Tots a Madrid! En cada ocasió en què un col·lectiu laboral, gremi professional, associació, partit o sindicat reclama o protesta per alguna cosa, la cosa sol acabar en manifestació a Madrid. Té la seva lògica ja que és a Madrid, capital del Regne, on resideix el poder i contra qui sol anar la manifestació de torn buscant ressò per a les seves reivindicacions o cridant l’atenció amb caràcter preventiu davant possibles iniciatives o decisions del Govern. O del Parlament.
Vuit manifestacions al dia se celebren a Madrid segons la dada revelada per la delegada del Govern, Cristina Cifuentes. Més de mil en el que portem d’any. Moltes són i molts els talls de trànsit i altres trastorns que pateixen els madrilenys, tot i que cal dir que solen ser madrilenys els que protagonitzen bona de part de les manifestacions. El cas és que al fil de les més recents –les del 25-S i dies posteriors, les que pretenien ocupar o tancar el Congrés– ha nascut una polèmica. Amb peu en una reflexió de l’esmentada senyora Cifuentes. La delegada estima que per evitar els continus trastorns que es deriven de tan elevada seqüència de manifestacions als carrers de la capital convindria modular aquest tipus de demostracions. Té fonament la reflexió, però caldria recordar que el dret de reunió i manifestació està emparat per la Constitució (Art 21) que és molt clar al respecte: qui es vulgui manifestar haurà de comunicar-ho a l’autoritat, que només pot prohibir quan hi hagi raons fundades d’alteració de l’ordre públic amb perill per a persones o béns.
Els jutges, com ha recordat la pròpia senyora Cifuentes, sempre sentencien a favor del dret consagrat per la Constitució. Va costar molt aconseguir-ho i encara que resulti una servitud per als qui governen –que solen ser la diana de les protestes– i fins i tot per als que no se senten concernits pels fets que provoquen les protestes, tinc per a mi que qualsevol restricció seria un retrocés. Retrocés que com demòcrates, acabaríem lamentant. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
