Segurament convé recordar que el que celebrem aquests dies a tot el món, amb llums, festes, regals, viatges, dinars i sopars copiosos és el naixement de Déu, del Déu fet home. Ho dic per si algú no s’ha assabentat. Però darrere d’aquest misteri que arriba a tots els racons del món es troba l’important, el fonamental: el naixement del Déu nen és un canvi radical en la història de la humanitat, és el pacte de Déu amb l’home, l’enfortiment dels vincles de l’amor, d’una religió basada en el lliurament total, en l’amor com a font de tot, en la igualtat i en la fraternitat de tots els ciutadans del món.
L’article primer de la Declaració Universal dels Drets Humans, que ara compleix 65 anys, és profund i cristià: «tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i dotats com estan de raó i consciència han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres». Aquests dies celebrem la vida, el dret a la vida, el valor de l’esperança, la lluita per la igualtat entre tots els homes, la solidaritat pels més desfavorits, pels pàries del món, siguin on siguin. El Nadal és un lloc central en la vida dels catòlics, perquè es compleix la promesa de Déu, del Déu que ve per salvar a tots, però sobretot els que no tenen ni drets ni esperança, als que pateixen, als quals tenen fam i set de justícia, als malalts, a les persones soles, a la gent gran…
Avui és la festa de Càritas, de Mans Unides, dels sacerdots que entreguen la seva vida pels altres, dels missioners que expliquen la bona nova del naixement d’un nen Déu. Avui celebrem el Nadal a tots els llocs on l’home segueix sent el pitjor enemic de l’home, on es trepitgen els drets de tots els altres, on s’explota al més feble, on es paguen salaris de misèria i la vida no val res. El Nadal és l’esperança de l’alliberament i de la justícia . El Nadal se celebra als carrers i a les presons, a les millors mansions i a les més pobres, a les cases i a les residències d’ancians. El protagonista no és un fill de rics sinó el pobre entre els pobres. No va néixer en un palau sinó en l’última quadra del món. No va venir per viure com nosaltres sinó per estar entre els desheretats.
Amb el Papa Francesc hem de despertar en nosaltres el Déu de la fraternitat, reconstruir l’Església de Déu i dels homes. Ell va néixer fa dos mil anys per despertar la nostra consciència. Aquest Nadal, ens toca transmetre el seu missatge d’Amor i Pau altres. Si no és així , la vida no val res.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
