Després de 16 anys de l’establiment de l’últim Pla Nacional de la Joventut (2008), el Govern d’Andorra ha treballat estretament amb el Fòrum Nacional de la Joventut, i ja des de l’anterior legislatura, per obtenir el millor diagnòstic possible amb les necessitats i prioritats del jovent per definir un Pla Nacional de la Joventut actualitzat. D’aquesta manera, i amb l’entrada a l’Executiu de l’actual legislatura, es va determinar des del ministeri que presideix la ministra Mònica Bonell que “calia una eina per abordar amb eficàcia les necessitats dels joves d’Andorra”. Avui, sota la seva presència i juntament amb el secretari d’Estat d’Esports i Joventut, Alain Cabanes, han presentat el nou pla nacional que permetrà “fomentar, acompanyar i facilitar el procés d’empoderament per l’emancipació del jovent”.
Amb un objectiu tan clar i imprescindible és com s’ha introduït aquest migdia un renovat PNJ que es posarà en marxa a partir de l’any vinent i anirà fins al 2028. La ministra de Cultura ha detallat que la visió del pla “es basa en el desenvolupament integral del procés d’emancipació”, la qual és la principal raó per la qual s’ha confeccionat aquesta estratègia. Un disseny d’un pla de joventut “molt ben estudiat i analitzat amb l’ajuda de grups de discussió”, en els quals s’han vist involucrats persones des de l’àmbit polític i professionals de l’administració públic fins a les entitats del tercer sector com el Fòrum de la Joventut i el Carnet Jove. A més, Bonell ha precisat que les entrevistes per elaborar la diagnosi del pla s’han basat en tres línies: els ministeris de Govern, els recursos públics i entitats del tercer sector.
Entrant en els detalls dels vuit eixos vertebrals que s’han dissenyat pel mateix, el secretari d’Estat ha traslladat que el primer consta en l’impuls i foment per aconseguir aquesta emancipació dels joves, el qual busca “assegurar la veu activa d’aquest col·lectiu i promoure el seu voluntariat”. El segon eix es basa en els seus drets socials i digitals, els quals cerquen “optimitzar l’accés a la informació i també el d’una millor qualitat del transport públic”, un punt que sorprèn Cabanes en haver-se “millorat aquest significativament”, però que encara falta establir algunes línies.
El tercer punt fa referència a promoure l’estat del benestar integral, englobant així la promoció i conscienciació de l’activitat física, afectiva i sexual del jovent i pretenent millorar la cobertura sanitària pública. D’altra banda, s’ha concretat que el quart eix busca fomentar la cultura, l’esport i el lleure mitjançant una millora en el seu accés. El cinquè estipula avivar l’èxit educatiu dels joves alineant “una oferta formativa postobligatòria que garanteixi reduir l’abandonament prematur”.
Els tres darrers eixos són els més rellevants, ja que giren al voltant de promoure una emancipació exitosa del col·lectiu jove facilitant eines i recursos per accedir a un habitatge digne i impulsant polítiques que millorin l’ocupabilitat (sisè); fomentar la cohesió social i reforçar el sentiment d’identitat col·lectiva juvenil a través de l’ús del català en els espais públics (setè) i el vuitè, de caràcter intern, destinat a oferir recomanacions i orientacions per “aconseguir una implementació més eficient i compartida de les polítiques de joventut”.
Així mateix, la ministra de Joventut ha reiterat aquesta prioritat de Govern en dotar d’una eina per ajudar als joves del país i ha anunciat que aquest dissabte tindrà lloc l’acte de presentació del Pla Nacional de la Joventut de forma pública. A més, també ha concretat que de cara al febrer es presentarà al Consell d’Europa i que un cop tinguin la seva retroacció, es podran definir els plans d’acció que s’implementaran a la futura Llei de la joventut. Finalment, des del Fòrum de la Joventut animen a continuar reforçant els mecanismes de consens i validació de les polítiques de joventut, tot i que “lamenten que el Pla no hagi estat formalment validat per la Taula Permanent de Joventut” abans de la seva presentació.
