El codi bancari BIC també conegut com a SWIFT code, és un codi estàndard internacional que s’utilitza per identificar de manera única les entitats bancàries en transaccions financeres internacionals. L’International Organization for Standardization (ISO) va designar la Society for worlwide Interbank Financial Telecommunication, més coneguda mundialment pel seu acrònim SWIFT, com l’autoritat certificadora del registre dels codis BIC-SWIFT. Com li correspon a la Society for worlwide Interbank Financial Telecommunication el registre dels codis esmentats, en una primera etapa, aquest codi va ser anomenat simplement SWIFT. Aquest codi va ser adoptat per SEPA (Single Euro Payments Area) com el codi per identificar l’entitat bancària i la sucursal, així com el país on es troba aquesta entitat de crèdit dins la zona SEPA. Per tant, el codi SWIFT i el codi BIC són la mateixa cosa al sector bancari i, encara que se’ls pot denominar indistintament SWIFT o BIC; s’utilitza la denominació codi BIC si el compte bancari es troba a Europa i codi SWIFT si l’entitat bancària està ubicada a altres continents, però en realitat no hi ha diferència entre els dos codis bancaris. Ara bé, per a operacions bancàries fora de la zona SEPA el codi BIC-SWIFT sempre és necessari per identificar l’entitat financera a què s’envia una transferència internacional i el més pràctic és indicar aquest codi amb tots dos acrònims; és a dir, indicar al pagador “codi BIC-SWIFT” juntament amb el codi IBAN (International Bank Account Number). El codi BIC-SWIFT és el codi identificador de l’entitat de crèdit que identifica inequívocament un proveïdor de serveis de pagament i els elements especificats per l’ISO. El BIC-SWIFT permet una identificació única de cada entitat de crèdit i de les oficines. El Codi BIC antany era l’acrònim de Bank Identifier Code (codi internacional d’identificació bancària) també conegut com a codi SWIFT, és un codi d’identificació bancària utilitzat a SEPA i normalitzat a nivell internacional.
Val la pena recordar, que el Reglament (UE) núm. 260/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de març de 2012, pel qual s’estableixen requisits tècnics i empresarials per a les transferències i els càrrecs domiciliats en euros, va introduir un curiós canvi en la denominació del codi identificador; és a dir, de les paraules en anglès que formen l’acrònim BIC i que anteriorment eren: Bank Identifier Code; aquest Reglament UE va transformar el nom en anglès del codi que va passar a denominar-se: «Business Identifier Code». El motiu de la substitució de la paraula anglesa «Bank» per la de «Business» va obeir que la política de les institucions i organismes de la UE és obrir el mercat de les operacions de pagament a altres operadors que no siguin entitats de crèdit tradicionals, per la qual cosa el vocable «Business» pot incloure aquests agents que l’argot de SEPA denomina: proveïdors de serveis de pagament. Per consegüent, el codi BIC-SWIFT és el codi identificador de l’entitat de crèdit que identifica inequívocament un proveïdor de serveis de pagament (banc, caixa d’estalvis, entitat financera) i els elements especificats per l’ISO.
El codi BIC-SWIFT s’obté de la mateixa manera que el codi IBAN, ja que els facilita l’entitat de crèdit on el client té el seu compte corrent i en general està indicat als estats de compte que envia l’entitat financera o fins i tot en les aplicacions de banca en línia. El codi BIC-SWIFT es va imposar com a obligatori a la zona SEPA per fer operacions de pagament a través de les entitats de crèdit europees establertes en aquesta zona. Ara bé, aquesta obligació va existir durant el període de migració als mitjans de pagament SEPA i a la majoria dels països de la zona va finalitzar teòricament l’1 de febrer del 2014 per a operacions interiors. Tot i això, hi ha una sèrie d’excepcions, ja que diversos països pertanyents a la zona SEPA van decidir prolongar l’obligatorietat de l’ús del codi BIC fins a l’1 de febrer de 2016, com va ser el cas de Xipre, Grècia, Irlanda, Malta i Portugal. Així mateix, en alguns casos la inclusió del BIC era requerida pel proveïdor de serveis de pagament com s’anomena a l’argot SEPA les entitats financeres. D’altra banda, a partir de l’1 de febrer del 2016 el codi BIC ja no va ser obligatori (encara que cap regla impedeix consignar-lo) en les operacions transfrontereres dins de la zona SEPA. Tot i que per a transferències internacionals realitzades fora de la zona SEPA, cal incloure el codi BIC-SWIFT.
El codi BIC-SWIFT és un dels estàndards facilitats per SEPA que a nivell internacional permet identificar una entitat bancària i sucursal al país on es troba i permet als bancs identificar automàticament el beneficiari de les operacions. Els números de compte SWIFT-BIC estan definits per l’estàndard ISO 9362. Els codis poden tenir una longitud de 8 o d’11 caràcters el contingut dels quals s’especifica a continuació:
4 caràcters: codi de Banc
2 caràcters: codi ISO del país
2 caràcters: localitat
3 caràcters: sucursal
Per tant, el codi BIC-SWIFT consisteix en 8 o 11 caràcters alfanumèrics desglossats en:
- Codi entitat de crèdit: 4 caràcters únics per identificar la institució financera a nivell mundial.
- Codi País: 2 caràcters que identifiquen el país o el territori geogràfic on està ubicada la unitat central de negoci de l’entitat de crèdit.
- Codi Localitat: 2 caràcters que identifiquen, dins un país o territori geogràfic, la regió o la ciutat on està ubicada la unitat central de negoci de l’entitat de crèdit.
- Codi Oficina: 3 caràcters que identifiquen una determinada oficina o departament de la institució financera. El codi per defecte si no hi ha oficina registrada és “XXX”.
Per tant, si un codi BIC té 8 caràcters, apareixeran els del Codi de Banc, Codi de País i localitat, i la transferència serà rebuda per l’oficina principal d’aquesta localitat. Si un codi té 11 caràcters, apareixeran tots els camps especificats anteriorment més l’oficina on està obert el compte bancari, adreçant-se la transferència a aquesta sucursal en concret.
Cada entitat bancària associada a SWIFT té un codi identificador el TID o adreça SWIFT.
Aquest codi es construeix de la manera següent: AAAABBCC999
- AAAA és el nom abreujat del banc membre
- BB és el codi alfabètic del país
- CC és el codi alfabètic de la regió
- 999 és el codi de sucursal (dada opcional)
Al codi BIC es pot utilitzar ‘XXX’ per referir-se a l’oficina principal i així comptarà amb 11 caràcters.
- Per exemple: Bankinter
- Codi BIC- BKBKESMMXXX
També al BIC es pot utilitzar una versió abreujada de vuit caràcters. En aquest cas, se sobreentén que l’oficina és la principal de la localitat.
- Codi BIC-BKBKESMM
Vegem-ne uns exemples:
L’entitat de crèdit BBVA de l’oficina central a Madrid té dues opcions per plasmar el codi BIC-SWIFT:
- BBVAESMMXXX
- BBVAESMM
L’entitat de crèdit “CaixaBank”, de l’oficina central a Barcelona té dues opcions per plasmar el codi BIC-SWIFT:
- CAIXESBB
- CAIXESBBXXX
Ara bé, l’IBAN es va imposar com a únic identificador vàlid d’un compte de pagament a la zona SEPA a partir del febrer de 2014. Per a les operacions de pagament transfrontereres els usuaris aportaven a més el codi BIC de l’entitat destinatària de l’operació. Paral·lelament, abans d’iniciar el procés de càrrec de càrrecs domiciliats, el pagador i titular del compte corrent faciliten el seu IBAN i el seu BIC al creditor i emissor dels càrrecs electrònics SEPA. Ara bé, la regulació preveu que ja no és obligatori el codi BIC (Business Identifier Code) per a operacions de pagament nacionals i per a les operacions transfrontereres a la zona SEPA quan s’utilitzin instruments de pagament SEPA perquè l’IBAN ja conté la mateixa informació que proporciona el codi BIC-SWIFT, encara que res no impedeix incloure aquest codi en la informació facilitada per realitzar les transaccions de pagament.
