La cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha comentat que les tres reunions informatives del POUP que han tingut lloc aquest dilluns a diversos punts de la parròquia, han satisfet més “de ribera cap amunt”. Així, la mandatària comunal ha començat el seu discurs al·legant que són conscients que la ciutadania “està preocupada pels seus terrenys”; tanmateix ha defensat amb aquest motiu el fet d’haver-se retornat als propietaris una part de l’edificabilitat.
En aquest aspecte, Coma ha assenyalat que la reunió d’aquest matí havia transcorregut sense problemes, i que entén que hi hagi hagut una sessió amb moltes preguntes sobre la pèrdua d’edificabilitat del territori quan precisament, ha matisat, deu ser la parròquia amb menys pèrdua d’aquest tipus, donat que la zona que abasteix el nucli urbà “és molt més àmplia que de ribera amunt”.
Sobre el canvi que ha experimentat la proposta urbanística amb relació al pla inicial, la cònsol major d’Ordino ha aclarit que la seva principal diferencia radica a fer que les zones que no s’havien catalogat com a ‘urbanitzables’ s’hagin recuperat per a la seva edificació, no podent-se dur a terme “en certes zones i de qualsevol manera o indret”, restant així en algunes parts protegides, ha expressat. Una baixada notable de l’edificació per “mantenir el paisatge rural” de la parròquia, ha sostingut la responsable comunal.
Quant als detalls de cada zona, Coma ha recalcat que la zona de protecció rural 1 engloba els territoris més plans, per exemple, els que queden a prop dels rius o del camí ral, i que per a edificar-los es requereix una parcel·la adscrita d’almenys 3.000 m², podent-se només aixecar un sostre de com a màxim 350 m². A més, ha afegit que no és necessari que la parcel·la sigui d’un sol propietari, s’hi poden adscriure altres, pertocant un percentatge per a cadascun d’aquests.
Seguint en la mateixa línia, Coma ha afegit que la diferència entre la zona de protecció rural 1 i 2 no recau en els metres quadrats del territori, sinó en la parcel·la edificable, la qual “permetrà ajuntar fins a dos volums per a una superfície de 1.500 o 2.000 metres quadrats” (depenent de quina sigui la zona) per evitar els vials que la corporació ha detectat quan s’havia d’efectuar una intervenció important. D’altra banda, la zona de protecció 3 concep a les zones de muntanya, amb una edificació màxima per parcel·la de 6.000 m².
Finalment, la mandatària comunal ha indicat que el 60% corresponent a totes les al·legacions que no eren urbanitzables “s’han tingut en compte i s’han inclòs cadascuna d’elles”, transformant el terreny no urbanitzable per a la seva habilitació.
