Si el «pobre Wert» –tal i com s’hi va referir el Rei d’Espanya– s’imaginava provocar reaccions afirmant la necessitat d’espanyolitzar els nens catalans, el què segurament no sabia és que, més enllà dels exabruptes polítics o dels comentaris més o menys encertats d’opinadors de la pell de brau, aconseguiria despertar la xarxa social Twitter a Catalunya i més enllà.
Tot va començar amb la creació d’un hashtag (paraula o paraules precedides de la tecla dita coixinet que crea un tema al voltant del qual qualsevol usuari pot fer-hi les seves aportacions) #españolisado, que va congregar tot el sentit de l’humor i de la ironia dels usuaris de la xarxa. Mentre uns van optar per espanyolitzar cançons infantils, altres van triar fer traduccions literals del català al castellà d’expressions corrents o es van apressar de reprendre en castellà les dites i els proverbis més genuïns i autòctons. Mentre una iaia deia que «cuidado con ese Wert que tiene la cabeza llena de gorriones y se la sabe larga», uns altres afirmaven que aquest cas «está para alquilar sillas» o que «la había hecho de la altura del campanario». El Quim Monzó trobava que «están haciendo un grano demasiado»; un altre, més sentit, creia que «con ese Wert hemos bebido aceite» mentre que, de forma més moralitzadora, alguns deien que «españolizar canallas catalanes es soplar y hacer burbujas» o que «un político como tiene que ser no toca la cerca-vive a sus ciudadanos. Wert ha hecho el melocotón». A banda, molts usuaris es van esforçar en qualificar-lo adequadament i, això si, de forma espanyolitzada: «un sueña tortillas», «más justo que una cerradura de golpe», «un tapón de corcho», «una cabeza cigraño», «una flor de higo lame hilos», «moscardón»… o deien que estava com «un viejo pansido» o «una luz». Finalment, altres se’n van desentendre, també de forma espanyolitzada: «y un cordero negro con patas rubias», «que no nos toquen los pimientos» o, més radicalment, «se ha acabado el brócoli, ¡buen viento y barca nueva!».
escriuresenseinterrupcions.blogspot.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
