Pere López

López en una plaça pública d’Escaldes, divendres passat Foto: ÀLEX LARA

Serà el candidat del renovat PS, encara que abans ha de superar un procés d’elecció de primàries amb un rival, Alex Rossell, que ha reconegut que la seva candidatura cerca bàsicament aportar debat intern i animar el partit a fer propostes i engrescar als ciutadans. Com exministre de Finances té clar com s’han d’enfocar els impostos i renega del futur IRPF perquè el considera injust.

–Com valorà el procés de primàries, amb 80 persones que n’han participat?

–Per força s’ha de fer una reflexió global de tot el procés, vam fer una convocatòria dins del partit perquè els companys que volguessin s’hi poguessin presentar amb antelació suficient. Per primera vegada a Andorra s’ha celebrat un procés de primàries amb llum i taquígrafs, obert a la ciutadania. N’hem d’estar altament orgullosos, és un procés històric. Són les primeres que s’han fet com ho fan els partits de les democràcies més avançades, amb transparència i obertes.

–I pel que fa al volum d’inscripcions?

–És lògic que ens hagués agradat més participació, però hem de ser conscients en quins paràmetres es mou la política andorrana i que el model d’inscripció no era relativament senzill. El PS és el partit que té més militants, i no sé si hi ha gaires partits a Andorra que tinguin més de 80 militants. No es pot parlar de fracàs, i el procés vist en global, com a primera experiència, el partit ha d’estar internament i de portes a enfora orgullós.

–David Rios va manifestar que el calendari no ha estat el més idoni.

–Les primàries estaven inicialment previstes de setembre a novembre. Com que el cap de Govern no ha estat massa clar sobre el calendari electoral ens va semblar arriscat fer aquest procés al setembre, que ens porta quatre mesos, i ens anàvem al mes de desembre a tenir candidat. Si les eleccions són a l’abril/maig, cap problema, però davant els dubtes d’un avançament electoral el PS per responsabilitat no podia arribar a l’últim moment amb una precipitació en el procés de primàries i ha de tenir el candidat abans. Això ens ha forçat a un procés de primàries amb l’estiu pel mig.

–S’entén que aquesta fórmula que heu estrenat s’aplicarà de forma periòdica, o les primàries es limiten només al candidat a cap de Govern?

–Vull proposar en el proper congrés amb el suport dels companys que van fer les ponències per al procés de primària per a cap de Govern, que aquest sistema també es promogui dins dels comitès locals. El que està clar és que l’obertura a la ciutadania és un fet que s’acabarà consolidant. Volem un partit més obert, més situat al carrer, que les decisions no emanin només del partit polític sinó que el ciutadà, encara que no militi, també se’l faci seu. Per tant, de cara a futures eleccions als comuns en els comitès locals més amplis, proposaré que també es plantegi. S’ha d’anar per aquesta via. Alguns candidats a cònsols també es triaran pel procés de primàries.

–El model de partit clàssic està a la baixa, com també el fet que el ciutadà només pugui opinar cada quatre anys. Quin és el plantejament del PS?

–El volem contactar per a més coses, conèixer la seva opinió, i no cada quatre anys.

–De quina manera s’estructurarà aquest canal?

–La propera legislatura ens portarà una qüestió fonamental com és replantejar-nos el model d’estat. La nostra Constitució ha arribat a un nivell de maduresa en la que per manca de voluntat política per una banda, i perquè el marc constitucional no ho acaba de permetre, hem vist que hi ha qüestions que s’estan esgotant i no permeten assoliments a nivell fiscal, de medi ambient, de protecció del patrimoni cultural, del desplegament de determinats drets i llibertats… El partit està decidit a obrir un procés d’anàlisi i de debat que serà consultiu per conèixer l’opinió de la ciutadania. Farem mecanismes per a un intercanvi entre militants i no militants. L’única forma de fer política no és militar en un partit o votar cada quatre anys. Volem trencar aquest model de funcionar que ha allunyat la gent de la política. Pot haver-hi un fòrum de debat per a temes a gran termini; com volem Andorra d’aquí 15 anys.

–Com ha de ser aquesta Andorra?

 –Si sóc candidat demanaré al meu partit una visió a gran termini i no solucions o trossos com està fent DA.

–També el sistema de copríncipat?

–Em refereixo a tot. Estic insatisfet del marc fiscal perquè no és just, de que hagin dubtes sobre qui ha de protegir el patrimoni cultural que és un dels llegats més preuats i es posi en risc per una batalla política entre Govern i comuns amb interessos particulars pel mig; estic preocupat per la falta d’una llei ambiental, també per la manca de determinats drets i llibertats. No és un punt concret. Imaginem una Andorra sense retallades socials, que vetlli pels seus interessos i que no fa regals milionaris als bancs en matèria fiscal que no corregeix. No ho focalitzaria únicament en la qüestió dels coprínceps.

–David Rios va llançar la proposta d’un referèndum.–És un dels elements que ha d’entrar dins d’aquest procés de reflexió. La societat està obligada a plantejar-s’ho de forma analítica. Com a partit ho hem de fer, sigui des de l’oposició o des del Govern. Però no es pot centrar tota l’acció política en aquest tema. La sobirania recau en el poble, i en alguns temes això no ha estat així. Hem de replantejar el nostre model d’Estat, però no només hi ha els coprínceps, sinó també els comuns, la funció pública, els serveis públics, la fiscalitat, el medi ambient, el patrimoni cultural. Cap d’ells els estem ara resolent de forma correcta.

–DA defensa tot el contrari?

–Hi ha hagut un retrocés en matèria social, en fiscalitat amb un IRPF altament injust, veiem molt perillós la protecció del patrimoni cultural. Estem anant enrere.

–Tornant a les primàries, Àlex Rossell reconeix que no és favorit. ¿Per què aquest joc?

–Sempre he manifestat la voluntat de dirigir el projecte socialdemòcrata cap a una acció de Govern. El PS per la tradició, el seu llegat i les persones amb pes ha de ser partit amb vocació de Govern. He dit molt clar que vull pilotar aquest projecte, sóc el primer secretari, tinc una trajectòria política darrera suficient; he estat al món comunal, al Govern, treballant al partit i al grup parlamentari, i em considero una persona capacitada. El militants votaran, ho faran de forma secreta, i aquesta és la virtut d’un procés democràtic.

–Pilotar aquesta nau es fer-ho en un moment delicat i complicat. Com passa a Espanya l’esquerra està fragmentada. Amb dos partits d’arrel socialdemòcrata es pot anar tan lluny com per tombar DA?

–Jo de partit socialdemòcrata només en veig un. No es pot considerar socialdemòcrata algú que ha votat a favor d’un IRPF com el que s’ha implantat, o que ha estat a favor de les retallades salvatges que s’han fet a les lleis de la CASS o sociosanitàries. Hi ha quasi una coalició de facto entre SDP i DA, i només cal recollir les intervencions més rellevants que han hagut en matèria econòmica, fiscal i social en els últims mesos. Força progressista amb voluntat aglutinadora com són nosaltres no en veig.

–I amb qui es veu, vostè?

–Si sóc candidat tinc la voluntat de fer una gran aliança amb forces progressistes, i per tant parlar amb la gent dels Verds, amb AD800 i altres col·lectius. Veurem on arribem. Forces progressistes i socialdemòcrates no en veig dues, només una. Em sap greu. A l’altre força sí que alguns dels seus membres són d’origen socialdemòcrata però avui en dia estan fent política colze a colze amb DA i han deixat de banda absolutament la seva acció d’oposició i de control del Govern. És més, algunes de les discussions més grans al Consell General les han protagonitzat DA i el grup mixt contra el nostre grup parlamentari.

–Posem que DA no aconsegueix una majoria folgada. Veu com aliat a SDP?

–He sentit en algun Consell General a SDP parlar de fer alguna cosa en conjunt amb DA. A nosaltres ens correspon treballar segons el nostre llegat polític, renovar les formes de fer política. Ser més propers, dialogants i oberts. I per aquí van les primàries. Podem oferir un programa de Govern sòlid, avalat per la nostra experiència i l’únic que pugui ser considerat progressista. Ho dic obertament, i en el nostre projecte hi entra tothom, també els sindicats. Penso que serem capaços de fer-ho amb el nostre tarannà i crear una gran coalició de centre-esquerra.

–Ja hi som amb el centre, el desig de tothom. On situa al PS?

–Tot i que té posicionaments d’esquerra i que no hi ha ningú a la nostra esquerra, el PS ha de ser per força i per vocació de govern al centre-esquerra. Això no exclou que el PS sempre s’ha preocupat de les persones que estan aturades, amb dificultats socials, que hem defensat reformes socials. No rebaixarem la nostra vocació política per defensar a les persones que ho estan passant més malament i que es troben en una situació precària. La majoria de militants se senten còmodes en aquest espai.

–Lamentàveu la falta de claredat pel que fa al calendari electoral. Amb quines perspectives treballa el PS?

–El dia 28 de setembre tindrem candidat. A partir d’aquí aquest candidat ha d’iniciar els contactes, i ha de començar a treballar en el programa electoral. El que està clar és que no ens agafaran desprevinguts si finalment s’avancen les eleccions generals.

Per a més informació consulti l’edició en paper.