Otto i Simba són dos mestres de quatre potes. Dos bracs que ens donen lliçons de vida cada dia, i dels quals podem aprendre moltes coses. Si tens gos, saps de què parlo.
Bé, doncs això, tinc dos gossos a casa, dos bracs increïbles. I si hi ha alguna cosa que em fan notar cada dia és com de fàcil és caure en el famós ‘culo veo, culo quiero’. És molt fàcil provocar-ho: agafo qualsevol joguina i començo a jugar amb l’Otto, mentre en Simba ignora completament la situació. Tanmateix, en el moment en què en Simba veu que l’Otto s’ho està passant bé, de sobte la joguina es converteix en l’objecte més desitjat de l’univers. Abans no li interessava, però ara que un altre el vol, no pot resistir-s’hi. Et sona?
Aquest comportament no és exclusiu dels gossos, també passa entre nosaltres, els humans. Des de petits, adolescents i fins a l’edat adulta caiem en la trampa de desitjar coses perquè altres les tenen o semblen gaudir-ne. I encara que aquest biaix pugui semblar inofensiu quan es tracta de jugar, pot tenir conseqüències greus quan parlem de les nostres finances.
El biaix d’imitació està profundament arrelat al nostre comportament. Des de petits, copiem el que fan els altres com una manera d’aprenentatge i adaptació social. Per exemple, un nen pot ignorar l’últim regal de Nadal durant setmanes, però només cal que un altre l’agafi perquè es converteixi en l’objecte més desitjat. A l’adolescència, aquest patró es trasllada a sabatilles de moda, marques, expressions o comportaments. I a l’edat adulta, ho veiem en decisions de consum i, més preocupant, en les nostres inversions.
La raó d’aquest comportament té arrels evolutives. Els nostres avantpassats sobrevivien en grups perquè imitaven el comportament dels altres. Si tothom corria cap a un refugi, córrer també augmentava les teves possibilitats de sobreviure. Aquest instint social va ser clau per a la nostra evolució, però en el món modern pot jugar en contra nostra, especialment en l’àmbit financer.
A més, els biaixos cognitius reforcen aquesta tendència. L’«efecte d’arrossegament» ens empeny a seguir la multitud, fins i tot quan no tenim proves que sigui l’opció correcta. Anem al restaurant amb més ressenyes positives, viatgem a Bali perquè Instagram és ple de fotos d’aquest destí, o invertim en aquella criptomoneda que «està pujant com l’escuma», perquè tots els nostres coneguts hi estan entrant, encara que no en tinguem ni idea.
El tema de les criptomonedes donaria per a un altre article. Sense negar que algunes poden ser una bona inversió, m’atreviria a dir que la majoria no tenen un bon pronòstic. Això no vol dir que no puguis guanyar diners; al casino també és factible. Però aquest mercat és especialment atractiu per al que podríem anomenar “actius buits”, com el Fartcoin. Molt generós el terme “actiu”. Sí, Fartcoin, “moneda pet”, per si no ho havies captat. Capitalitza tant que gairebé podria competir amb el PIB d’Espanya.
Després hi ha el «biaix de confirmació», que ens porta a cercar informació que recolzi les nostres decisions mentre ignorem qualsevol dada que les contradigui. Les xarxes socials són un brou de cultiu perfecte per a aquest biaix, ja que tendeixen a mostrar-te només allò que reforça les teves creences. Si segueixes una dieta basada en extracte d’escorpí de Groenlàndia, seràs més procliu a llegir articles que confirmin la teva postura i ignorar les proves científiques que defensen el contrari.
El mateix passa amb la política: justificaràs decisions qüestionables del teu partit favorit, encara que xoquin de ple amb els teus valors, o veuràs falta si l’entrada és a un jugador del teu equip, però mai a l’inrevés. I en finances no som diferents: si tens una inversió a la cartera tendiràs a buscar només articles optimistes que confirmin que va ser una gran decisió, mentre desplaces ràpidament informes que assenyalen possibles riscos. Perquè acceptar que pots estar equivocat… fa mal, oi?
Finalment, el «biaix de disponibilitat» ens fa sobrevalorar la informació més accessible, com l’opinió d’un amic o un vídeo viral a les xarxes socials. Per exemple, si un conegut t’explica que ha guanyat diners amb un fons d’inversió, podries sobrevalorar aquest cas anecdòtic i pensar que és una opció segura per a tu sense analitzar altres factors importants. També, hi ha les xarxes socials on ‘influencers’ financers presenten estratègies aparentment infal·libles a TikTok, Instagram o YouTube, però moltes vegades no tot és or allò que llueix.
El FOMO (Fear of Missing Out, o por de perdre’s alguna cosa) ens porta a invertir en actius sobrevalorats perquè tothom ho està fent. Seguir les decisions dels altres sense fer una anàlisi pròpia pot portar a conseqüències desastroses. Moltes persones han perdut diners seguint consells d’amics o tendències virals sense comprendre els riscos associats. A més, imitar decisions financeres pot desviar-te dels teus objectius personals. Pensar que, si altres van tenir èxit tu també el tindràs, sense considerar factors com el moment o l’estratègia, és un altre error comú.
Tot i que és inevitable buscar influències, no tots els consells són iguals. Per evitar errors, és important triar bé els teus referents financers.
Si no vols caure en el ‘culo veo, culo quiero’ a l’hora d’invertir, el primer és educar-se financerament. Ja sé que és un tòpic, però entendre conceptes bàsics com actius, passius, interès compost i diversificació pot ajudar-te a prendre decisions més informades. Abans d’invertir, pregunta’t si la decisió s’alinea amb els teus objectius i tolerància al risc. Finalment, evita la comparació constant. Recorda que la teva situació financera és única i no necessàriament comparable amb la d’altres.
La responsabilitat en les nostres decisions és ineludible, i aprendre a assumir-la és una de les millors lliçons que ens podem donar a nosaltres mateixos. Si t’apuntes al gimnàs al gener amb la convicció que “aquest any sí”, però al cap de dues setmanes decideixes que el sofà és una millor inversió de temps, és culpa del gimnàs que segueixis igual?
El mateix passa amb la teva salut financera. Si decideixes invertir perquè un amic t’ha assegurat que era una oportunitat “segura” o perquè un ‘influencer’ t’ho ha pintat com el camí cap a la riquesa, no els pots culpar si les coses no surten bé. Al final, la decisió és teva.
El millor és que no cal res extraordinari: sentit comú i paciència. Tant per a la teva salut general com per la financera.
I aquí és on t’he de dir que l’Otto seria millor inversor que tu. Perquè, tot i que podria caure en el ‘culo veo, culo quiero’ amb les seves joguines, probablement seria un inversor molt més savi que la majoria de nosaltres. L’Otto invertiria i s’oblidaria. No revisaria constantment el mercat ni vendria per pànic quan les coses baixessin. Aquest és un dels errors més grans que cometen els inversors: deixar-se portar per les emocions i actuar de manera impulsiva. En canvi, l’Otto deixaria que el temps i l’interès compost fessin la seva màgia.
La clau per a una bona inversió és la paciència i la disciplina. Ja sé que no t’he descobert res de nou, però també és probable que no ho estiguis aplicant. Si inverteixes de manera diversificada, el millor que pots fer és… res. Sí, res. Deixa que els diners creixin a llarg termini. Així és com l’interès compost funciona de manera més efectiva, i és per això que, irònicament, el meu gos probablement obtindria millors resultats que la majoria dels que esteu llegint.
