El senyor Juan Antonio Serrano és alcalde de Vielha i vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Personalment, el vaig conèixer fa força anys en el marc de les reunions regulars de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran (IDAPA). Sempre em va semblar una persona correcta, potser amb una posició massa temperada respecte als temes altpirinencs que tractava l’IDAPA, i molt més lligat a les qüestions més directament araneses. El record d’aquest tarannà serè m’ha semblat contradictori amb el de les declaracions que el diumenge dia 7, encara en l’estela dels Reis Mags, va fer al diari Segre.
Voldria destacar tres qüestions de les quals va dir, o, si més no, de les que han aparegut a les pàgines del rotatiu lleidatà. La primera, que és inconcebible que la Generalitat pagui un aeroport per a Andorra; la segona, que l’esmentat aeroport només beneficia els andorrans, i la tercera, que no beneficia el «Pirineu lleidatà». Analitzem ara aquestes tres afirmacions.
1. Que la Generalitat pagui un aeroport per a Andorra. La Generalitat és la propietària de l’aeroport, com ho és també d’altres instal·lacions que, sense la seva presència institucional, no funcionarien. L’aeroport Andorra-La Seu va ser projectat inicialment, els anys setanta del segle passat, com un moviment especulatiu basat, com gairebé sempre, en inversions immobiliàries. El moviment va quedar en això, en un projecte no executat. Però l’equipament, les estructures bàsiques aeroportuàries, ja s’havien construït. Durant els terribles aiguats de l’any 1982, aquestes instal·lacions van demostrar la seva importància estratègica, social i sanitària, impedint l’aïllament total d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Els anys següents, la seva trajectòria divagant va fer témer que la terra construïda tornaria a la terra. Reconduir tot el conjunt en un equipament útil ha costat moltíssim. Han dubtat molt diversos governs andorrans i han dubtat molt diversos governs de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, s’ha imposat el sentit comú i el tema s’ha enfocat com calia: convertir aquell projecte d’aeroport en una empresa de capital públicde cara al transport aeri de passatgers i de mercaderies. El dèficit que genera aquesta empresa, en què treballen una cinquantena de treballadors, el paga essencialment el Govern andorrà.
2. Que l’aeroport només beneficia els andorrans. L’aeroport beneficia el sistema econòmic del territori més directament afectat, de moment Andorra i l’Alt Urgell, i en alguna proporció més petita, la Cerdanya. Tot està en funció, és clar, de la capacitat de l’oferta turística i econòmica d’aquests territoris. Seria imprecís no comentar que el sector andorrà és ara el majoritari, en despeses i en ingressos induïts, però no es pot menystenir gens ni mica els passatgers, residents o turistes, que pertanyen a aquesta part del Pirineu català, de la mateixa manera que cal tenir en compte la cinquantena de treballadors directes i l’economia generada indirectament que beneficia la comarca de l’Alt Urgell.
3. Que no beneficia el «Pirineu lleidatà». Suposo que Serrano es refereix a la part de l’Alt Pirineu que pertany a la província de Lleida. Què és el Pirineu de Lleida? No ho sabem! Quan Joan Corominas, un gran intel·lectual català, va ser entrevistat per Josep Maria Espinàs a TV3, l’entrevistat li va etzibar de cop a l’entrevistador la felicitació per escriure sobre un país que no existia. Espinàs no va saber què dir. Corominas es referia al seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida. Ara, si parlem de la província de Lleida i de la part de la seva demarcació que afecta l’Alt Pirineu i l’Aran ens entendrem perfectament. En qualsevol cas, defensem que l’aeroport d’Andorra-La Seu sí que beneficia actualment el «Pirineu de Lleida», si volem emprar aquest concepte, i que això només ha de ser el començament.
Torno a insistir en les meves paraules inicials. Respecto Juan Antonio Serrano com a persona, com a alcalde de Vielha i com a vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Crec, però, que s’equivoca tant en l’enfocament del tema com en el discurs, atès que ambdós poden conduir a un enfrontament entre sectors territorials d’un espai geogràfic. I això no es pot permetre. Per tant, com a articulista i com a ciutadà interessat, i des de la més profunda i necessària modèstia, cap més posició que l’anàlisi i el debat amistós.
