El Govern establirà definitivament relacions diplomàtiques amb Kosovo

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha anunciat que Andorra establirà definitivament relacions diplomàtiques amb Kosovo. Ho farà després d’una reunió que han de matenir els ministres d’Afers Exteriors andorrà i espanyol, és a dir, Xavier Espot i Trinidad Jiménez. Bartumeu ha justificat aquesta trobada entre els dos ministres d’exteriors prèvia al reconeixement final per explicar al veí del sud el posicionament d’Andorra, tenint en compte que Espanya és contrària al reconeixement de l’estat kosovar, un posicionament diametralment oposat a l’altre veí del nord. El cap de Govern ha dit que han rebut múltiples demandes de països, entre ells Estats Units i França, per acabar fent el pas i que haurien explicat a la diplomàcia espanyola que s’estava fent difícil mantenir el posicionament en contra a establir relacions amb Kosovo. L’última de les trobades hauria estat el 16 de novembre quan el ministra d’Afers Exteriors kosovar es va entrevistar amb l’ambaixador davant de les Nacions Unides, Narcís Casal.

Bartumeu responia així una pregunta del conseller general reformista Ladislau Baró que ha mostrat preocupació per les contradictòries d’informacions que havien sorgit entre l’entrevista que va tenir el cap de Govern amb el primer minstre de Kosovo a Nova York el mes de setembre, en el marc de l’Assemblea de les Nacions Unides, on es comprometia a establir relacions diplomàtiques un cop n’hagués parlat amb França i Espanya, i el posicionament públic després de la visita a Andorra del ministre d’Afers Exteriors de Sèrbia el mes d’octubre.

Bartumeu ha respost a la pregunta del president del grup parlamentari d’ApC, sobre les negociacions entre el Banc d’Espanya i Andorra en relació a la supervisió bancària en base consolidada, dient que aquestes s’han de dur a terme amb responsabilitat i discreció. Nomen ha criticat que les entitats andorranes no puguin invertir encara a Espanya perquè no s’han tancat les negociacions, i el cap de Govern ha indicat que es vol establir ben aviat un conveni de col·laboració perquè el Banc d’Espanya i l’Institut Nacional Andorrà de Finances es puguin facilitar mútuament les tasques de supervisió mitjançant l’intercanvi d’informació.

Les negociacions que s’han dut a terme entre la vicepresidenta del govern espanyol, Elena Salgado, i el cap de Govern d’Andorra, Jaume Bartumeu, tenen com a finalitat que el Banc d’Espanya i l’INAF puguin intercanviar informació significativa per a l’establiment d’entitats de crèdit trasfrontereres i per a la supervisió de les entitats tant en moments de normalitat com de crisi. Ho ha dit el cap de Govern responent una pregunta del president del grup parlamentari d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen.

La crítica del conseller d’ApC ha estat que encara no s’hagi aconseguit tancar el fet que les entitats andorranes puguin invertir a Espanya, i ha fet esment que precisament quan s’esgota la legislatura, el cap de Govern s’interessi per aquestes negociacions. A més ha demanat al cap de Govern que faci una compareixença explicant el contingut específic de les trobades amb Salgado.

En referència a la informació sobre les negociacions, Bartumeu ha dit que requereixen d’una responsabilitat i discreció que desaconsellen tractar-ho en sessió parlamentaria, i que és així com de moment s’ha de seguir treballant. Ha subratllat que “no s’ha d’intentar forçar la màquina d’unes converses”, però que és normal interessar-se per aquestes qüestions perquè ‘ens hi va la solidesa del sector financer.

Entitats financeres estrangeres
Eusebi Nomen ha posat en dubte també la fiabilitat que dóna el Govern andorrà a l’estranger, pel fet que cap entitat bancària de fora s’hagi interessat en establir-se al Principat. Això ho ha fet després que el ministre de Finances, Pere López, respongués a la seva pregunta sobre si s’ha rebut alguna sol·licitud per a la creació d’una nova entitat financera. Segons ha informat López, només un andorrà s’ha interessat per aquest aspecte, i Nomen interpreta això com una falta de credibilitat del Govern.

 López ha assegurat que la intenció del Govern no és aconseguir que vinguin bancs de fora aquí sinó facilitar l’expansió de les entitats andorranes, i ha afirmat que per tant això no els preocupa. Ha dit que el problema és que “vostè –dirigint-se a Nomen- no confia en el país”, però que ell creu que el treball que s’està realitzant des de la comissió de finances donarà com a resultat uns textos molt importants.

En un altre dels punts tractats, el grup parlamentari d’Andorra pel Canvi no donarà suport a un eventual acord que el Govern pugui signar amb la Unió Europea en el marc de les negociacions per assolir un acord monetari. Així ho ha fet saber el president del grup, Eusebi Nomen, en el debat de la pregunta sobre l’estat de les negociacions de l’acord monetari amb la UE. Nomen ha dit que el cap de Govern es va comprometre davant la comissió d’Exteriors a aturar les negociacions i que, per tant, si el Govern agafa qualsevol compromís que impliqui l’adopció del “cabal bancari i financer” europeu, el seu grup no ho ratificarà, i ha afegit que no deixaran ‘que facin una sessió de sobirania tan important’.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha reiterat la intenció del Govern és “no deixar tancar la porta al reforçament de la relació amb la UE i avançar positivament cap a un millor embrancament de l’economia andorrana amb el mercat interior europeu”. Per aquest motiu, ha justificat la petició de compareixença davant del ple del Consell General per parlar de la qüestió.

Nomen ha lamentat que Bartumeu no hagi complert amb la promesa d’aturar les negociacions. Al seu torn, el cap de Govern ha manifestat que la posició en les negociacions ha quedat modificada des de Brussel·les i que la situació en la que pot desembocar i condicionar pel que fa a les relacions entre Andorra i la UE, justifica la petició de compareixença. En aquest sentit, tot i les peticions dels grups parlamentaris, Bartumeu els ha emplaçat a la sessió informativa sol·licitada a Sindicatura, per aclarir tots els detalls

D’altra banda, el ministre d’Economia i Finaces, Pere López, ha explicat que el Govern té previst aprovar un reglament específic sobre la interpretació i aplicació de les obligacions d’intercanvi d’informació fiscal al mes de gener. Segons ha explicat el titular d’Economia, en aquell moment hi haurà en vigor els acords d’Àustria i Mònaco. També ha comentat que s’està treballant en la formació dels tècnics del Govern per fer front a les demandes. Per la seva banda, el president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha assegurat que la preparació era “minsa” i ha dit que les explicacions donades per López eren molt fluixes.

El reglament regularà els indicis que caldran per demanar informació al Principat, en quins casos el país es podrà negar a donar dades i quins passos caldrà fer per la tramitació ja sigui en l’examen preliminar com en la naturalesa de les demandes. D’altra banda, el ministre ha comentat que l’Executiu treballa en una eina informàtica, encara en període de proves, per gestionar les sol·licituds d’intercanvi d’informació. A més, s’està formant els equips tècnics tot i que ha assegurat que no es preveu ampliar-los fins que no se’n vegi la necessitat. El ministre ha comentat que s’està rebent documentació tècnica i suport de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en relació al protocol a seguir.

El president del grup parlamentari d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha assegurat que els acords d’intercanvi d’informació entren en vigor d’aquí tres setmanes i ha assegurat que no creu “suficient’ el treball entorn als textos de l’OCDE per tractar la complexitat” de les demandes d’informació. També ha assegurat que no hi ha cap noticia que el Govern hagi dotat la justícia per fer front als casos que es poden presentar. Per aquest motiu, ha manifestat que la preparació del Govern és “minsa” i les explicacions donades són “molt fluixes”. Per últim, el conseller ha aconsellat al ministre de revisar el reglament escrit per Liechtenstein, un text que ha assegurat ser “senzill, complet i clar”.

La primera pregunta de la sessió de control al Consell General ha provocat un important enfrontament entre el grup parlamentari reformista i el Govern. Concretament, el punt més conflictiu ha estat la destrucció de dades d’alguns expedients del centre penitenciari que, segons la consellera reformista Montserrat Gil, el ministre d’Interior ha autoritzat a eliminar. De la seva banda, el ministre Víctor Naudi, ha volgut deixar clar que només s’eliminaran les dades que han prescrit i sempre emparant-se en la llei. Gil ha qualificat aquest fet de “greu” i l’ha acusat de fer la “situació més complicada”·. La consellera creu que eliminar documents públics “és molt greu”.

Gil considera que la voluntat del ministre era eliminar informació referent als expedients disciplinaris oberts a alguns funcionaris del centre penitenciari. Naudi ha reiterat que només es destruiran les dades dels expedients disciplinaris que no siguin necessàries i ha recordat que els expedients, un cop instruïts, prescriuen en un termini en funció de la gravetat. A més, ha indicat que amb el reglament que s’està treballant s’establiran aquests terminis perquè quedi més clar.

Per recolzar les seves afirmacions, Gil ha llegit una carta en la que el ministre donava instruccions a la direcció perquè s’eliminés els expedients i altres documents personals que hagin prescrit. La consellera considera que no es poden eliminar documents públics.

L’origen de la disputa entre el Govern i el grup reformista ha estat la pregunta entrada d’urgència en què es demanava en quin punt es troben els expedients disciplinaris. En aquest sentit, el ministre ha informat que dels cinc existents, tres han quedat resolts i per tant arxivats, i els altres dos estan pendents de resolució. També ha recordat que quatre dels expedients tenen a veure amb la sortida d’un pres després d’una mala interpretació de l’aute de la Batllia.