Fa uns mesos els vaig informar sobre una nova reforma al Japó anomenada “Reforma per a l’optimització del capital i el preu a l’accionista”. Aquesta reforma tenia per objecte revertir una situació inusual en el mercat japonès i que es concretava en el fet que el percentatge d’empreses llistades en el TSE Index que cotitzaven a un Price to Book Value (P/BV) inferior a u era del 51%. Dic que això és inusual perquè als EUA només el 4% de les empreses llistades cotitzen a un P/BV inferior a u, i a Europa la dada és del 14%. Els vaig informar, també, que la nova reforma obligava les empreses japoneses a identificar i fer públiques les causes de tal situació, i després, dissenyar i publicar les accions de les empreses per a revertir tal situació. Concloïa en els meus papers que tot això era molt supportive per al mercat japonès, i que en els nostres mandats havíem reforçat l’exposició directa (a més de l’exposició indirecta) al mercat japonès.
Avui he sabut que al Japó, els MBOs (Management Buyouts) s’han quintuplicat en aquest últim any fiscal fins a aconseguir un nivell màxim històric de US$9,7 mil milions en termes de valor. Què significa això exactament i perquè és tan important per a nosaltres?
Aquesta notícia que esmento sobre l’increment en els management buyouts (MBOs) al Japó està estretament relacionada amb la nova reforma del regulador japonès denominada «Reform for Capital Optimization».
Primer, l’increment en la quantitat i valor dels MBOs al Japó pot ser vist com una conseqüència directa dels incentius creats per la reforma. Per què? Els MBOs poden ser una estratègia efectiva per a aconseguir els objectius de la reforma. A mesura que un nombre creixent d’empreses recompra accions des del seu equip gestor, de facto s’està privatitzant per a emprendre reformes gerencials (que és el que s’està exigint en el context d’aquesta iniciativa del TSE Exchange). En retirar accions del mercat, es redueix l’oferta en les accions d’aquesta companyia, la qual cosa pot ajudar a elevar els preus de les accions restants. Va haver-hi 18 MBOs l’any fiscal 23, sis més que l’any anterior i el nivell més alt en 13 anys. Més important encara. S’espera que l’activitat continuï sent elevada també l’any fiscal 24.
Segon, convertir una empresa en privada a través d’un MBO permet a l’administració implementar reformes i estratègies d’optimització del capital sense l’escrutini constant dels accionistes i del mercat públic, la qual cosa pot ser beneficiós per a la implementació d’estratègies a llarg termini que busquen millorar l’eficiència operativa i financera de l’empresa. Això està en línia amb els objectius de la «Reform for Capital Optimization» que busca no només millorar les valoracions borsàries, sinó també incentivar a les empreses a adoptar pràctiques que condueixin a una major productivitat i rendibilitat.
El fet que l’activitat de MBO s’espera que es mantingui elevada suggereix que més empreses podrien estar considerant aquesta ruta com una forma viable d’alinear les seves estructures i operacions amb les noves exigències reguladores del mercat.
En resum, la notícia reflecteix un canvi significatiu en el comportament corporatiu al Japó, encaminat a complir amb els objectius de la nova reforma reguladora. La intensa activitat en MBOs i la privatització d’empreses fa que ens reafirmem en la idea que aquesta reforma acabi sent molt efectiva en l’objectiu de millorar la valoració i l’eficiència del mercat borsari japonès.
Mantindrem l’exposició directa a aquest mercat en els nostres mandats de gestió discrecional.
