Se segueixen sumant plomes famoses a la confusió, omnipresent, entre xarxes socials com a nou mitjà de comunicació massiva o com a paradigma del canvi en la forma de comunicar-nos entre les persones. L’escriptor best-seller brasiler Paulo Coelho, autor de Veronica decideix morir i L’alquimista, traduït a més de 80 idiomes, ha dit que entén les xarxes socials com una altra manera de comunicar amb el públic. En una entrevista amb l’Andrés Oppenheimer de CNN replicada quantitat de vegades a internet i que es pot trobar íntegra a la xarxa, Coelho diu que dedicava diverses hores a signar 200 llibres per presentació i que, per tant, el seu límit estava en poder interactuar amb aquesta quantitat de persones, però que ara a través de les xarxes socials té la possibilitat de connectar amb més lectors, tenint en compte que l’escriptor té gairebé 9 milions de seguidors a Twitter i més 14 de milions a Facebook. Segons en Coelho, les xarxes socials són el futur de la literatura i Twitter és un art, ja que en 140 caràcters s’ha d’expressar una idea i això ajuda moltíssim a sintetitzar- les, considerant-lo una mena de haiku del segle XXI. Coelho assenyala que en els seus llibres sempre ha intentat ser molt directe sense ser superficial, però amb l’exercici de Twitter ha aconseguit sintetitzar encara més, a tal punt que per a l’autor, les xarxes socials són un mecanisme d’experimentació literària i de comunicació amb el públic.
Em sembla increïble que un escriptor com Coelho aposti tan alegrement per l’efímer tuit contra la permanència del llibre. Si la comparació es fes amb la dinàmica del bloc, de l’escriptura sense normes i sense terminis en una plataforma ubiqua, sense dubtes que hi podria coincidir (diversos escriptors i periodistes han esdevingut blocaires, amb èxit). Però, em semblen unes més de tantes que s’escolten de tants personatges que no volen perdre’s entrar en aquest club d’intel·lectuals fashion que confonen una simple xarxa comercial de missatgeria instantània amb una nova forma d’entendre la cultura global. I considerar una plataforma amb finalitats lucratives com una mena de nova impremta em sembla una ximpleria que, malaraudament, està de moda.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
