Vist que el Govern [espanyol] ha intervingut perquè la Reina donya Sofía cancel·li el seu anunciat viatge a Londres per assistir els actes que commemoren el seixantè any del regnat d’Isabel II cap preguntar-se si ha estat una decisió encertada. Sabut que la diplomàcia, de vegades és art i altres malaptesa, en aquesta ocasió i en termes d’encert no és fàcil dilucidar la qüestió. ¿Per què? Doncs perquè encara que el Govern justifica la decisió com a resposta a les provocacions de les autoritats britàniques a Gibraltar –visita de personatges de la família real anglesa, traves als pescadors espanyols en les aigües del Penyal que són de sobirania espanyola–, la veritat és que fa amb prou feines una setmana el ministre d’Afers exteriors, Manuel García-Margallo, va dir al Senat que el viatge de la Reina era un assumpte «absolutament privat». D’aquí si no la sorpresa –pel canvi d’enfocament–, sí, el desconcert.
Parlo de desconcert perquè si el que pretenia el Govern era protestar pels renovats desafiaments de les autoritats colonials gibraltarenyes tenia i té a les seves mans mesures molt més contundents. Per exemple, anunciar que, de seguir les provocacions, està disposat a bloquejar l’aeroport del Penyal que, com se sap, va ser construït il·legalment (durant la Segona Guerra Mundial) sobre l’istme que conformement al Tractat d’Utrecht és de sobirania espanyola. Aquesta sí que seria una mesura que faria reflexionar als gibraltarenys fent, de pas, descendir alguns graus la seva tradicional arrogància. Una altra mesura –ociós resulta recordar-la– seria que el Ministeri d’Hisenda (ministre Montoro) es plantegés, de debò, ficar mà a les empreses espanyoles que han convertit el Penyal en un paradís fiscal. En fi, tornant al viatge de la Reina, també sembla oportú afegir que d’haver assistit als fastos commemoratius de les coronació d’Isabel II, la seva presència a Londres hauria cursat amb la discreció que caracteritza a donya Sofía; en faltar, no fa falta tenir carnet de profeta per endevinar que els tabloides britànics faran un festí repassant els últims esdeveniments protagonitzats pels membres de la Família Rieal espanyola. Ja dic, no sempre la diplomàcia és art.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
