La seva empresa, MF Gestió, es va crear el maig del 2007. Com ha canviat la demanda dels serveis professionals durant aquest període de temps?
Evidentment, tot ha canviat, ja que el país ha evolucionat moltíssim. Abans, el gestor era el representant del client davant de les administracions, per ajudar-lo en els tràmits administratius, redacció de documents i tramitacions en l’àmbit laboral i de comerç. Quan vaig obrir la meva empresa, a Andorra no existien els impostos. Va ser l’any 2012 quan es van implantar l’Impost de societats (IS) i l’Impost de les activitats econòmiques (IAE), i successivament, l’any 2013 l’IGI i l’any 2015 l’IPRF, fet que va fer evolucionar la funció del gestor amb les noves obligacions, les tributàries o les comptables, entre d’altres. Igualment, l’any 2012 va entrar en vigor la Llei d’inversions estrangeres per la creació de societats, la qual va comportar un nou volum de tasques per assessorar i acompanyar als clients. MF Gestió ha treballat durant molts anys amb una xarxa de col·laboradors que li permet donar tots els serveis al client.
Quins tipus d’empreses ara tenen més demanda?
Tot i mantenir-se la demanda de creació d’empreses mercantils en els sectors de comerç, hostaleria, restauració, construcció, patrimonials i altres, ens trobem davant d’una gran demanda d’empreses tecnològiques, creació de continguts digitals, comerç en línia. La Llei dels nòmades digitals ha estat un reclam pels inversors d’aquest sector. Com sabem, la Llei 3/2024 ha estat creada per combatre el problema actual de la manca d’habitatge de lloguer i l’increment del preu d’aquest, tensat per l’increment de la demanda per part d’inversors estrangers. El gravamen s’esglaona des del 3%, quan es tracta d’un immoble, passant per un 5% de dos a cinc immobles; un 8% de sis a nou immobles, i fins al 10% per 10 unitats adquirides. Com afectarà la nova Llei en l’afluència d’inversors estrangers a Andorra? La finalitat d’aquesta Llei pretenia frenar l’especulació, però l’efecte ha estat el contrari, perquè pràcticament s’ha mantingut el volum de vendes d’immobles, tot i haver de pagar els nous impostos. De fet, hi ha hagut una publicació en la qual s’anunciava que el Govern havia recaptat en un semestre uns 6.500.000 euros superant considerablement les xifres previstes amb motiu de la nova Llei. Per tant, la problemàtica de l’especulació continua present.
Quin consell donaria als seus clients potencials, invertir ara al mercat immobiliari o esperar?
El client que vulgui comprar, si disposa dels mitjans, difícilment s’esperarà. Pel que afecta els lloguers, no sabem molt bé com es resoldrà aquesta problemàtica, perquè no es troben pisos per llogar i els que surten al mercat són a uns preus inaccessibles per a la gent del país. Com a exemple, al conjunt d’edificis de la parròquia d’Escaldes, anomenat les Torres, hi ha apartaments disponibles a un preu de 5.000 euros mensuals. Disponibles per a qui? Estem en una situació en què ningú o només la classe alta, ho pot permetre. És a dir, treballar i pagar-se un lloguer o treballar i pagar-se una hipoteca d’una casa d’un milió d’euros, actualment no està a l’abast de tothom. I davant d’aquesta situació, el jove difícilment es podrà independitzar. Andorra continua tenint només un hospital. El mateix de fa 30 anys (es va inaugurar el 1994) per una població que, en aquell moment, era de 50.000 habitants. Avui dia, continuem tenint el mateix hospital, amb la mateixa capacitat, plantes, quiròfans, habitacions, però ara per a una població de 86.000. Això es tradueix en un problema. Si no recordo malament, hi havia un terreny enfront de l’hospital a on s’havia previst la construcció d’un edifici annex, i ha acabat sent un terreny on s’està edificant una torre. Aquest tipus de creixement no és bo per al país. Abans, a Andorra, així com a Europa, existia la classe alta, la classe mitjana i la classe treballadora. Actualment tenim dues classes. De la classe alta passem a la classe treballadora. Això significa que tot i tenir un salari més o menys correcte, no pots fer front a un habitatge digne.
Però malgrat els problemes amb habitatge i l’absència de la classe mitjana, la demanda des del punt de vista de creació d’una empresa o obtenció de la residència a Andorra està creixent? O és una il·lusió?
Andorra continua sent un país amb els seus atractius, com la baixa fiscalitat i la seva seguretat. Suficients per considerar-lo com un destí favorable per venir a viure i desenvolupar els projectes professionals. A títol personal, puc dir que d’ençà de les darreres eleccions a França, hi ha hagut un increment d’inversors francesos interessats per la nostra normativa, avantatges i drets. Per aquest motiu, entre les administracions, les empreses i els treballadors hem de procurar mantenir la qualitat de vida que fins ara ha proporcionat viure a Andorra, la qual, en els darrers anys s’ha vist afectada. Com a exemple, vull fer menció de la gestió de la crisi de la Covid l’any 2020, on es va demostrar que a Andorra, quan es gestionen eficientment els recursos i es té en compte la nostra idiosincràsia, pot ser un exemple d’èxit.
Quins són els factors més complexos per a les persones que arriben al país per començar una vida o un projecte?
Actualment, i tenint en compte l’evolució del país, així com la complexitat dels tràmits, és més difícil estipular terminis. Hem de comptar uns cinc mesos per obtenir-ho tot. Són diferents tràmits en diferents organismes i departaments que supervisen documentació, projectes, control de prevenció de blanqueig de capital, departaments de «compliment» a la banca, gestions notarials, tramitacions al Servei d’immigració, etc., i això es converteix de vegades en tramitacions interminables. Alguna vegada ens hem trobat amb un client que s’ha queixat de la lentitud dels tràmits, fent menció de la rapidesa amb altres països, comparant-nos amb Espanya, França, i fins i tot amb Dubai, sobretot per la complexitat dels expedients, així com pel gran volum de documentació que han de proveir, però finalment accepten la nostra operativa i mostren satisfacció quan finalitza el projecte.
Voldria demanar-li també pel tema de la residència i la nacionalitat andorrana.
Per obtenir la nacionalitat andorrana, un dels requisits imprescindibles és la residència interrompuda. Abans demanaven 25 anys de residència i ara són 20 anys pels ciutadans que no han nascut al país. S’ha demanat en diferents ocasions reduir el temps de residència fins a 15 anys, i en l’àmbit polític sempre hi ha hagut la negativa. Després existeixen els altres requisits per accedir a la nacionalitat, com l’escolaritat obligatòria, per matrimoni, per motiu d’adopció o afiliació. Els nens que s’han escolaritzat a l’edat de 6 anys, després dels 10 anys poden demanar la nacionalitat. L’obtenen de forma provisional fins a assolir la majoria d’edat, moment en què han de confirmar si volen la nacionalitat andorrana o la dels pares.
I si parlem amb la previsió de què Andorra voti «sí» al referèndum de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, què passarà?
Jo no sé què passarà. Però hi ha molta por i incertesa de què Andorra entri a la Unió Europea. Comentant amb els clients que es mostren atents i alhora preocupats per les decisions que es puguin prendre, acostumen a manifestar que si entrem a la Unió Europea, Andorra ja no serà un destí interessant. És un tema que necessitarà un temps i sobretot d’una bona valoració abans de decidir si a Andorra li convé l’Acord d’associació. De fet, només cal veure que el referèndum s’ha ajornat d’un any.
