Les decisions de San Marino condicionen les decisions sobiranes d’Andorra atès que l’Acord d’associació és a tres bandes: UE, Andorra i San Marino. En aquests moments San Marino comunica importants fets que afecten directament Andorra i a la relació entre Andorra i la UE. Avui ens centrem en dos temes cabdals, començant per l’ensopegada de l’Acord que, de fet, entraria en via morta per un temps indefinit. Deixem per una segona publicació una llarga llista d’altres fets que San Marino publica i que Andorra no explica. Anem a pams.
Les actes de la sessió del 20 de març del Gran Consell General de San Marino destapen la realitat de la situació de l’Acord d’associació a tres bandes: entre la Unió Europea i els dos territoris.
Es confirma que els organismes europeus estan realitzant les comprovacions jurídiques del text de l’Acord d’Associació. La conclusió dels organismes europeus és que la Comissió Europea ha d’especificar els detalls del mandat sobre el protocol financer. Diversos Estats membres han fet observacions, entre ells Itàlia que ha expressat inquietuds tècniques sobre el model de supervisió bancària. Aquestes accions dels Estats membres i dels organismes europeus bloquejarien la validació jurídica del text negociat a tres bandes UE, Andorra, San Marino que quedaria en via morta per un temps indefinit.
Segons les actes del Gran Consell General de San Marino, la solució en la qual s’estaria treballant seria la formulació d’una ‘addenda aclaridora’ a l’Acord d’associació. Aquest text afegit aclariria l’abast de l’article 88 del text negociat que preveu la cooperació entre les autoritats supervisores de San Marino (també les d’Andorra) i les europees.
En altres paraules, l’Acord no pot deixar un xec en blanc a futurs acords de supervisió entre San Marino (llegeixis també Andorra) i organismes d’Estats membres o europeus, el text negociat ha d’aclarir quins són, i el seu abast.
Ahir, 31 de març, el diari LIBERTAS de San Marino va publicar una important editorial signada per Marino Cecchetti que explica que al febrer, una autoritat andorrana va dir que el procés de ratificació de l’Acord d’associació s’havia estancat per problemes plantejats per Roma. Es refereix a l’entrevista de RTVA a l’Ambaixador Vicenç Mateu. L’editor sanmarinès explica que, efectivament el 20 de març el Gran Consell General va ‘abordar frontalment el tema de l’ensopegada en les negociacions amb la UE’. La realitat és que el secretari d’Afers exteriors de San Marino va informar la Cambra sanmarinesa que per superar aquest entrebanc s’està treballant en una ‘addenda aclaridora’ al text de l’Acord per aclarir l’abast de l’article 88 que preveu la col·laboració entre les autoritats supervisores locals i les europees. El secretari d’Estat sanmarinès hauria explicat que l’objectiu seria que en el text de l’Acord d’associació es tinguessin en compte els acords entre San Marino i Itàlia en matèria financera, concretament, el Memoràndum sobre supervisió bancària que el Banc Central de San Marino i Roma han de signar des del 26 de novembre del 2009. Però resulta que la cúpula de l’entitat bancària sanmarinesa -constituït majoritàriament per personalitats italianes- no es posa mai d’acord amb Roma.
En resum, les autoritats europees aturen el procés de validació jurídica del text i requereixen una ‘addenda aclaridora’ per tirar endavant. Però l’’addenda aclaridora’ requereix el memoràndum entre el Banc Central de San Marino i Roma sobre la supervisió bancària. I la realitat seria que la cúpula del Banc Central de San Marino mai es posa d’acord amb Roma.
San Marino ha ensopegat amb Roma en relació amb el memoràndum de supervisió bancària. La realitat és no disposar del memoràndum d’entesa entre el Banc Central de San Marino i Roma sobre supervisió bancària i semblaria que va per llarg. La solució per a San Marino implica aclarir l’abast de l’article 88 de l’Acord. Però aquest article és comú per a San Marino i també per a Andorra. Deixant a part el problema del bloqueig de temps per activar els acords de supervisió entre Roma i San Marino, la gran pregunta és com l’’addenda aclaridora’ afectarà les obligacions de supervisió bancària per a Andorra? Implicaria que caldria un acord de supervisió entre Andorra i Madrid? París?
Veiem com l’Acord d’associació a tres bandes UE-Andorra-San Marino implica que les decisions de San Marino, per exemple en supervisió bancària cedida a Roma, afecten directa o indirectament al Principat. Però hi ha una segona qüestió que afecta de ple a Andorra.
A la cessió del Gran Consell General es va exposar clarament que, un cop solucionat el tema de la supervisió bancària, San Marino no vol demorar l’aplicació de l’Acord d’associació i es vol acollir a la via de l’aplicació provisional del text. Encara que l’Acord sigui mixt i requereixi més de deu anys per a la ratificació de tots els parlaments dels Estats membres, San Marino ratificarà, dipositarà l’instrument de ratificació davant del secretariat general del Consell i l’acord s’aplicarà de manera provisional.
En aquest sentit, esdevé essencial recordar com funcionaria una aplicació provisional de l’Acord d’associació. Els articles 8 i 112 de l’Acord d’associació són molt clars: L’Acord s’aplicarà provisionalment entre les tres Parts Contractants (UE, Andorra i San Marino) si una les tres parts diposita la seva ratificació, conclusió o aprovació davant del Secretariat General del Consell de la UE. Per tant, si San Marino presenta la seva ratificació durant el 2025 (com té la intenció de fer) l’Acord d’associació també esdevindria d’aplicació provisional per a Andorra.
En el cas que San Marino ratifiqués, i Andorra no volgués l’aplicació provisional, Andorra hauria de fer l’acció de notificar al Consell de la UE que no desitja l’aplicació provisional. Un pas molt difícil de fer per motius diplomàtics.
És a dir que si San Marino ratifica, l’Acord d’associació seria aplicable provisionalment també a Andorra, encara que no hàgim fet el referèndum, llevat que Andorra notifiqui que no vol fer una aplicació provisional.
En aquest sentit, recordem que el 19 de setembre 2024 el cap de Govern va declarar que Andorra no faria una aplicació provisional de l’Acord, però, dos mesos més tard, al 26 de novembre 2024 el cap de Govern es va contradir i va obrir la porta a una aplicació provisional.
La pregunta que fem a Govern seria: es pot el Govern comprometre amb la ciutadania que, si San Marino presenta la seva ratificació de l’Acord d’associació, aleshores Andorra comunicarà al Consell de la UE que no vol una aplicació provisional? O, contràriament, ens pot confirmar, el Govern que si San Marino ratifica l’Acord, Andorra no farà res per evitar l’aplicació provisional automàtica que estableix l’Acord i, d’aquesta manera, l’Acord esdevindria aplicable a Andorra sense referèndum i sense tramitació al Consell General d’Andorra?
L’Acord d’associació s’ha redactat de tal manera que San Marino està condicionant decisions que corresponen a la sobirania andorrana i ha obert mecanismes d’aplicació automàtica sense que Andorra ratifiqui, sense referèndum i sense pronunciament del Consell General.
En tot cas agraïm a San Marino i al seu Gran Consell General que siguin més transparents que el nostre Pacte d’Estat i ens permetin estar informats de la realitat del procés de l’Acord d’associació. .
