El president dels EUA, Joe Biden, va revelar dimarts un paquet de forts augments aranzelaris sobre una varietat d’importacions xineses. Les noves mesures afecten 18.000 milions de dòlars en béns importats de la Xina, inclosos vehicles elèctrics, xips informàtics, acer i alumini, bateries, minerals crítics, cèl·lules solars, productes mèdics i grues. En 2023, els Estats Units va importar béns de la Xina per un valor de 427.000 milions de dòlars i va exportar 148.000 milions a la segona economia del món. Els Representants de Comerç dels EUA es mostren confiats que les noves tarifes no impactaran negativament en els preus ni l’economia nord-americana, i coincideixen en la valoració que els aranzels anteriors sota la «Secció 301» van tenir un impacte mínim en els preus i l’ocupació estatunidencs, i, no obstant això, van ser molt efectius per a reduir les importacions des de la Xina, mentre augmentaven les importacions d’altres països. També creuen que els nous aranzels estan justificats perquè la Xina continua «robant propietat intel·lectual estatunidenca i, en alguns casos, s’ha tornat més agressiva en les intrusions cibernètiques dirigides a la tecnologia estatunidenca».
Com a part de la tan esperada actualització aranzelària, Biden augmenta els següents aranzels enguany sota la Secció 301 de la Llei de Comerç de 1974:
• Vehicles elèctrics del 25% al 100% (portant els drets totals al 102,5%).
• Bateries d’ions de liti per a vehicles elèctrics i altres parts de bateries del 7,5% al 25%.
• Cèl·lules fotovoltaiques utilitzades per a fabricar panells solars del 25% al 50%.
• Els aranzels sobre les grues de port augmentaran del 0% al 25%.
• Els aranzels sobre xeringues i agulles augmentaran del 0% al 50%.
• Els aranzels sobre equips de protecció personal (EPP) utilitzats en instal·lacions mèdiques augmentaran del 0% al 25%.
• L’augment prèviament anunciat en els aranzels sobre alguns productes d’acer i alumini entrarà en vigor enguany, augmentant del 7,5% al 25%.
• Més aranzels seguiran en 2025 i 2026 sobre semiconductors, la taxa aranzelària dels quals es duplicarà al 50%.
Després d’aquest anunci, la Xina ha promès immediatament prendre represàlies. El seu ministeri de comerç va dir que Pequín s’oposava als augments aranzelaris dels EUA i prendria mesures per a defensar els seus interessos, instant als Estats Units a cancel·lar les mesures.
Mentrestant, Trump va entrar també en escena i va dir que imposaria un impost del 200% als vehicles fabricats per automotrius xineses a Mèxic, que volien eludir els aranzels a través del T-MEC. També va prometre, i això és més important, un aranzel general del 60% sobre tots els béns xinesos.
La Secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, qui va advertir a la Xina a l’abril que el seu excés de producció de vehicles elèctrics i productes solars era inacceptable, va dir que tals preocupacions eren àmpliament compartides pels aliats dels EUA i que les accions no estaven «motivades per una política anti-Xina sinó pel desig de prevenir la dislocació econòmica causada per pràctiques econòmiques injustes». També va afegir que «Washington no pot permetre que sectors emergents siguin eliminats per la competència xinesa», esperant que Pequín no munti una represàlia significativa contra qualsevol mesura que prengui la Casa Blanca per a protegir algunes de les seves noves indústries crítiques.
Temps convulsos per al comerç internacional, on les guerres comercials es poden convertir en les noves guerres per delegació, configurant una nova era de blocs econòmics, on cada poder hegemònic busca atreure a altres països a la seva esfera d’influència.
Serà essencial estar preparats i comprendre l’entorn per a poder prosperar en ell.
