Per fi he pogut veure al Prado, l’Ecce Homo de Michelangelo Merisi, Caravaggio, aparegut del no res fa tres anys quan havia de ser venut en una subhasta com una obra molt menor. La pintura era en realitat una obra que el geni busca-raons del barroc italià havia executat a la primera dècada del segle XVII i de la qual s’havia perdut la pista i el record.
Alertades pels experts, les autoritats van detenir la venda, van declarar l’obra inexportable i van cedir la pintura perquè els experts del Museu del Prado l’estudiessin. Avui, tres anys després, l’Ecce Homo de Caravaggio penja de les parets del Prado en una sala exclusiva, cedit temporalment pel seu nou propietari –del qual no se’n coneix la identitat ni el preu que va pagar per l’obra– tot esperant que en un futur el museu el pugui exhibir al costat d’altres obres del pintor milanès. Aquesta és la història del Caravaggio insospitat.
Però, què és un Ecce Homo? Rep la denominació d’Ecce Homo una pintura que representa una de les escenes de la passió de Crist molt popular a la Història de l’Art. Després de ser detingut per les autoritats jueves i ser portat davant el governador romà, l’evangeli de Joan explica que Ponç Pilat va treure Jesús, torturat pels seus legionaris, portant la corona d’espines i el mantell de porpra. I Pilat els va dir: «Heus aquí ecce homo (aquest home)».
El patetisme i la intensitat de l’escena descrita als evangelis (i de tot el cicle de tortures que pateix Jesús) en van fer una de les imatges paradigmàtiques de la Contrareforma i l’estil artístic que va néixer a la seva ombra, el barroc, que accentuava les escenes dramàtiques i el sentiment.
Després de tot l’enrenou causat per una pintura que va passar de valer 1.500 euros a milions d’euros i que va ser protegida amb tanta urgència per les autoritats culturals es va conèixer el nom dels propietaris, la família Pérez de Castro, descendents d’Evaristo Pérez de Castro, un dels redactors de la Constitució del 1812.
Gairebé immediatament, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran va fer pública una pista definitiva sobre la identitat de l’obra, desvelant que el 1823 l’Acadèmia havia aprovat el seu intercanvi per un Sant Joan Baptista d’Alonso Cano propietat del polític.
L’Ecce Homo va ser tornat a la família que el vendria, i va ser adquirit per un col·leccionista britànic per 38 milions d’euros, encara que s’estima que el seu valor podria superar els 150 milions d’euros.
Si voleu anar a veure’l, encara estarà la setmana que ve al Prado. Val la pena.
