NNo es pot negar que les dades de l’atur registrat conegudes dilluns passat són bones. En xifres absolutes ja estem en la mateixa posició de sortida que a l’inici de la legislatura. No obstant això, la crisi està sent molt llarga ia hi ha massa treballadors que es quedaran pel camí i molts centenars de milers que per la mateixa raó, ja han esgotat la prestació i es troben bastant desemparats. El govern amb els agents socials s’ha compromès a elaborar un cens rigorós de les condicions reals de vida d’aquestes persones i les seves famílies, per dissenyar una ajuda que els ajudi a travessar el desert. En tot cas, hi ha moltíssimes situacions que una societat no pot ni ha de consentir. Tornant a les dades de juliol, cal constatar que fins i tot en xifres desestacionalitzades, alliberades de l’efecte calendari, les afiliacions a la Seguretat Social són bones i marquen un ritme i una tendència que difícilment es pot criticar. Ens agradaria que el ritme fos més intens, però, l’economia està creixent a una taxa interanual de l’1,2% i això no es veia a Espanya.
Ningú donava un duro perquè es creessin llocs de treball si el PIB no augmentava entorn del 2,5%. La criticada reforma laboral és el que ho ha fet possible. Ja ho va dir el president del Govern, la recuperació ha vingut per quedar-se i tot i que encara queden moltes dificultats per afrontar, les dades es van redreçant. Ara anirem veient els efectes de la reforma fiscal que hauran de ratificar les Corts Generals i quines modificacions s’introdueixen, encara que no sembla que hagin de ser substancials.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
