Per desgràcia, l’actualitat junta el dolent amb el pitjor. En aquest cas amb el més trist. El trist és que el calendari ens ha tornat la memòria de 21 vides cisallades fa 25 anys per l’acció criminal de la banda terrorista ETA. Va ser un atemptat mitjançant una bomba col·locada a l’aparcament de l’Hipercor de l’Avinguda Meridiana de Barcelona. La càrrega estava ordi amb cent litres de gasolina i pols d’alumini amb la clara intenció de provocar una autèntica hecatombe. La intencionalitat dels terroristes era fer xantatge als grans magatzems perquè s’avinguessin a pagar el que per la via de l’eufemisme es deia «impost revolucionari». Van col·locar la bomba a Barcelona i no a Bilbao per raons òbvies: la càrrega d’un cotxe bomba mata i fereix de manera indiscriminada.
Van morir 21 persones i prop d’un centenar van resultar ferides aixafades per la runa o abrasades per les flames. Va ser una autèntica massacre, i, així ho ha reconegut Rafael Caride Simón, un dels terroristes que van col·locar la bomba a Roberto Manrique, un dels supervivents de l’atemptat amb el qual s’ha entrevistat a la presó on compleix condemna. Caride Simón diu haver entès el dolor que van causar. Els actes de record i homenatge a les víctimes d’aquell crim són la notícia trista d’aquestes hores.
La mala notícia, la que convida a la perplexitat, s’ha de buscar en el Tribunal Constitucional, una de les magistrades, la senyora Elisa Pérez Vera, impulsa una ponència que, cas de ser ratificada pel tribunal, vindria a legalitzar Sortu , formació política filobatasuna declarada il·legal en el seu moment per sentència del Tribunal Suprem. La coincidència en el temps d’aquestes dues notícies convida d’una banda a la malenconia i l’altra a preguntar en quines mans diposita l’Estat els assumptes més sensibles, aquells la recta conducció garanteix la prevalença dels valors sobre els quals s’assenta la nostra convivència. En resum, un dia trist. H
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
