Xavier Montané

Montané analitza l’activitat parlamentària per a EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

Xavier Montané, home serè, proper i tranquil, ha estat un dels consellers més actius d’aquesta legislatura. Com a president de la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient, i com a vicepresident de la de Finances i Pressupost, ha hagut de batallar amb les lleis més cabdals (i a la vegada més polèmiques), d’aquests quatre anys de Govern taronja. L’IRPF, la llei de la CASS o la Regla d’or són només alguns exemples. Però malgrat la feixuga tasca assegura que encara li quedarien forces per repetir quatre anys més. El temps dirà si finalment accepta el repte.

–Queda vora mig any de legislatura, ¿quin balanç en fa?

–S’ha fet molta feina, s’han abordat una sèrie de punts i reformes estructurals que crèiem que s’havien de fer. Tenim el desplegament fiscal, la reforma de la CASS i d’altres temes com el complement de jubilació dels funcionaris. Ara queda el futur pressupost, que encara que sigui un projecte anual té la seva importància, i més tenint en compte que és un pressupost de final de legislatura, el que es trobarà el proper Govern.

–¿Hi ha alguna cosa que ha quedat al tinter?

–Fer un balanç dient que res ha quedat al tinter i que s’ha assolit el 100% del que portava el programa electoral és una mica utòpic. Però mirant-ho amb perspectiva i veient tot el que s’ha abordat fins ara, difícilment s’hi hauria pogut encabir. A nivell de grup parlamentari no tinc la sensació que en línies generals hi hagi decepció.

–¿L’IRPF és la llei estrella de la legislatura?

–L’IRPF és una pedra més en l’estructura del nou model fiscal. Abans ha entrat en vigor l’impost de societats i d’activitats econòmiques. I l’IGI, que va ser una proposició de llei que va presentar el grup socialdemòcrata. Vam presentar moltes esmenes i aquestes van tenir molt suport per part del PS. Per tant, és un text que va estar força millorat per part nostre. I l’IRPF és acabar de tancar la nova imposició, el nou marc fiscal. Potser hi ha hagut molt soroll, perquè es toquen diversos punts com les rendes del treball i de l’estalvi, i genera polèmica. Però tampoc diria que és la llei principal. És important però no la principal.

–¿Quin balanç fa de la feina del Govern?

–Sempre hem donat suport al Govern. Però no ens hem estat d’esmenar els seus textos. Això no vol dir que, tot i aquesta discrepància en certs punts, el Govern no hagi sigut valent en tractar diferents punts i temes.

–Una de les principals lleis que va presentar el Govern va ser la reforma de la CASS. Ja està aprovada, ¿i ara què?

–No és una modificació definitiva perquè hi ha molts indicadors econòmics que tenen una gran influència en la sostenibilitat del sistema. Evidentment l’acció política d’un Govern pot ajudar a que aquests indicadors vagin millor o pitjor, però després hi ha una part que està molt condicionada a l’evolució del nostre entorn i economia. El que és un encert d’aquesta nova legislació és que aporta tota una sèrie de mecanismes perquè l’Executiu de torn o la direcció de la CASS pugui adoptar una mesura de manera àgil en funció de com van evolucionant aquests indicadors. I això és un dels temes cabdals de la llei. No se n’ha parlat gaire perquè molt sovint el debat el focalitza l’oposició, i aquesta et condiciona el teu debat.

–Hi ha qui l’ha qualificada de ‘light’…

–Sí, hi ha qui la qualifica de light, i d’altres d’inhumana. En funció de qui ho miri. Els que pensen que és light imagino que ho diuen perquè no soluciona el tema de la sostenibilitat de la CASS. Però aquestes veus crítiques, inclús ells mateixos, si haguessin abordat aquest tema, difícilment haguessin aconseguit garantir la sostenibilitat. Hi ha molts paràmetres externs que l’afecten, per això s’ha de fer una gestió dinàmica, que es pugui adaptar a la nova conjuntura, i a partir d’aquí mirar de corregir certs desequilibris estructurals que tenia la CASS. Com les prestacions. Havien de ser més contributives que fins ara, i moltes mesures van en aquesta línia.

–¿Pujar cotitzacions serà inevitable?

–Tot apunta que s’hauran de pujar. Però no per caprici. Quan un mira el nivell de prestacions i el nivell de cotitzacions veu que les primeres estan molt sobrevalorades si tenim en compte les cotitzacions que s’han fet al llarg de la vida laboral. Algun grup parlamentari va presentar una esmena perquè la pujada estigués per llei. Però tampoc proposaven un augment immediat, sinó d’aquí un parell d’anys. En això coincidim: ara no és el moment. El que no sabem és quan serà el moment. El fet que estigui posat a un projecte de llei i es posposi a dos anys queda molt maco sobre el paper, però té la funcionalitat que té. I per pujar les cotitzacions de la CASS no fa falta una modificació legislativa.

–Centrem-nos ara amb la Regla d’or. Ha tingut queixes, sobretot per part dels comuns.

–No oblidem que els comuns ja estan controlats pel que fa a la despesa pública per la Llei de finances comunals. La Regla d’or el que fa és recuperar els mateixos criteris d’aquesta llei. On hi ha novetats en general és amb aplicar més control. Donem més competències al Tribunal de Comptes per evitar el que ja va passar al seu moment amb la llei de finances comunals: que tot i haver-hi paràmetres de contenció de la despesa, algun comú no els va respectar. I per això donem més responsabilitat als interventors i més competències al Tribunal de Comptes. A partir d’aquí els comuns veuen que se’ls limita una mica més la seva gestió. Puc arribar a entendre-ho, però la ciutadania el que reclama és que hi hagi un major rigor en la gestió i la proposició de llei intenta recollir aquest neguit.

–¿S’hauria d’haver donat una segona oportunitat a la llei del Patrimoni (que vostè va defensar com a ministre), o era necessària la nova?

–Aquella llei la va aprovar el Consell General fa més de deu anys, i el nou Consell General amb la seva majoria ha fet una nova modificació. No tinc res a dir.

–Però va marxar al moment de la votació.

–El meu vot tampoc era transcendent.

–El Govern es troba ara en plena elaboració del pressupost 2015. ¿Sereu vigilants?

–Serem vigilants com amb tots els projectes de llei que ens arriben. Tenim molt poca informació al respecte. S’ha dit que hi haurà més contenció i que s’incrementarà la partida de polítiques socials. Per a nosaltres el més important i que vigilarem és el tema de la contenció. Pel que fa al tema polítiques socials, aquest Govern s’ha caracteritzat per no rebaixar les partides en aquest àmbit. Nosaltres mai hem presentat cap esmena en aquesta línia, al contrari. Creiem que la situació actual fa que s’hagi d’usar en la seva plenitud. El que desitgem és que poc a poc es deixi d’utilitzar.

–¿I l’obra pública? ¿Ha de seguir creixent?

–Més que la partida pressupostària el que ens preocupa és el nivell de liquidació. Aquí el que demanem és que el grau de liquidació sigui elevat.

–L’any passat va haver-hi molta polèmica amb el milió d’euros. Si torna a sortir, ¿l’esmenareu?

–Vam fer una esmena per suprimir la partida i el temps ens està donant la raó. Estem a finals d’estiu i no s’ha fet res. Això no vol dir que finalment es demani un crèdit extraordinari. El que creiem és que el Consell General ha de votar projectes concrets. I a partir d’aquí discutir-los. En aquell moment no ho era. Era una partida d’un milió d’euros, –que déu ni do la quantitat–, i de forma molt genèrica, com a infraestructura turística. Al final com que el tema sembla que no tira endavant, no ho hem entrat a valorar. Si al final veiem que torna a tenir un nou impuls estarem encantats d’escoltar-ho, com ja hem fet d’altres vegades. Però tal i com s’havia formulat aquell moment era impossible fer qualsevol tipus de valoració.

–La darrera llei per la que li pregunto, la de bases de l’ordenament tributari. Se l’ha titllat d’intervencionista.

–Vam presentar 100 esmenes i és un text que n’ha rebut més de 200. Durant el setembre estarà aprovat en comissió i entrarà a votar-se com a molt tard a l’octubre. Vam presentar esmenes per mirar de matisar certs aspectes i actuacions sobre la seguretat de l’administrat, i també de l’administració i l’agència tributària. Hem de reconèixer que potser vam tenir una lectura molt maximalista de la llei, però si la vam fer és perquè consideraven que el text així s’ho prestava tal i com estava presentat. I vam voler matisar coses que eren força òbvies al text original, però nosaltres ens sentíem molt més còmodes fent aquestes apreciacions. També cal dir que moltes de les esmenes dels grups parlamentaris són molt coincidents. Anem en la mateixa línia i estic quasi convençut que tindrem un nivell de consens força elevat en aquest treball parlamentari.

–¿Precisament, com valora la relació amb l’oposició?

–La valoració la faig depenent de les persones. No valoro l’actuació d’un grup o de l’altre. Es limita a l’empatia amb la persona, a la capacitat que, tot i el debat, sigui aquest més constructiu o no. Tu pots tenir plantejaments allunyats però els debats són bons. I a vegades els plantejaments polítics són força semblants, però els interlocutors no una tenen actitud positiva i el debat es crispa de manera innecessària.

–Per acabar, ¿li agradaria seguir?

–La pregunta no és si m’agradaria seguir o no. La pregunta és si puc o no puc.

–Almenys cremat no ha acabat…

–És una feina dura. Però qui va entrar en política i no ho tenia previst, es va precipitar.

Per a més informació consulti l’edició en paper.