- L’escriptora lleidatana va presentar ahir ‘La dona veloç’ a Casa Bauró. Foto: ÀLEX LARA
Escriptora. Va presentar ahir a la Biblioteca Nacional ‘La dona veloç’, la novel·la amb què va guanyar l’últim premi Ramon Llull de les lletres catalanes.
–Aquí va el meu resum de La dona veloç: «La vida és el que passa mentre estàs ocupat fent altres coses».
–Perfecte. Un altre: «Com abans, millor», que és el mantra que repeteix constantment la protagonista.
–La gràcia del meu és que el va fer John Lennon a Beautiful Boy, fa 30 anys, ¡i sense llegir la novel·la!
–Ostres, per això em sonava. Doncs encara n’hi podríem afegir un tercer: «El que és urgent ens passa sovint per davant del que és important».
–Hi proposa una reivindicació de l’avorriment. Doncs Gómez de la Serna deia: «Aburrirse es besar a la muerte». ¿Què li contestaria?
–Que la mort pot ser molt entretinguda. I que el tedi pot ser molt fructífera: et desperta la creativitat i se t’ocorren coses que quan estàs entretingut potser mai mo les pensaries.
–Tercera frase: «La lentitud és un arma de combat». La firma Antoni Puigvert. ¿La subscriu?
–I tant. Sobretot en el món en què vivim: si deixes caure una pausa, un silenci, i la gent es posa nerviosa. Ser lent és un sacrilegi.
–Li he llegit: «Escriure no admet la rapidesa». Vostè no podria dedicar-se al periodisme de batalla.
–Exacte. És que sóc molt antiperiodista.
–Gràcies.
–És que vinc de la narrativa i el ritme de producció periodístic està absolutament fora del meu abast. Per escriure un article m’hi passo dies.
–¿Què té de dolent, la velocitat?
–El que és dolent és portada a l’extrem. Com li passa la protagonista: un dia a l’aeroport, mentre espera a embarcar, pensa: «Per anar guanyant temps, compraré el diari de demà».
–Intueixo que la seva relació amb el twitter no deu ser gaire cordial.
–Dues de les coses més difícils que se’m poden demanar són escriure un twitter i una dedicatòria.
–Això que el culte a la instantaneïtat és més femení que no masculí… Ho ha sostingut en la promoció de la novel·la i m’ho haurà d’explicar.
–La velocitat i la simultaneïtat tenen una imprompta femenina.
–Vaja: ¿el vell tòpic que l’home és incapaç de fer dues coses a la vegada?
–Us encanteu molt més, les coses com són. L’home és més lineal, més capaç de centrar-se en el present deixant a un costat el passat o el que farà demà. Crec que té a veure amb la tradició i potser també amb l’estructura cerebral.
–¿En què és vostè ràpida com una centella?
–Quan vaig acabar la novel·la, gairebé en tot. Visc a fons els personatges i vaig acabar molt estressada. De fet, quasi em veig un dia a l’aeroport, comprant el diari de l’endemà…
–Per acabar, ¿quantes multes per excès de velocitat li han posat?
–Algunes. I com que ni porto antiradar ni sé on són, sóc presa fàcil.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
