L’última setmana ha estat especialment convulsa pel que fa a l’exercici del periodisme. Casos de mala praxi, picabaralles entre professionals i acusacions d’ètica dubtosa han tornat a evidenciar una problemàtica que fa temps que s’arrossega, però que sembla no tenir aturador: la mercantilització de la informació i el sacrifici dels valors periodístics en favor de l’impacte mediàtic.
En una era en què l’accés a la informació és immediat i el ritme de consum és vertiginós, el periodisme ha anat derivant progressivament cap a una dinàmica en què el fet d’informar i el rigor s’han vist substituïts per la immediatesa i el rendiment econòmic. L’objectiu principal de molts mitjans ja no és proporcionar una informació contrastada i responsable, sinó generar titulars cridaners, exclusives a qualsevol preu i, en definitiva, obtenir el màxim nombre de clics. Aquesta deriva ha desembocat en una situació en què la tergiversació de declaracions, la filtració d’informació de manera opaca i la manca de transparència han esdevingut pràctiques habituals en certes esferes periodístiques.
Un dels episodis més paradigmàtics de la setmana ha estat l’interrogatori directe i punyent a una ministra sobre la informació que li arribava dels seus funcionaris. No només va posar en evidència el fet que determinades filtracions provenen de professionals de les estructures de l’administració pública, sinó que també va refermar la idea d’una forma de fer periodisme que, en comptes de buscar informar explicant fets versemblants, persegueix el titular sensacionalista a qualsevol preu. La insistència a arraconar la font per obtenir una confirmació sobre allò que ja es dona per sabut no és només un exercici de pressió, sinó també una mostra de la banalització de les normes deontològiques.
Davant d’aquesta situació, cal preguntar-se: com es pot posar fi a aquesta degradació del periodisme? L’existència d’un codi deontològic no ha estat suficient per garantir el respecte a l’ètica periodística. La manca d’una estructura reguladora sòlida ha permès que certes pràctiques es consolidin sense conseqüències clares per als qui les perpetren.
Una possible solució seria la creació d’un col·legi oficial de periodistes que vetllés per la professió amb més rigor. Si els periodistes haguessin d’estar col·legiats per exercir, tal com passa en altres professions com la medicina o l’advocacia, es podria establir un control més estricte sobre la seva actuació i es podrien exigir responsabilitats quan es traspassessin determinats límits ètics. No es tracta de censurar ni de posar traves a la llibertat d’expressió, sinó d’assegurar que l’exercici del periodisme es faci des del respecte a les fonts i el servei a la ciutadania, i no pas des de la necessitat de maximitzar beneficis econòmics.
La realitat és que el periodisme té una funció essencial en qualsevol societat democràtica: informar amb rigor per permetre que l’opinió pública es formi de manera fonamentada. Quan aquesta funció es veu desvirtuada per interessos comercials, el periodisme deixa de ser un servei públic per esdevenir una eina de manipulació i espectacle.
És innegable que el consum de la informació ha canviat i que la immediatesa ha transformat la manera com els mitjans operen. La competència entre mitjans és ferotge i les xarxes socials han accelerat la caducitat de les notícies, fent que el valor de la informació sigui efímer i que la pressió per ser els primers a publicar sigui més gran que mai. Però aquesta realitat no pot ser una excusa per oblidar la responsabilitat que comporta la professió periodística.
Els professionals del periodisme tenen el deure de construir un relat informatiu que sigui fidel als fets, que no es deixi endur per la temptació del clic fàcil ni per la comoditat de l’exclusiva obtinguda per vies dubtoses. Quan el periodisme es converteix en un mercat de titulars, el risc és immens: es perverteix la seva essència i es genera un clima de desinformació que pot tenir conseqüències devastadores, tant per a la ciutadania com per a la credibilitat de la professió.
Per això, és moment de recuperar el compromís amb la veritat, amb el contrast de les fonts i amb el respecte als principis ètics que han de regir qualsevol activitat informativa. La informació no és una mercaderia i el periodisme no pot ser un simple negoci. És una responsabilitat que exigeix rigor, honestedat i, sobretot, respecte per la ciutadania a qui es deu.
