El Periòdic d'Andorra

Joshua Sarrat i Mariona Bessa

Del número Phi me'n podria enamorar

PER ANDRÉS LUENGO

Periodic
Sarrat i Bessa, amb unes operacions que no acaben de veure clares Foto: TONY LARA

–La primera és òbvia: ¿què és el nombre d’or?

–M. B.: Un número absolutament original. Màgic, fins i tot. Tant, que si es dóna la proporció d’or en un edifici, en una cara o en un cos qualsevol, el resultat és bell. El nombre d’or és sinònim de bellesa.

–J. S.: Aquesta regla es compleix fins i tot en les figures geomètriques: el rectangle d’or és el més perfecte de tots.

–Caram, caram. ¿I on trobem un rectangle tan estupend?

–J. S.: En un carnet d’identitat, un paquet de tabac…

–¿I quin valor té, aquest nombre?

–M. B.: 1,618.

–J. S.: Però a més d’or és també irrac ional: els decimals són infinits. Mai arribem al final.

–Entre el nombre Pi i el nombre d’or, ¿quin prefereixen?

–M. B.: El nombre d’or, sens dubte, perquè té moltes més aplicacions. A més, es diu Phi. I entre Phi i Pi, la cosa està clara, ¿oi?

–Deien que també el trobem en el cos humà. ¿Ens en donaran una pista?

–M. B.: L’alçada total dividida per la distància del melic als peus ens dóna el nombre d’or. O ens l’hauria de donar…

–J. S.: Com més a’acosta aquesta proporció al número 1,618, se suposa que la persona estarà millor proporcionada i serà, per tant, més atractiva.

–El que m’interessen són les cares. ¿Com distingeixo una cara d’or?

–J. S.: Dividint. Per exemple, la longitud d’un ull entre la distància que els separa.

–M. B.: O l’amplada dels incisius entre la dels ullals.

–Ajudeu-nos a trobar-lo en un edifici.

–M. B.: El Partenó és un joc de rectangles d’or. A la Torre Eiffel, Nôtre Dame i les piràmides d’Egipte també és fàcil topar-s’hi.

–J. S.: ¡I al Codi da Vinci! La Mona Lisa està construïda a base de rectangles d’or. I aquí es veu que resideix bona part del seu encant i del seu misteri.

–¿I en la naturalesa?

–M. B.: ¡A les flors! Perquè el número Phi està també relacionat amb la successió de Fibonacci.

–Perdoneu: la successió de Fibo… ¿què?

–J. S.: Una sèrie de números en què cadascun està format per la suma dels dos anteriors: 0,1 ,2, 3, 5, 8, 13, 21…

–¿I què té a veure això amb les flors?

–M. B.: Que el número de pètals que té una flor constitueix una successió de Fibonacci.

–M’he perdut: ¿i què hi pinta aquí el número d’or?

–J. S.: Si dividim un número de la successió de Fibonacci per l’anterior, cada vegada ens acostem més al número d’or.

–Ara, sí. Però, ¿i si existeix un forat negre matemàtic on 2 i 2 no són 4, sinó 5?

–M. B.: Impossible: si hi ha res que no quadri, llavors ja no estem parlant de matemàtiques sinó d’una altra cosa.

–Quadraran, però, ¿són maques, les matemàtiques?

–M. B.: El número Phi és guapíssim. M’en podria enamorar.

–J. S.: La bellesa dels números rau a saber-los trobar en la realitat.

–Doncs tu que el coneixes bé: Phi, ¿què dóna: noies arrodonides o més aviat esveltes?

–J. S.: Depèn. A mi de vegades em dóna noies primetes; d’altres, no tant.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Defensor de l’afiliat de la CASS
Nutricionista dels Jocs dels Petits Estats 2025
Presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu