La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha presentat el projecte de modificació de la llei de la nacionalitat, aprovat la setmana passada pel Consell de Ministres, amb l’objectiu de corregir “petites injustícies” detectades en l’aplicació de la normativa vigent. Segons ha assegurat, el text busca ajustar el sistema per fer-lo més just i clar, sense renunciar als criteris essencials que regulen l’accés a la nacionalitat andorrana.
Molné ha remarcat que la reforma manté intactes els dos pilars fonamentals: els 20 anys de residència com a requisit per obtenir la nacionalitat per naturalització, i l’obligació de renunciar a la ciutadania d’origen. Ha insistit que no es tracta d’una proposta per augmentar les demandes de nacionalització, sinó per adaptar la llei a casos reals que fins ara quedaven exclosos injustament.
Una de les principals modificacions afecta, doncs, la transmissió de la nacionalitat per filiació. Fins ara, només els andorrans nascuts al Principat podien transmetre la ciutadania als seus fills nascuts a l’estranger. A partir de la reforma, també ho podran fer aquells que, tot i no haver nascut a Andorra, siguin fills d’una persona andorrana nascuda al país o d’un progenitor que hi hagi residit durant un mínim de 10 anys. Molné ha explicat que aquesta mesura pretén evitar transmissions successives de nacionalitat en famílies que fa generacions que no tenen cap vincle amb el país. “Volem garantir que hi hagi una relació real amb Andorra”, ha afirmat, posant el punt en què flexibilitzar aquest criteri de manera il·limitada podria afavorir la transmissió de la nacionalitat a descendents sense cap coneixement ni vincle amb el país.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, ha anunciat que es flexibilitza el requisit per accedir a la nacionalitat amb només 10 anys de residència. Actualment, només ho poden fer els qui han cursat l’escolaritat obligatòria (de 6 a 16 anys) al país. Ara, es podrà accedir si s’han cursat 10 anys escolars en qualsevol etapa (incloent-hi el batxillerat o l’escolarització infantil), sempre que sigui en centres andorrans amb programes educatius reconeguts.
Una altra de les novetats destacades és la possibilitat de computar els períodes de residència viscuts al país, encara que no siguin continus, sempre que el total sumi 20 anys i els darrers cinc abans de la sol·licitud siguin ininterromputs. La ministra ha explicat que s’han trobat casos de persones plenament arrelades que han marxat temporalment per raons familiars i que, amb la llei actual, es veien obligades a començar el còmput des de zero. “Aquesta mesura vol posar fi a aquestes situacions injustes”, ha apuntat. En aquest sentit, ha posat com a exemple casos de persones que han marxat a cuidar un familiar durant uns mesos i que, malgrat haver viscut 20 anys al país, no poden obtenir la nacionalitat.
També ha detallat que s’allarga d’un any el termini per confirmar la nacionalitat provisional atorgada a joves nascuts al país amb pares que no compleixen amb els requisits, i que es podrà prorrogar fins a tres vegades si no tenen cap altra nacionalitat. Pel que fa als matrimonis, ha explicat que es reforça el control exigint que la convivència es mantingui com a mínim fins a la resolució de la sol·licitud.
Finalment, la ministra ha anunciat que el projecte també recull, per primer cop, la regulació dels casos en què una persona pot obtenir la nacionalitat andorrana sense haver de renunciar formalment a la seva nacionalitat d’origen. Aquesta situació afecta ciutadans de països que no permeten la renúncia, com l’Argentina o el Marroc. La reforma defineix ara què es considera “exercir activament” una nacionalitat, com ara renovar el passaport o fer-lo servir. Si el Govern té constància que una persona andorrana exerceix activament una altra nacionalitat, podrà obrir un expedient d’ofici per a la pèrdua de la nacionalitat. Tot i això, Molné ha admès que no es fan inspeccions de manera sistemàtica, i que la majoria de casos detectats són fruit de descuits, com mostrar documentació doble en controls fronterers.
