L’ús del preservatiu entre els adolescents ha disminuït de manera alarmant en els últims anys. Segons un informe recent de l’Organització Mundial de la Salut, OMS, gairebé un terç dels adolescents europeus no van utilitzar condó ni la píndola anticonceptiva en la seva última relació sexual. Aquesta tendència augmenta el risc d’infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats. Aquest informe subratlla que els adolescents de famílies amb ingressos baixos són més reticents a utilitzar el preservatiu, amb un 33% que no el va utilitzar en la seva última relació, en comparació amb el 25% dels de famílies amb més recursos. L’OMS creu que l’important és promoure l’educació sexual integral i millorar l’accés als mètodes anticonceptius per revertir aquesta tendència preocupant.
No obstant, l’educació en l’amor, els sentiments, les decisions fonamentals de les persones, la pràctica de la fidelitat i de la castedat són fonamentals en les relacions humanes. En realitat, aquests principis resten com inscrits permanentment en la consciència personal i, quan no es respecte, les persones tendeixen a caure en tota mena de problemes, començant en els que la mateixa OMS denuncia i continuant per concebre la pròpia vida sense sentit, caient en l’absurd, perdent la fe en l’amor i creient que la veritat no existeix o que no és possible trobar-la. Aleshores hom tendeix a relliscar per un pendent que porta a la pròpia desesperació, arribant a punts de no retorn, a pràctiques autodestructives i al cultiu de la baixa autoestima. Ja que s’entén que l’altre és un objecte a consumir, jo mateix m’entenc d’aquesta manera. Ja no soc persona, sinó un producte que ha d’estar en el mercat de les relacions socials i sexuals. Quan ja no es consumeix o baixa el seu preu, no resta sinó considerar-se a si mateix com un objecte menyspreable per als demés.
El sentit d’entendre només l’educació sexual en els seus aspectes més externs, com és l’ús del preservatiu sense posar l’accent en l’amor i la fidelitat, es poden donar, crec jo, per diverses raons. Primer, la focalització en la salut física, que no mental, ni espiritual, perquè molts programes d’educació sexual prioritzen la salut física i la seguretat, ja que aquests són aspectes crítics per a la salut pública. No preocupa tant que certs comportament acabin derivant en problemes mentals i en buidor de sentit, en manca de contingut espiritual, amb les seves conseqüències nefastes per al futur de la persona, especialment en l’àmbit juvenil.
La diversitat de valors s’argumenta per no incidir sobre qüestions d’amor, sentiments, fidelitat, castedat o matrimoni, perquè potser poden variar molt segons la cultura, la religió i les creences. Aleshores, s’opta per no donar cap mena d’orientació en aquest sentit, però no es té present que aquesta ja és una opció de cosificació de la persona, que provoca una perversió de la mentalitat creada en els joves. Sota un argument de manca d’universalitat de valors morals i espirituals, en canvi s’opta per uns valors materialistes, consumistes i de pretès interès de salut pública quan, en realitat, aquest presumpte remei engendra més problemes que no pas solucions. No en va creixen els desajustos mentals psicològics entre la població més jove.
No n’hi ha prou d’argumentar que hi ha un temps limitat per als programes educatius, que es volen prioritzar aspectes més urgents i mesurables. No és suficient ni tampoc satisfactori apel·lar a pretesos a estigmes i tabús en algunes cultures, perquè parlar d’amor i sentiments pugui ser considerat inadequat en un context educatiu; molt més inadequat resulta parlar directament de genialitat i de presentar la sexualitat únicament com un tràmit o un passatemps al que s’accedeix, com a mínim, per consens.
En canvi, hauria de ser prioritari plantejar l’educació sexual des d’un punt de vista integral, que partís del seu sentit en el servei de l’amor, de la fidelitat, de la castedat i de la formació de la família. Del contrari, les relacions que s’estableixen es carreguen amb una amenaça explosiva que, tard o d’hora, es cobrarà les seves víctimes en forma de violència, buidor existencial, desequilibri emocional o, encara pitjor, de desesperança, per haver convertit el més sagrat, les relacions emocionals, en una peça de mercadeig.
Sincerament, crec que seria més productiu i interessant integrar en l’educació sexual, l’afectivitat, el compromís personal, la donació mútua i la recerca de la felicitat en la veritat de l’amor a l’altre. Perquè tan sols estimant l’altre veritablement un pot descobrir una més alta autoestima, no diguem ja si aquest amor pren com a punt de referència la transcendència de la veritat, la bellesa i la bondat divines (Mt 22,39-40).
Bon inici de curs tinguem tots!
