L’anomenat ‘acquis’ o cabal comunitari és el conjunt de drets de la Unió Europea (UE) aplicable als estats membres de la UE. Està format per un conjunt de textos legislatius en constant evolució des del 1950. Segons el web del Centre Comú de Recerca de Comissió Europea, en la seva darrera actualització, el nombre total de textos que conformarien el Cabal Comunitari en castellà seria de 23.573 textos amb un total de 39 milions de paraules.
Recordem que el secretari d’Estat Landry Riba, durant la seva darrera compareixença al Consell General va acceptar que l’Acord d’associació implicaria la incorporació a Andorra d’un total de 3.983 dels textos que formen part del cabal comunitari. També va explicar que aquests 3.983 textos s’agruparien en paquets, de manera que el Consell General sols hauria de trametre 70 projectes de llei per transposar a Andorra el cabal comunitari històric i que aquests 70 textos no significarien massa feina per al Consell General. Evidentment, el Consell General també hauria de transposar totes les noves directives i reglaments aplicables de la UE que es generin a partir de l’entrada en vigor o de l’aplicació provisional de l’Acord.
La feinada que hagi de tenir el Consell General no ens preocupa a la ciutadania ni a les empreses andorranes. El que ens preocupa és la feinada i els problemes que ens crearan a la ciutadania i a les empreses andorranes aquests 3.983 textos de la UE, amb independència del fet que al Consell General s’agrupin en 70 projectes de llei o es trametin en una sola llei mega-òmnibus que adjunti els 3.983 textos europeus. La realitat és que el propi text de l’Acord d’associació estableix que el cabal a incorporar per Andorra seria «molt voluminós».
El Sr. Landry Riba també va voler passar un missatge de tranquil·litat a la població afirmant que l’equip humà de Govern tenia les capacitats per incorporar els 3.983 textos legals de la UE dins l’ordenament andorrà. La veritat és que a nosaltres no ens preocupen les capacitats de l’equip tècnic del Govern, aquest no és el problema. De fet, no calen gaires capacitats per transposar un munt de textos d’un costat a l’altre. El problema és que nosaltres, com molts altres ciutadans, no tenim ganes de complicar la nostra vida -per a no res-, havent de suportar sobre les nostres espatlles l’aplicació de 3.983 textos conformats per milions de paraules tècniques sense que aquesta feinada aporti millores a la ciutadania andorrana.
De fet, la realitat ens demostra que des que Mònaco es va retirar de la negociació amb la UE, el seu PIB per càpita s’ha disparat i és de llarg el més alt del món amb 240.000 EUR per càpita. La ciutadania de Mònaco s’ha deslliurat del parany de la hipernormativa europea, assumeixen tan sols la normativa imprescindible per al seu funcionament i la seva qualitat de vida no para de pujar. El poble andorrà estaria disposat a fer els sacrificis i esforços que calguessin per millorar la qualitat de vida de tothom. Però l’actual Acord d’associació és tan sols un trofeu polític que alguns polítics volen penjar al seu currículum. I el poble no està disposat a complicar-se la vida per penjar medalles als polítics ni per repartir cadires polítiques.
L’absurditat de la hiperreglamentació de UE ens porta a una realitat punyet: no som nosaltres els únics que diem que el cabal comunitari és un disbarat. També ho afirmen els mateixos Macron i Merz. Llegim la portada de Le Figaro del dijous 22 de maig: «Macron et Merz se retournent contre les normes européennes». Els dos líders europeus s’alineen al voltant d’un nou concepte: «La chasse à l’excès de normes».
En resum, la discussió no és si l’Acord d’associació obliga Andorra a incorporar 3.983 textos, 6.600 textos o 23.573 textos. No hi ha dubte que és un cabal «molt voluminós». La discussió no és si Andorra haurà de fer un tràmit legislatiu per a cadascun dels milers de textos de la UE o si faran 70 «paquets» o si faran una única llei macroòmnibus amb tots els milers de textos europeus dins. La discussió no és si el Sr. Landry Riba i el seu equip tenen les capacitats i recursos per transposar d’un costat a l’altre aquests milers de documents. El debat és si la ciutadania i les empreses andorranes estem disposades a portar aquesta càrrega a les nostres espatlles per a no res. Si la ciutadania tenim recursos humans i financers, si tenim capacitats i si tenim les ganes de complicar-nos la vida amb milers de normatives per a no res i tenint la certesa que els propis Macron i Mertz consideren aquesta hiperreglamentació com insuportable i fan la portada de Le Figaro anunciant la «chasse à l’excès de normes».
NB. Adjuntem el gràfic comparatiu del PIB per càpita d’Andorra i de Mònaco. Observem que des que Mònaco va deixar la negociació amb la UE, el seu PIB per càpita continua ben amunt. Destaquem les magnituds, però sobretot la pendent de la corba de creixement en el cas de Mònaco i la reduïda pendent de la corba d’Andorra. Fet que il·lustra que el PIB d’Andorra puja perquè augmenta el nombre de persones i que el nostre PIB per càpita no enlaira.
