El Ministeri d’Economia (espanyol) va decidir encarregar a dues consultores independents la valoració de tota la cartera d’actius de la banca espanyola. ¿Són potser més creïbles aquest tipus d’empreses que el Banc d’Espanya, quan del que es tracta és de recuperar la confiança dels inversors i de buidar els dubtes sobre la banca? Si és així, ¿què hem de fer amb el Banc d’Espanya? En realitat, el Govern ja s’assessorava amb aquest tipus de companyies perquè li diguessin com treure els actius immobiliaris dels balanços dels bancs i de les antigues caixes. Ara es tracta que li diguin quant costa cada cosa per millorar, amb transparència, la credibilitat del sistema financer, ja que el propi Govern admet que hi ha «dubtes i incerteses sobre els balanços bancaris»; alguna cosa que alguns deduíem –i dèiem– des de fa mesos però del que el Govern sembla haver-se assabentat ara. En realitat, el Govern sabia bé el que passava, però fins a tenir l’aigua al coll va preferir mirar cap a un altre costat.
Més difícil d’explicar serà la pròpia valoració d’actius, ja que al no haver-hi operacions de contrast al mercat immobiliari resulta poc menys que impossible fer un treball d’aquestes característiques. En el millor dels casos, les consultores podran comparar els valors comptables amb estimacions sobre valors d’un mercat que no existeix, establint dos supòsits: hipotètiques vendes a dia d’avui i, en cas d’agreujar-se més la crisi, valors que tendeixin a zero. Però encara que sigui així, ¿quina credibilitat tindran les auditories? ¿Seran més fiables que les dades del Banc d’Espanya o que les maleïdes proves de stress test de Brussel·les, que segons sembla tampoc van servir de res? ¿Tirem a la paperera totes les auditories de la banca? I, ja finalment: ¿què passa amb els milions d’euros que s’han anat consumint en informes inútils i a pagar les nòmines dels funcionaris d’institucions en les quals no confiem?
¿Queda alguna cosa pitjor? Sí. Un treball així, si és rigorós, no pot fer-se en tres mesos, com sap qualsevol professional del sector financer. Però imaginem que són uns fenòmens i que aquests auditors sí poden. Encara que així fos, ¿què fem aquests tres mesos d’espera amb els diners que tenim als bancs? ¿Ens creiem els seus balanços? Perquè no hem d’oblidar que els diners del passiu ho suporta l’actiu. En quin jardí s’ha ficat el ministre De Guindos… Tant de bo que en sàpiga sortir.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
