El Tribunal Constitucional va declarar ahir la seva decisió, mitjançant el BOPA, de «la nul·litat de les ressolucions impugnades» contra el document del ‘Pacte de Socis’ entre el Govern i l’empresa farmacèutica Grífols. Els recursos presentats per Dolsa van ser en qualitat de conseller del Comú d’Ordino, i des del Tribunal Constitucional es considera que des de la seva posició «no està legitimat per recórrer contra l’acte de Govern», ja que aquesta «està fonamentada i és conforme a la seva jurisprudència», afegint-se a l’argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Antecedents/ El 3 de desembre de 2021, el conseller Dolsa va presentar davant la Batllia una resolució contra el Govern on al·legava que no s’admetia a tràmit el seu recurs en qualitat de conseller del Comú d’Ordino contra el document del ‘Pacte de Socis’, que conforma l’acord entre l’Executiu i Grífols d’abril del 2021. Dos anys després, el març del 2023, la Batllia va fer pública la seva sentència on va estipular que desestimava la seva demanda, declarant que la resolució del Govern «era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa». Tot i presentar un recurs d’apel·lació contra la decisió, el Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència on el va desestimar, confirmant la resolució en primera instància. Davant d’aquestes dues resolucions, el conseller va acudir al propi Tribunal Constitucional, que ahir va reafirmar la nul·litat dels recursos del conseller i avalant les sentències de la Batllia i el Tribunal Superior de la Justícia.
L’argumentació de Dolsa/ El conseller va al·legar que «les resolucions impugnades li impedeixen accedir a la jurisdicció i obtenir una decisió fonamentada en Dret sobre el fons de la causa, circumstàncies que, segons el seu parer, vulneren els seus drets reconeguts a la Constitució». Dolsa va estipular que les interpretacions dels diferents organismes sobre la seva manca de legitimitat es tractan d’una «interpretació de la legislació aplicable que és excessivament formal i rigorosa i també vulnera les disposicions de l’article 6.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals». El conseller ordinenc va estipular que el Comú és l’òrgan de representació i administració de les parròquies i, per tant, un conseller compta amb la legitimitat per a poder acudir a la Justícia sobre els afers que tinguin un interès per a Ordino, en el seu cas. Finalment, Dolsa va demanar al Constitucional declarar la vulneració dels seus drets i la nul·litat de les resolucions de la Batllia i el Tribunal Superior de Justícia, declarant la responsabilitat del poder judicial de l’Estat pel seu error.
La resposta del Constitucional/ Després de tot aquest procés, el Tribunal Constitucional va publicar ahir la seva decisió, on diu que «no admet a tràmit el recurs d’empara» de Dolsa. El Constitucional basa la seva decisió al·legant com a fonament jurídic que «no és ni una tercera instància, ni un tribunal suprem ni de cassació». A més, l’organisme recorda que la interpretació i l’aplicació de la llei corresponen a les jurisdiccions ordinàries, a excepció de què hi hagi indicis de què les seves resolucions «no estiguin motivades o que siguin absurdes, irraonables o arbitràries». En aquest afer, el Constitucional ha conclòs que Dolsa no està legitimat com a conseller a recórrer contra l’acte de Govern, ja que aquesta està fonamentada i és conforme a la seva jurisprudència, segons el tribunal. Respecte a l’apel·lació de Dolsa sobre l’excessiu formalisme i rigor i la manca de consideració de la seva posició com a conseller d’Ordino, el Constitucional entén els Comuns com «corporacions públiques, a les quals no confereix cap legitimació activa a una part del Consell de Comú, ni a fortiori a un conseller considerat individualment».
