‘Rising Lion’ contra l’Iran:
o La nit del dijous anterior, Israel va iniciar una sèrie d’atacs aeris sobre l’Iran, centrats en instal·lacions nuclears (Natanz), i centres científics del programa atòmic, així com en centres militars i la infraestructura balística del país.
o L’operació ha resultat en la mort del cap de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, Hossein Salami, segons Financial Times i Reuters.
o El primer ministre Netanyahu va declarar que l’operació durarà diversos dies, “fins que l’amenaça sigui eliminada”.
o Israel ha decretat l’estat d’emergència davant una represàlia que s’espera més intensa que l’anterior. Ja s’ha confirmat el llançament de més de 100 drons per part de l’Iran.
• Resposta iraniana i tensió internacional:
o El líder suprem Jamenei va prometre una resposta “severa”, mentre que un portaveu militar iranià va advertir que els Estats Units també “pagarà un alt preu”.
o El secretari d’Estat Rubio va afirmar que els EUA no va participar en els atacs i va llançar un advertiment a l’Iran contra qualsevol acció contra interessos o personal estatunidenc.
o El president Trump ha convocat una reunió de seguretat nacional, reiterant la seva postura que l’Iran “l’arma nuclear” i expressant la seva esperança en una tornada a la via diplomàtica. La continuïtat de les converses nuclears previstes a Oman aquest diumenge és incerta.
• Mercats energètics: forta reacció a l’escalada:
o Petroli:
o El WTI (juliol) puja un +9,0 % a $74,13 i el Brent (agost) un +8,8 % a $75,44, marcant el major repunt diari des de maig de 2020.
o El mercat descompta un risc significatiu de disrupcions regionals, malgrat que Israel no ha atacat directament infraestructures de cru iranià.
o Gas natural europeu:
o Els preus del gas a la UE han aconseguit el seu nivell més alt des de l’abril, impulsats pel temor a un conflicte regional que afecti infraestructures energètiques crítiques.
o Un risc clau és la possible disrupció del trànsit de GNL des de Qatar a través de l’estret d’Ormuz, per on transita més del 20 % del comerç global de GNL.
o Amenaça a l’estret d’Ormuz:
o Es tem que l’Iran intenti internacionalitzar el conflicte tancant l’estret, la qual cosa afectaria el ~20 % del comerç mundial de cru.o Bloomberg apunta que un tancament podria afegir fins a 20 $ al preu del barril, mentre que alguns analistes citats per CNBC consideren poc probable una interrupció total, donat el risc de represàlies per part de la Xina, principal client petrolier de l’Iran.
• Perspectives de mercat i geopolítica del petroli:
o La corba de futurs del cru es tensa:
o Els diferencials (“timespreads”) del Brent s’han enfortit, i les opcions petrolieres aconsegueixen nivells d’optimisme no vists en anys, suggerint expectatives de conflicte prolongat.
o OPEP+ beneficiada pel repunt de preus:
o Financial Times assenyala que l’alça ajuda el càrtel a revertir el to baixista després del recent augment de producció, brindant un impuls per a recuperar quota de mercat.
o Impacte macroeconòmic global:
o Un encariment sostingut del petroli afegiria pressió als mercats (via cost energètic a les empreses) i molta complexitat a les polítiques monetàries globals, dificultant les decisions dels bancs centrals.o Política energètica occidental dividida:
o Els EUA difícilment recolzarà la proposta de la UE de reduir el topall del G7 al cru rus a $45 per barril, encara que Brussel·les podria continuar pel seu compte.
• Un dels riscos que més ens preocupen, més prop de materialitzar-se.
o A diferència del repunt global dels preus de l’energia registrat després de la invasió russa d’Ucraïna —episodi en el qual l’administració Biden va recolzar als seus aliats més exposats al xoc energètic mitjançant l’alliberament d’aproximadament la meitat de les reserves estratègiques de petroli dels Estats Units, contribuint així a incrementar l’oferta global i moderar els preus—, en la conjuntura actual persisteixen seriosos dubtes sobre la disposició, o fins i tot de la capacitat operativa, del president Trump per a repetir una maniobra similar. Les reserves estratègiques estatunidenques es troben en nivells històricament baixos, limitant significativament el marge de maniobra de Washington en cas d’un salt prolongat en el preu de l’energia, fruit de disrupcions prolongades del subministrament. En aquest context, economies fortament dependents de les importacions energètiques, com la Unió Europea o el Japó, s’enfronten a una major vulnerabilitat enfront de la volatilitat dels preus internacionals del cru.
