Com ja hem indicat en articles anteriors, un dels avantatges de la incorporació al Mercat Únic Europeu, tal com ho preveu l’acord d’associació Andorra-UE a l’Annex XXII, és l’adopció de normativa, per ara inexistent al país, com és aquella que regula les cooperatives europees, és a dir, aquelles cooperatives constituïdes a diversos estats membres de dit mercat interior europeu (estats UE més Islàndia, Noruega, Liechtenstein i ara Andorra i San Marino).
Només cal fixar-se en els països del nostre entorn i en el tractament que s’ha donat al cooperativisme a Europa per entendre que indubtablement aquesta és una de les solucions més adients per a resoldre bona part del problema de l’habitatge al nostre país.
De fet, la Unió Europea ha apostat decididament per a l’»economia social» a favor dels ciutadans (Potser en poden prendre nota els detractors). Actualment, comprèn 2’8 milions d’entitats vinculades a dita economia que ocupen a 13’6 milions de treballadors, i abasta des de cooperatives de tot tipus fins a empreses socials que operen a gairebé tots els sectors econòmics. Justament, un Pla d’Acció concret impulsat per la Comissió Europea va encaminat a reforçar aquest tipus d’iniciatives. Per tant, el cooperativisme va a l’alça a Europa, on ja representa el 6’3% de la mà d’obra global a dit territori.
Tanmateix, la mateixa Unió Europea a la cimera de Gijón de novembre del 2023 sobre habitatge i urbanisme ha posat a tots els estats membres d’acord en el fet del problema d’accés a l’habitatge a un preu assequible i ha comminat a la Comissió Europea perquè reforci els recursos i el finançament i , en aquest sentit, ha fet una crida a l’increment de la potencialitat del programa Next Generation i a tots els ajuts que en poden derivar per aquells estats que en participin (potser algun dia també Andorra). Molt a prop, aquí al costat nostre, a Catalunya, el tema cooperatiu està molt desenvolupat. Tant és així que CoopCat (Confederació de Cooperatives de Catalunya) ha obert un camí vers l’Oficina Tècnica de Projectes Next Generation, per tal d’obtenir ajuts per a l’impuls de cooperatives catalanes.
Però quin model de «Cooperativa Andorrana per l’Habitatge» podríem proposar i que resolgués aquest problema que ara tant pressiona a la nostra ciutadania? En principi, un projecte de desenvolupament en tal sentit hauria de contemplar: a) Eliminació del cost del sòl, amb una cessió d’ús públic (dret de superfície) a favor de la «cooperativa» per un termini, diguem 75 anys, a títol gratuït els primers anys i amb un cànon posteriorment, un cop amortitzat el cost de la construcció i retornat el crèdit hipotecari; b) Eliminar el benefici del promotor, doncs les cooperatives no tenen ànim de lucre, podent adaptar el lloguer al cost estricte de la construcció; c) Controlar els costos de la construcció i de la gestió, utilitzant les tècniques més innovadores que permetin ajustar temps i cost, amb bonificacions fiscals i amb una gestió professional i especialitzada; d) Establir mecanismes que evitin l’especulació, determinant qui té dret a dits habitatges, fixant un termini dels contractes, establint un preu de sortida del preu del lloguer i els increments futurs així com les condicions de renovació i la contribució al cànon futur a satisfer el Comú, que no perd mai la titularitat del terreny; e) Aportació de recursos públics a fons perdut, tant amb càrrec al pressupost de Govern com a través del programa Next Generation de la UE; f) Concessió de crèdits tous per la diferència en el cost de la construcció per part de les entitats financeres andorranes amb la garantia sobre el mateix immoble i si cal amb l’aval de Govern.
El coneixement profund d’aquesta estratègia plantejada ens permet concloure que, amb la col·laboració público-privada per tal d’impulsar un moviment cooperativista amb la finalitat d’obtenir habitatges a preu assequible, ens podria proporcionar pisos de 45 m2 d’una habitació a 450.- € de lloguer mensual, pisos de 65m2 de dues habitacions a 550.- € de lloguer mensual i pisos de 85 m2 de tres habitacions a 675.- € de lloguer mensual.
Com hem dit abans, el cooperativisme a Europa és una realitat i legislar a Andorra en aquesta matèria una oportunitat, per no dir una necessitat, a la vista del resultat que podria aportar a reacció al que avui és una necessitat peremptòria a Andorra.
Addicionalment, i donat que les recents limitacions a la inversió exterior immobiliària aprovades pel Govern i el Consell General prioritzem aquest tipus d’inversió destinada a la creació d’habitatge de lloguer a preu assumible, res obstaria a què altres cooperatives europees ja operatives poguessin incorporar-se al nou moviment cooperatiu andorrà aportant tota la seva experiència.
En definitiva, Andorra té una nova oportunitat per projectar internacionalment un model cooperatiu d’èxit per a combatre el problema de l’habitatge i així seguir fent Marca Andorra!
