Algunes de les accions del Pla de Salut Mental ja es troben finalitzades i a punt de sortir a la llum, mentre que d’altres romanen a una fase de desenvolupament i disseny. Dins de les primeres, destaca la implementació d’una línia telefònica gratuïta i en funcionament les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, per frenar els possibles casos de suïcidi que pugui haver-hi al país. “L’objectiu és donar una resposta immediata a les persones en situació de crisi i activar els serveis pertinents a través de persones formades en l’àmbit de prevenció de suïcidis”, ha afirmat la titular de la cartera de Salut, Helena Mas, en resposta a la pregunta formulada per la consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela, envers l’estat d’elaboració del Pla Integral de prevenció i lluita contra el suïcidi.
Remarcant un cop més que “la salut mental és una línia estratègica d’aquest Govern”, Mas ha esgotat el seu temps d’intervenció posant en valor altres accions que contempla el Pla de Salut Mental, com són la psicologia ambulatòria finançada públicament per a detecció de conductes de risc en prevenció de suïcidi o una campanya de sensibilització per a la ciutadania i evitar l’exclusió social. Pel que fa als centres educatius, també es vol portar a terme un protocol per fer front a les conductes suïcides i un díptic informatiu “per reconèixer i gestionar les crisis emocionals”, a més de diferents accions formatives en col·laboració amb la Universitat d’Andorra per a professionals de la infermeria i agents socials.
Encara així, Vela ha reiterat que hi ha manca de dades respecte als afectats per problemàtiques de salut mental, emfatitzant que els professionals d’aquest àmbit “continuen reclamant dades sanitàries i socioeconòmiques, així com uns indicadors de qualitat per veure si les teràpies obtenen resultats o no”. A més, la consellera socialdemòcrata ha indicat que la mitjana de dies per ser atès en consulta és de 39 dies en el cas del servei de psiquiatria, o 29 si són per accedir a un psicòleg, així com un mes i mig per a les segones visites.
Finalment, i pel que respecta a les reunions amb associacions relacionades amb l’àmbit de salut mental, Mas ha apuntalat que es fan mensualment des del setembre de 2022. “Hi ha una relació estreta i un grup de treball per a joves en risc, on s’aborden els neguits que tenen les diferents associacions”, ha explicat.
La xifra de menors discapacitats se situa en 449
La ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha anunciat la creació d’una nova base de dades de persones amb discapacitat, situant-se la xifra actual en 1.764 persones, 449 de les quals són menors de 18 anys. Marín també ha desvelat que aquestes dades encara es concretaran molt més a finals de mes, moment en el qual es donaran a conèixer públicament, a més d’assegurar que es continua treballant en la Llei d’accessibilitat, convocant-se de cara al juliol la Comissió Nacional de Discapacitat que l’ha d’avaluar abans de donar-la per tancada.
A preguntes de la presidenta suplent de Concòrdia, Núria Segués, la titular de la cartera d’Afers Socials també ha explicat que s’està fent una prova pilot perquè la valoració del grau de menyscabament es faci per capacitats i no per malaltia. La ministra, però, no ha pogut concretar quan es tindran dades d’aquesta prova, manifestant, a més, que està en estudi el programa d’acompanyament als familiars i el treball per crear un xec al cuidador, el qual es lliuraria a les persones que es fan càrrec de la cura d’una persona dependent.
Per últim, Marín ha reconegut la “preocupació” per l’elevada rotació de personal a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell i l’ha atribuït, en part, al fet que des del Cedre s’hagin incorporat 19 persones i que, per tant, moltes que treballaven per a la FPNSM han marxat al centre per a la gent gran.
