Talin Puyalto

—Doncs sí, quan vam conèixer els rivals, ja sabíem que seria un grup molt difícil. També dels més atractius, perquè hi havia dues seleccions mundialistes i de molt de nivell. Però al final hem estat per sobre de les expectatives de moltíssima gent, per no dir de tothom. Una sorpresa? Evidentment. Jo, com veig que estan evolucionant els jugadors, sabia que donaríem una molt bona imatge, però no així. Cada partit creixen, i ja veurem on està el nostre, de moment estan demostrant que poden competir amb qualsevol.

—Això, un creixement. Un dels objectius que sempre havíem tingut des que ens vam classificar, independentment dels resultats, era acabar com un millor equip del que havia començat. I ho hem aconseguit.

—Sí. Tot això reforça el missatge que estem donant des de fa tres anys, que la feina ben feta sempre dona fruits. I repeteixo, independentment dels resultats. Aquest equip ha donat una passa endavant sobretot en maduresa, en saber fins on pot arribar, i a partir d’aquí ser conscient en què pot millorar, perquè encara té marge.

—No ho sabem. Som conscients que som Andorra i que tenim un límit de jugadors, i aquest sostre ha de ser continuar millorant.

—No. Potser guanyar a Macedònia del Nord en la fase que portàvem s’havia de donar, però de portes endins sempre hem sigut molt conscients que si no anàvem al 200% ens passarien per sobre. És cert que portant la ‘Main Round’ que portaven ells, era el partit que en què nosaltres havíem d’intentar sumar els tres punts, però més enllà de tot, era un premi a una feina molt ben feta dels jugadors des de fa molts anys.

—Sempre seu. Els protagonistes són ells i els qui fan que els duels funcionin són ells. Nosaltres intentem ajudar al màxim.

—La FAF des que vam entrar nosaltres ens ha recolzat en molts aspectes, sobretot amb la preparació. Per exemple, vam arribar a l’Europeu amb una quantitat de partits molt important, i contra rivals importants, igual que en aquesta ‘Main Round’. I això ens ajuda molt a continuar amb aquesta feina.

—Assegurat no ho sé, però nosaltres des que hi som hem apostat per gent jove. De fet, durant aquests anys hem fet un relleu generacional. I continuem apostant per aquests jugadors, però hem d’estar a l’espera que en surtin de nous, que estic convençut que en sortiran. Nosaltres hem aprofitat una fornada de joves i darrere seu potser n’aniran venint. Ara hem de ser pacients.

—Hem d’aprofitar aquesta embranzida, perquè és cert que el futbol sala estava passant per uns mals moments. Aquests jugadors han demostrat que amb feina i capacitat de millora aquest esport pot continuar, i també servir de reflex per als més joves. Ser uns referents.

—Sí, a l’abril de l’any vinent. I amb la pujada de rànquing després de la ‘Main Round’ –Andorra se situa ara 36a al rànquing UEFA–, ens podrem beneficiar d’estar a un nivell més alt, pel que fan els pots. Veurem una mica la sort que tinguem al sorteig, però anirem com vam anar a la darrera preliminar, la de l’Euro, per intentar sumar punts al rànquing i tenir les nostres opcions de passar de ronda, la primera vegada que es faria.